Orígens del moviment obrer a Catalunya i Espanya: luddisme, associacionisme i vaga general (1820-1867)

Els Orígens del Moviment Obrer i les Primeres Lluites Socials

La Consciència de Classe i la Nova Conflictivitat

Els treballadors prengueren consciència del fet de pertànyer a una classe social diferent de la dels patrons. Això donà origen a un nou tipus de conflictivitat social per la igualtat. D'aquí va néixer el moviment obrer, en defensa dels drets dels treballadors. Cal destacar que la primitiva legislació liberal prohibia l'associació obrera.

Luddisme i Destrucció de Màquines (1820-1830)

Cap al 1820, la introducció de màquines noves, que van ser responsables de la pèrdua de llocs de treball i de la davallada dels salaris, va provocar les primeres accions de protesta. El 1821, els treballadors de la indústria artesana de les localitats veïnes a Alcoi van cremar els telers mecànics (com l’incendi de la fàbrica Bonaplata de Barcelona). Aquestes eren accions violentes, semblants al luddisme.

Els treballadors van comprendre que l'origen dels seus problemes eren les condicions de treball. La lluita obrera es va orientar cap a la millora de les condicions laborals i la defensa del dret d’associació.

El Naixement de l'Associacionisme i les Societats de Socors Mutu

Cap al 1830, a Catalunya va sorgir un primer embrió d'associacionisme obrer. Es van crear organitzacions que funcionaven com a societats de protecció mútua. Els treballadors pagaven una quota per assegurar-se el jornal en cas de malaltia, acomiadament o vaga.

La primera associació fou:

• La Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó, fundada per Joan Muts el 1840.

L'associacionisme es va desenvolupar malgrat l’oposició dels empresaris i de les autoritats governatives, que hi van respondre amb la prohibició d’associacions obreres. Les vagues foren un instrument per pressionar els patrons, i, mentre duraven, els obrers podien subsistir gràcies a les caixes de resistència.

Reivindicacions i la Primera Vaga General (1855)

L'associacionisme obrer es va estendre, reivindicant l’augment dels salaris i la disminució del temps de treball. Es van produir moviments reivindicatius a Granada, València i Madrid, com les vagues a les fàbriques llaneres de Béjar.

El fet més transcendent fou la primera vaga general declarada a Espanya el 1855 a Barcelona, on va tenir origen com a reacció a la introducció de noves màquines filadores, les selfactines, que estalviaven mà d’obra i deixaven molts obrers en atur.

Les Insurreccions Agràries al Camp Andalús

Les insurreccions agràries van esdevenir una constant al camp andalús. La nova desamortització de Madoz havia fet passar les antigues terres comunals a mans privades i havia ofegat l’esperança d’un repartiment més beneficiós per als jornalers. Es cremaven els registres notarials de la propietat i es produïen enfrontaments amb les forces de l’ordre públic.

El 1855 va tenir lloc a Andalusia, Aragó i Castella un fort moviment d’ocupació de terres. Entre el 1861 i el 1867, es van aplegar a Loja 600 pagesos, que van suscitar la revolta de 43 pobles de les províncies de Cadis, Màlaga, Granada, Almeria i Jaén, i van arribar a formar un exèrcit. La manca d’un veritable suport polític i la por a la radicalitat del moviment el van fer fracassar; però, l’afany de terres va continuar i les revoltes es van prolongar més de mig segle.