Què és la Lleva del Biberó?

Són les lleves cridades a files a partir del 1938, amb la Batalla de l'Ebre, que van incloure nois molt joves, de fins i tot 17 anys. Se les anomena així pel seu caràcter tan jove.

Quants refugiats hi havia a Catalunya a finals del 1938?

Segons el text, a finals del 1938 hi havia un milió de refugiats en territori català, la majoria nens, gent gran i malalts.

La vida a Catalunya durant la Guerra Civil: fam, bombardejos i refugiats

Q: Qui protagonitzava els bombardejos sobre Barcelona?

Segons el text, els bombardejos eren protagonitzats per l'aviació italiana establerta a Mallorca.

Resumen

El text explica com es vivia a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola: l'escassetat d'aliments, l'arribada massiva de refugiats, els bombardejos aeris sobre Barcelona i el procés de militarització, amb la figura dels emboscats i la Lleva del Biberó. També recull la dura postguerra posterior. És útil per entendre la vida quotidiana i la rereguarda durant el conflicte.

Puntos clave

Amb el pas de la guerra va augmentar la falta de subministraments, que provocà malalties i risc de desnutrició.
A finals del 1938 hi havia un milió de refugiats a Catalunya, la majoria nens, gent gran i malalts.
Barcelona va ser atacada més de 380 vegades entre el febrer del 1937 i el final de la guerra.
Els bombardejos sobre Barcelona van causar uns 5.000 morts i uns 6.000 edificis afectats.
Els emboscats eren persones cridades a files que s'amagaven, i augmentaven com més es perdia la guerra.
A partir del 1938, amb la Batalla de l'Ebre, es cridaren a files les lleves del 1929 al 1940, anomenades «del biberó».

Ponte a prueba

Viure durant la Guerra Civil a Catalunya

L'escassetat i la dura postguerra

En els primers mesos de la guerra, els pocs queviures no es feien notar, però a mesura que anava avançant, la falta de subministraments es notava molt més. Van aparèixer malalties a causa de la mala alimentació i també el perill de la desnutrició, davant el fet que no es disposava de menjar per a tothom. Hi va haver 10 i fins a 15 anys de postguerra que van ser extremadament durs, encara pitjors que els de la guerra en si, perquè van ser anys molt llargs.

El problema dels refugiats

L'avanç de les tropes nacionals va provocar grans desplaçaments de persones d'esquerres. Per tant, es va haver d'acollir molta gent. A finals del 1936, es van desplaçar a Catalunya unes 300.000 persones. La xifra va augmentar encara molt més a finals del 1938, quan hi va haver un milió de refugiats en territori català. La majoria d'aquests eren nens, gent gran i malalts, per la qual cosa necessitaven molta atenció. Hi va haver moltes famílies que van acollir altres famílies refugiades.

Els bombardejos aeris

Madrid va ser la primera ciutat bombardejada des de l'aire només començar la guerra, però la més bombardejada, sens dubte, va ser Barcelona, on, a partir del febrer del 1937, els atacs van ser quasi diaris. Barcelona, entre el febrer del 37 i el final de la guerra, va ser atacada més de 380 vegades. Es calcula que es van construir uns 1.000 refugis antiaeris. Per primera vegada, una guerra deixava de tenir un front definit: ara la rereguarda és també una zona perillosa.

Aquests bombardejos eren protagonitzats per l'aviació italiana establerta a Mallorca. La mostra que eren assajos, simplement proves d'armament, són les fotos dels bombardejos sobre la mateixa ciutat de Barcelona, que mostren l'efecte de les seves bombes.

Aquests atacs, doncs, no tenien cap altre objectiu que espantar, atemorir i provocar el pànic entre els ciutadans. Els bombardejos aeris a Barcelona van provocar uns 5.000 morts i uns 6.000 edificis afectats, la majoria d'ells destruïts.

Militarització: la Lleva del Biberó i els emboscats

A través del SIM (Servei d'Intel·ligència Militar), que cada vegada té més protagonisme, la situació s'enrareix moltíssim. Es té l'obsessió de perseguir els quintacolumnistes (gent que amaga nacionals en territori republicà), espies, etc.

Emboscats: Gent que havia estat cridada per anar a la guerra però que, en lloc d'anar-hi, s'amagava (principalment al bosc, d'aquí el seu nom). Augmenten a mesura que la guerra es va perdent.
Derrotisme: Es perseguien les idees i els comentaris que podien crear una sensació de derrotisme entre la població.

A mitjans del 1937, les milícies es van reduir, per la qual cosa es va crear un exèrcit regular republicà que incrementaria els seus efectius. A partir del 1938, amb la Batalla de l'Ebre, es va cridar a files les lleves des del 1929 fins al 1940 (als qui els tocaria anar aquells anys). Per tant, els de les últimes lleves hi anirien abans del que els pertocaria, i serien els més joves de tots amb diferència. És per aquest motiu que a aquestes lleves se les anomena "del biberó", ja que hi havia nois de fins i tot 17 anys.