La Felicitat Segons Aristòtil: Ètica i Filosofia Antiga

Aristòtil i la Felicitat: Ètica a Nicòmac

La felicitat és el bé suprem (la desitgem pel seu propi valor intrínsec), a diferència d'altres objectius com l'estudi, guanyar diners, tenir amics o la cura dels ancians. Els objectius secundaris poden ser l'honor i la glòria. La glòria, però, la donen i la prenen els altres, i és desitjada. La felicitat, en canvi, no es pot donar ni perdre. Per a Aristòtil, la raó és més important que els diners.

Aristòtil sosté que la felicitat rau en la pràctica d'allò peculiar de l'ésser humà: la raó i l'activitat de l'ànima segons la raó. Per obtenir-la, hem de practicar:

• Les virtuts ètiques: valentia, generositat, temperància, modèstia i justícia.
• Les virtuts del coneixement (o dianoètiques), i això durant tota la vida.

La Recepta Aristotèlica per a la Felicitat

La "recepta" de la felicitat inclou elements com el plaer, la fama, els diners, el benestar material, els valors ètics (llibertat, igualtat i justícia) i la combinació de sort i esforç.

Condicions Necessàries per a la Felicitat

La condició necessària de la felicitat, segons Aristòtil, és el benestar material i l'amistat.

La Complexitat de la Felicitat Humana

Aristòtil ens ensenya que la felicitat és més complexa que la simple satisfacció amb nosaltres mateixos; no es tracta de "com menys t'exigeixis, més possible és tenir-la". També ens ensenya que és un floriment humà, que la realització com a ésser humà implica que t'agradin tots els aspectes de la teva vida que consideris importants. A més, reconeix que hi ha moltes dificultats per ser feliç, distingint entre la felicitat ètica i la felicitat política.

Tres Models de Felicitat

Es poden identificar tres models principals de felicitat:

• Autorealitzar-se: Assolir les fites pròpies d'un ésser humà.
• Autosuficient: Valer-se per un mateix sense dependre de res ni de ningú.
• Experimentar plaer: Aconseguir evitar el dolor.

Aristòtil vs. Epicur: Activitat i Plaer

Per a Aristòtil, si hi ha activitat, ser feliç consistirà a exercir-la. En canvi, Epicur es pregunta què és el que mou els homes a obrar, i la seva resposta és el plaer. El fi últim és preguntar-se i respondre.

En la filosofia aristotèlica, es parla d'excés i defecte: l'excés va massa ràpid, el defecte va lent.

Altres Corrents Filosòfics sobre la Felicitat

L'Estoïcisme: Viure Segons la Naturalesa

L'estoïcisme, fundat per Zenó de Cítion, sosté que és savi qui viu segons la naturalesa. El savi és aquella persona que sap dominar les seves emocions i no fer-se il·lusions respecte del futur.

L'Hedonisme: La Recerca del Plaer

Els hedonistes consideren que hi ha un model (o principi) fonamental: els éssers humans busquen el plaer i fugen del dolor. Creuen que la intel·ligència ens serveix per calcular, actuant com un "intel·lecte calculador".

L'Epicureisme: El Plaer Calculat

L'epicureisme, promogut per Epicur de Samos, consisteix en un plaer ben calculat. La saviesa, per a ells, té dues arrels: el plaer i l'intel·lecte calculador. Aquesta filosofia és de caràcter individualista.

La Bona Vida i la Intel·ligència Pràctica

La pregunta "Què he de fer perquè les coses em vagin bé?" és una qüestió fonamental en relació amb la bona vida i és, bàsicament, una qüestió d'intel·ligència. Allò que tenim directament a les nostres mans és la prioritat. Hem de saber per què les nostres accions ens condueixen allà on realment volem, i per què sovint no ens adonem que lluitem per coses contradictòries.

Nosaltres, els humans, estem preocupats, però els animals no. I nosaltres som els únics que podem tenir imaginació.

Fets i Valors: La Distinció Fonamental

Els fets són allò que hi ha, mentre que els valors són allò que hi hauria d'haver.

Ètica, Moralitat i Legalitat

L'Ètica: Reflexió sobre el Real i l'Ideal

L'ètica és la reflexió que fan els éssers humans sobre la diferència entre allò real i allò ideal. Implica replantejar-se el desig de fer alguna cosa o ajudar algú, fer una balança i reflexionar profundament.

La Moralitat: Pensaments Ètics Compartits

La moralitat consisteix a diferenciar allò real d'allò ideal. Si els pensaments ètics són compartits, esdevenen morals (és l'opinió d'un grup que estableix el que està bé i el que no).

La Legalitat: Normes i Sancions

La legalitat implica respectar les persones, amb la implicació de l'Estat i l'aplicació de sancions.