Filosofia d'Aristòtil: Crítica a Plató, Metafísica i Categories

Crítica d'Aristòtil a la Teoria de les Idees

Aristòtil realitza una crítica sistemàtica a la teoria de les idees platòniques, intentant substituir la visió idealista platònica per una altra de signe realista, basada en el sentit comú i l'experiència (és real allò sensible, el món en què vivim).

La teoria de les idees parteix de la recerca socràtica per determinar i definir l'essència de les coses. L'essència és allò que una cosa és. Per a Aristòtil, l'essència de les coses és "en" les coses mateixes i no fora d'elles; es troba en les coses. L'essència es deriva de les coses concretes.

La teoria de les idees és inútil perquè és impossible; s'ha de considerar impossible que la substància (essència) i allò del que és substància existeixin per separat. No és possible que l'essència de les coses existeixi separada de les coses.

Filosofia Primera: Metafísica i Ontologia

Aquesta disciplina es diu "Filosofia Primera" perquè pressuposa l'existència d'una "Filosofia Segona" dedicada a l'estudi de la virtut i la felicitat.

Pretén ser un tipus de saber que s'interessa per les coses en tant que són o existeixen. El seu objecte d'estudi és l'ésser, la substància immutable d'una cosa que fa que aquesta sigui el que és i no una altra cosa. Es considera ciència divina, teologia, i la defineix com a ciència de l'ésser en tant que ésser.

Hi ha moltes maneres de dir l'ésser, però totes elles es refereixen a una mateixa naturalesa. Són encaminaments cap a la substància que donaran lloc a substàncies o les destruiran.

Substància i Accidents en Aristòtil

Davall dels canvis d'aparença que afecten tots els objectes, sempre hi ha quelcom d'inalterat. Roman idèntic i inalterat: el substrat formal que no es veu afectat pels canvis. Això és la substància (en grec, ousia).

La substància és l'ésser pròpiament dit. És la unitat de tots els components que formen la naturalesa d'un individu, els seus principis constitutius. Cada individu té la seva pròpia substància, indiferenciada de la dels altres. L'ésser en la seva plenitud és la substància; la substància es defineix com a subjecte o substrat.

Per a Aristòtil, les substàncies són únicament els individus concrets. És l'individu i no pas la idea allò que hem d'anomenar ésser o substància.

• Substància primera: és l'individu concret (per exemple, un llapis o una taula).
• Substàncies segones: són l'espècie i el gènere (per exemple, "humà", "animal", "vegetal").

La metafísica cerca el coneixement més enllà dels individus i les coses concretes. Si no hi ha res més que individus, res hi haurà d'intel·ligible, sinó que totes les coses seran sensibles; no hi haurà ciències de res, a no ser que s'anomeni ciència a la simple creació.

Episteme: ciència que mai pot fer referència a la substància primera, sempre a la segona.

Les Categories Aristotèliques

Les categories són allò que serveix per classificar i organitzar el pensament. Són les maneres fonamentals en què l'ésser pot ser predicat o dit. Les principals categories són:

• Substància (la principal)
• Quantitat
• Qualitat
• Acció
• Passió
• Relació
• Lloc
• Temps
• Posició
• Estat