L'experiència estètica i el judici del gust segons Kant

La base de l'estètica en l'actualitat

L'experiència estètica és tota aquella experiència que ens arriba pels sentits i el concepte de gust com la facultat que tenim individualment, però que, com que la tenim tots, la podem compartir.

Anàlisi de l'experiència estètica

S'analitzen dos aspectes de l'experiència estètica:

• Característiques de les sensacions que ens provoquen una emoció.
• Actitud mental per poder fluir l'emoció estètica; la predisposició per tenir emocions estètiques.

En els estudis actuals, aquests dos aspectes es fusionen. L'experiència estètica s'assimila amb l'actitud estètica.

L'experiència estètica contribueix al coneixement de la realitat. L'estètica s'ha centrat en l'estudi de l'experiència estètica i en com es produeix en cada individu.

Característiques segons Aristòtil

Les característiques de l'experiència estètica corresponen a les d'Aristòtil, qui va descriure les actituds de l'observador i va afirmar que s'ha de tenir un tipus d'actitud concret a la seva obra Ètica a Eudemi:

• L'experiència estètica provoca un plaer molt intens.
• És fugaç però no efímera: queda gravada a la memòria.
• No es redueix a la bellesa: no només inclou allò que és agradable, sinó que inclou allò desagradable o fins i tot dolorós.
• És exclusivament humana: en principi els animals no la tenen; en ser racional i implicar coneixement, és exclusivament humana.
• L'actitud estètica és diferent de la pràctica perquè no és útil. L'estètica es diferencia de l'ètica i la lògica quant a l'actitud. L'ètica es basa en una actitud pràctica, mentre que l'estètica no té una utilitat pràctica en la vida ni comporta una comprensió analítica.
• Ni és útil ni és "interessant" (en sentit utilitari).
• Per tenir una experiència estètica es necessita contemplació: oblidar-se de tot per construir les sensacions, per experimentar i sentir.

Condicionants individuals i sociològics

L'experiència estètica té dos condicionants:

• Individuals: Depèn de l'estat d'ànim i dels sentiments de cada moment. També és diferent per a cada individu.
• Sociològics: Sí que són compartits, són culturals.

El gust i el judici segons Kant

El gust és el que determina allò agradable o desagradable per a la persona. El primer que ho analitza a fons és Immanuel Kant, qui se centra en el judici del gust per determinar si una cosa ens agrada o no.

Kant diu que el gust és una facultat innata de jutjar si un sentiment qualsevol és universalitzable o, com a mínim, si és comunicable; si podem transmetre aquest sentiment a algú altre. Aquesta facultat és com una mena de sentit comú que tenim tots, i diu que és el que permet relacionar els homes i dones, permetent crear la societat. El contraposa a altres branques de la filosofia: el gust com a sentit comú.

L'ètica es basa en el deure i la lògica es basa en els fets; l'estètica es basa en el gust. El judici del gust és la base de l'estètica: el judici compartit d'allò que agrada o no. És el judici el que permet conèixer els nostres gustos i així formar uns gustos comuns que ens permeten estructurar-nos com a societat.

Kant diferencia l'ètica, la lògica i l'estètica. Afirma que el gust és el fet social. A partir d'aquí, analitza que no pot haver-hi un gust comú absolut, perquè sempre està mediatitzat per l'herència cultural de cada societat.

La distinció social del gust al segle XVII

Al segle XVII hi havia tres tipus de gustos:

1. Gust legítim: Propi de l'aristocràcia.
2. Gust mitjà: Artesans, classes mitjanes...
3. Gust popular: Gust de les classes baixes.

• El gust moltes vegades és una distinció que marca un estatus social.
• El gust està educat des del poder.