Experiments de Biologia: Contaminació, Zoologia, Fotosíntesi i Més

Experiments de Biologia per a Batxillerat

1.- Un grup d’estudiants de batxillerat realitza una recerca sobre la contaminació atmosfèrica d’una determinada zona industrial. Fan servir 4 espècies de líquens molt sensibles a determinats gasos contaminants. Disposen de 6 plaques de fusta idèntiques, que fan servir com a substrat de les poblacions dels quatre líquens. A sota es mostra el dibuix d’una de les plaques:

2.- Un grup d’estudiants de zoologia vol estudiar com influeix la presència de cotorretes americanes (un tipus d’au no autòctona) en les poblacions de coloms de la ciutat de Barcelona. En el planteig del disseny experimental, han aparegut diverses idees, algunes de les quals són:

• Fer mostratges per quantificar les poblacions d’aus de les dues espècies al llarg del temps
• Fer mostratges per quantificar les poblacions de coloms en els barris on no hi ha cotorretes.

3.- Un estudiant vol determinar experimentalment d’on capten l’energia les plantes. Té dues hipòtesis:

• Hipòtesi 1: potser les plantes capten l’energia de la llum del Sol
• Hipòtesi 2: potser les plantes capten l’energia de les sals minerals del sòl.

4.- Per tal de determinar quin tipus de llet (entera o desnatada) d'una determinada marca és més apropiada per obtenir iogurt s'ha fet el següent experiment:

• s'han omplert el mateix número de petits recipients idèntics amb la mateixa quantitat dels dos tipus de llet,
• s'ha afegit a cada recipient una petita quantitat (la mateixa en tots els casos) de iogurt,
• s'ha afegit únicament als recipients amb llet desnatada una petita quantitat d’espessant (una cullerada de llet en pols).

5.- Una estudiant de batxillerat ha decidit investigar com influeix la llum en la durada del cicle vital dels grills. Disposa d’un gran nombre de mascles i femelles i de dotze petits terraris, així com dispositius que permeten regular la temperatura, la llum i la humitat del sòl, variables que probablement influeixen en la durada del cicle. En el seu quadern de recerca, l’alumna ha escrit: “PROBLEMA A INVESTIGAR: Com influeix la llum en la durada del cicle vital dels grills? HIPÒTESI: Potser la manca de llum accelera el cicle vital dels grills”.

6.- En un laboratori de recerca biomèdica s’està investigant l’eficàcia de dos anticossos (A i B) per combatre un determinat tipus de càncer. Els investigadors volen saber quin dels dos anticossos és més eficaç contra aquest tipus de càncer. Tenen indicis, per altres recerques, que l’anticòs B és més eficaç que l’anticòs A.

7.- El gràfic mostra la intensitat en què una mongetera realitza la fotosíntesi i la respiració al llarg d’un dia. La intensitat de la fotosíntesi i la de la respiració es representen en el gràfic a través del consum i producció de diòxid de carboni (variables expressades en un sol eix).

8.- En un treball de recerca del batxillerat un alumne ha pensat que podria determinar si la cafeïna té efectes mutàgens sobre la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster). En concret vol estudiar quina dosi de cafeïna han d’ingerir les mosques per tal que la descendència presenti alteracions al cos.

9.- L’anomenada hormona juvenil participa en la regulació del desenvolupament dels insectes. El gràfic adjunt mostra la relació entre la concentració d’hormona juvenil en el cos de l’insecte i la transició entre els diversos estadis de desenvolupament en la papallona de la seda.

10.- Un alumne de batxillerat, en el seu treball de recerca, ha plantejat la següent pregunta: ¿A partir d’un mateix grup de llavors inicial i després de diverses generacions, és possible obtenir plantes capaces de germinar en condicions d’escassetat d’aigua i plantes capaces de germinar en condicions d’abundància d’aigua?

11.- Un estudi recent investiga la influència d’enriquir la dieta mediterrània amb oli d’oliva verge o enriquir-la amb fruits secs, en la disminució del risc cardiovascular. A un congrés de cardiologia s’ha presentat una breu comunicació sobre aquest estudi.

12.- En una pràctica de laboratori, un grup de segon de batxillerat ha fet un experiment per demostrar que la llum és necessària en el procés de la fotosíntesi. Per això ha fet dos muntatges com els que mostren els dibuixos. L’única diferència, ja que s’ha vigilat que la resta de condicions fossin les mateixes, ha estat que un d’ells ha estat il·luminat continuadament més d’una hora (l’assenyalat amb la lletra A) i l’altre s’ha mantingut, durant el mateix període, a les fosques (l’assenyalat amb la lletra B).

13.- En aquest experiment se segueix la via metabòlica següent. Indiqueu el nom dels processos i dels productes senyalats.

14.- En l’esquema següent es representa una de les reaccions químiques del metabolisme amb l’enzim que la catalitza, la succinat-deshidrogenasa: Preparem dos tubs d’assaig (A i B). En tots dos tubs posem una gran quantitat de succinat i de FAD. A més, en el tub B.

15.- Un criador de porcs encarrega un estudi per avaluar l’eficàcia de tres vacunes diferents, A, B o C, contra la pesta porcina clàssica, una malaltia vírica d’elevada mortalitat en els porcs. La vacunació consisteix a l’aplicació de dosis de virus modificats de la pesta porcina clàssica. Dies 30, 0, 60.

16.- El mosquit tigre (Aedes albopictus) és originari de les selves del sud-est asiàtic. Ous i larves d’aquesta espècie han arribat accidentalment a diferents parts del món. L’insecte és actiu de dia, i les femelles provoquen molèsties per l’elevat nombre de picades que fan, les quals els permeten aconseguir l’aliment necessari per al desenvolupament dels ous.

17.- La processionària del pi, Thaumetopoea pityocampa, és un insecte que s’alimenta de les fulles del pi, provocant danys per defoliació. Per a combatre aquesta plaga és important conèixer quins factors afecten el seu cicle biològic.

18.- Certs terrenys, com és el cas de la zona minera de Riotinto (Huelva), estan contaminats amb metalls pesants, que són molt tòxics per als éssers vius. No obstant això, alguns exemplars de plantes de determinades espècies són capaços de créixer i de reproduir-se.

20.- L’any 1864, l'Acadèmia de les Ciències de París va convocar un concurs per a premiar qui demostrés, de manera definitiva, si era possible o no generar vida espontàniament a partir de matèria no viva. Louis Pasteur guanya el premi amb l’experiment següent: va fer bullir un brou de carn en dos tipus de matrassos.

21.- En un treball de recerca, una alumna va quantificar la taxa de creixement bacterià durant 24 hores, a partir del moment de la inoculació dels bacteris en un medi de cultiu casolà. Cada 4 hores extreia 1 microlitre (μL) del cultiu, el diluïa en 49 μL d’aigua destil·lada i el posava en un portaobjectes, que posteriorment tapava amb un cobreobjectes. Finalment, amb l’ajut d’un microscopi, comptava el nombre de bacteris de la preparació.