Quan van començar els processos d'independència a Amèrica Llatina?

Segons el document, els processos d'independència a l'Amèrica Llatina van començar l'any 1808.

Què significa el legitimisme?

El legitimisme és el principi de la Restauració que restablia al tron els reis destronats per Napoleó.

Qui era Simón Bolívar?

Simón Bolívar va ser el principal dirigent independentista de Veneçuela, Colòmbia i Equador, conegut com El Libertador.

Examen de Ciències Socials: revolucions, Congrés de Viena i nacionalismes

Resumen

Recull d'un examen d'història que repassa la cronologia de les revolucions i processos d'independència, conceptes com el legitimisme o la societat estamental, i personatges clau com Bolívar, Metternich o Garibaldi. Inclou comentaris d'imatges i anàlisis de textos de Lamartine, Voltaire i la Santa Aliança.

Puntos clave

Processos d'independència a Amèrica Llatina: inici el 1808.
Declaració d'independència dels EUA: 1776; Estats Generals convocats per Lluís XVI: 1789.
El legitimisme restablia al tron els reis destronats per Napoleó durant la Restauració.
La societat estamental de l'Antic Règim classificava la població segons el naixement i el privilegi.
El sufragi censatari masculí només permetia votar els homes amb un nivell de renda determinat.
Metternich va impulsar el Congrés de Viena; la Santa Aliança reunia Àustria, Prússia i Rússia després de la caiguda de Napoleó.
La unificació italiana va ser liderada per Garibaldi i Víctor Manuel II.

Ponte a prueba

Examen de Ciències Socials

1. Cronologia de fets històrics

Inici dels processos d'independència a l'Amèrica Llatina: 1808
Declaració d'independència dels EUA: 1776
La Comuna de París: 1871
Inici a França de l'etapa del Directori: 1795
Convocatòria dels Estats Generals per Lluís XVI: 1789

2. Conceptes històrics

Legitimisme: Principi de la Restauració que restablia al tron els reis destronats per Napoleó.
Estat laic: Principi que defensa que l'Estat no tingui una religió oficial.
Societat estamental: Model social propi de l'Antic Règim que classifica la població en funció del naixement i el privilegi.
Criolls: Població americana descendent de colonitzadors europeus.
Sufragi censatari masculí: Model electoral que només permetia votar els homes amb un determinat nivell de renda.

3. Biografies i personatges

Simón Bolívar: Principal dirigent independentista de Veneçuela, Colòmbia, Equador... Conegut com El Libertador.
Maria Antonieta: Reina de França i esposa de Lluís XVI. Va morir guillotinada el 1793.
Klemens von Metternich: Canceller d'Àustria durant la primera meitat del s. XIX, impulsor del Congrés de Viena.
Elisabet d'Àustria (Sissí): Emperadriu d'Àustria i reina d'Hongria. L'Imperi Austrohongarès es va constituir el 1867.
Rousseau: Filòsof francès associat a la Il·lustració, va teoritzar el principi de la sobirania popular.

4. Comentari d'imatges i fets històrics

Proclamació de l'Imperi Alemany (II Reich): Versalles, 1871. Guillem I i Bismarck en foren els protagonistes.
La llibertat guiant el poble: Obra de Delacroix que fa referència a la Revolució de 1830, simbolitzant la lluita per la llibertat i la democràcia.
Assemblea Nacional Constituent: Iniciada el 1789 pel Tercer Estat, va derivar en la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
Ocupació d'Espanya (1808): Invasió napoleònica que va desencadenar la Guerra del Francès.
Unificació italiana: Garibaldi i Víctor Manuel II van liderar la incorporació de Sicília i la unificació de la península.

5. Anàlisi de text: Lamartine (1848)

El text se situa en la Revolució de 1848. Lamartine, poeta i polític, va ser clau en la Segona República Francesa. A diferència de la Primera República, la Segona es presentava com una potència integrada en l'ordre europeu. Respecte als tractats de 1815 (Congrés de Viena), França els acceptava com a base territorial tot i no reconèixer-los legalment. Finalment, el text defensa el dret d'intervenció francesa per protegir els moviments nacionalistes italians.

6. Anàlisi de text: Voltaire i el model anglès

Voltaire elogia el sistema polític anglès, destacant la limitació del poder reial i l'equilibri entre la Cambra dels Lords i la dels Comuns. L'autor subratlla la lluita històrica d'Anglaterra per la llibertat i un govern savi.

7. La Santa Aliança i el context europeu

El text fa referència a l'aliança entre Àustria, Prússia i Rússia després de la caiguda de Napoleó. L'ús de llenguatge religiós buscava legitimar l'ordre monàrquic i la pau sota la providència divina. En aquest context, es van consolidar principis com la intervenció, la legitimitat i l'equilibri europeu.