Fal·làcies lògiques: guia completa

Fal·làcies lògiques

Una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid, però no ho és. Si el raonament incorrecte té l'objectiu conscient d'enganyar, aleshores s'anomena sofisma.

Tipus de fal·làcies

• Fal·làcia ad hominem (contra l'home): es nega l'opinió d'algú sense fer referència al contingut de l'opinió, sinó basant-se en una crítica a la persona que la sustenta o a les seves circumstàncies.
• Fal·làcia ad baculum (al bastó): es dedueix una conclusió recolzant-se únicament en les conseqüències negatives que implicarà la seva negació.
• Fal·làcia ad populum (al poble): les raons que s'exposen, que se sap que seran acceptades per l'auditori, no estan vinculades amb la conclusió i només pretenen exaltar els sentiments i emocions de la gent. Són els arguments demagògics.
• Fal·làcia ad verecundiam (apel·lació a l'autoritat): s'utilitza el respecte que es té a una persona o institució per demostrar una conclusió.
• Fal·làcia ad ignorantiam: de la impossibilitat de provar una cosa es dedueix la seva falsedat. Es parteix de la idea falsa que tot allò vertader està provat.
• Fal·làcia tu quoque (tu també): per demostrar que una acusació és falsa, s'acusa a l'acusador d'allò mateix.
• Fal·làcia ex populo: es defensa un punt de vista al·legant que tothom o molta gent hi està d'acord.
• Fal·làcia de les preguntes complexes: utilitzar preguntes que comporten pressuposicions per tal que l'interlocutor admeti una afirmació que pot ser utilitzada contra ell.
• Fal·làcia de l'argument circular: en la demostració d'una conclusió s'utilitza la mateixa conclusió.
• Fal·làcia de la falsa causa: per la simple coincidència entre dos fenòmens s'estableix sense base una connexió causal entre ells.
• Petició de principi: la conclusió de l'argument es troba implícita o explícitament entre les premisses.
• Generalització apresurada: es fa una generalització induïda basada en poques proves.
• Post hoc ergo propter hoc: es pressuposa que si un esdeveniment succeeix després d'un altre, el segon és conseqüència del primer.
• Fal·làcia del franctirador: la informació que no té relació és interpretada, manipulada o maquillada fins que sembli tenir un sentit.
• Argument a silentio: el silenci d'un interlocutor sobre un assumpte X prova que és un ignorant sobre X o té un motiu per mantenir-se en silenci.
• Fal·làcia ad nauseam: es creu que una afirmació és més probable que sigui certa com més vegades s'hagi sentit.
• Fal·làcia ad antiquitatem: una tesi és correcta perquè ha estat considerada correcta durant molt de temps.

Arguments deductius vàlids

• Modus ponens: Si P llavors Q. P, per tant Q.
• Modus tollens: Si P llavors Q. No Q, per tant no P.
• Sil·logisme hipotètic: Si P llavors Q, Si Q llavors R, Per tant, si P llavors R.
• Sil·logisme disjuntiu: P o Q, no P, per tant Q.
• Exemplificació de generalitats: Tots els C són B, A és C, Per tant, A és B.
• Barbara: Tots els C són B, tots els A són C, Per tant tots els A són B.

Arguments deductius no vàlids (fal·làcies formals)

• Afirmació del consegüent: Si P llavors Q, Q, per tant P.
• Negació de l'antecedent: Si P llavors Q, no P, per tant no Q.
• Sil·logisme disjuntiu fal·laç: P o Q, P, per tant no Q.
• Exemplificació de generalitats fal·laç: Alguns C són B, A és C, per tant A és B.
• Barbara fal·laç: Tots els B són C, tots els A són C, per tant tots els A són B.