La societat de classes al segle XIX: burgesia, proletariat i classes mitjanes

Resumen

El text explica la transició de la societat estamental de l'Antic Règim a una societat de classes capitalista durant el segle XIX. Analitza les classes socials (burgesia, proletariat i classe mitjana), el paper de la noblesa i l'Església, la burgesia catalana i l'origen del moviment obrer.

Puntos clave

Es passa d'una societat estamental a una societat de classes amb l'Estat liberal, i tots els ciutadans tenen les mateixes lleis i drets polítics, malgrat les limitacions del sufragi.
La burgesia posseeix els mitjans de producció i es queda la plusvàlua del treball assalariat; el proletariat només disposa de la seva força de treball.
Les reformes agràries liberals converteixen la vella noblesa en propietària plena de terres i li fan perdre els privilegis de l'Antic Règim.
La desamortització i l'abolició del delme redueixen el poder econòmic de l'Església, però aquesta recupera influència social a través de l'ensenyament i la política.
A Catalunya, la burgesia industrial i comercial es consolida a partir del segon terç del segle XIX, concentrada a Barcelona, el Maresme, el Baix Llobregat, Reus i Girona.
El luddisme (com l'atac a la fàbrica Bonaplata el 1835) i les Societats de Protecció Mútua són primeres respostes obreres, i la vaga general del Bienni Progressista (1854-1856) és la primera a Espanya.

Ponte a prueba

La configuració d'una societat de classes

Fi de la societat estamental

A la primera meitat del segle XIX canvia el model econòmic i social: es passa d'una societat feudal dividida en estaments (privilegiats i no privilegiats) a una societat capitalista dividida en classes: burgesia i proletariat. S'imposen noves lleis a partir de l'Estat liberal i es posa fi als privilegis per naixement o al clergat. Hi ha una sola classe jurídica: els ciutadans. Tots els grups socials paguen impostos, tenen les mateixes lleis i els mateixos drets polítics, malgrat les limitacions pel sufragi.

Classificació de les classes socials

Burgesia: Grup dominant i opressor que posseeix els mitjans de producció i contracta mà d'obra assalariada a canvi d'un salari inferior al valor del seu treball, quedant-se la plusvàlua. També hi pertany la vella noblesa, que manté la propietat privada capitalista de les seves terres.
Proletariat: Grup dominat i oprimit. No tenen mitjans de producció i venen la seva força de treball. És el grup més nombrós, tant a la ciutat (treballadors industrials) com al camp (jornalers).
Classe mitjana (5%): Petits burgesos, funcionaris públics, etc. Intenten imitar la vida burgesa amb una riquesa inferior i ideologia liberal.

Noblesa i clergat

Amb les reformes agràries liberals, la vella noblesa terratinent passa a ser propietària plena de terres i perd els privilegis de l'Antic Règim: ara paguen impostos, no poden extreure tributs de les terres i no poden exercir com a jutges. L'alta i mitjana noblesa continuen sent importants socialment, econòmicament i políticament, conservant patrimonis agraris i mobiliaris enormes. Per a l'Església, les lleis desamortitzadores i l'eliminació del delme van reduir el seu poder econòmic, però les fortes vinculacions amb la Corona i les classes altes li van permetre recuperar influència social, dominant l'ensenyament i participant en política.

La burgesia catalana

A Catalunya, la burgesia es va consolidar a partir del segon terç del segle XIX, centrada en activitats industrials i comercials (especialment les indianes). Estava concentrada a Barcelona, el Maresme, el Baix Llobregat, Reus i Girona.

Els nous grups dirigents

La nova classe privilegiada es forma de la vella noblesa i la burgesia. L'alta burgesia es divideix en tres grups:

Burgesia comercial i financera: Negocis, comerç, inversions i bancs. Adquireixen gran poder amb les reformes liberals.
Burgesia industrial: Situada a Catalunya i el País Basc. Tenen gran poder econòmic i s'alien amb la burgesia terratinent per pressionar a favor del proteccionisme.
Burgesia terratinent: Provinent de la vella noblesa.

Classes mitjanes i populars

La classe mitjana, reduïda, reflecteix la feblesa de la industrialització. A Catalunya, la petita burgesia (menestrals) basava la seva prosperitat en el treball i l'estalvi. Les classes populars, després de la desaparició dels gremis, es concentren a les ciutats (obrers, artesans, jornalers, servei domèstic i marginats).

La pagesia i el caciquisme

La reforma agrària liberal va concentrar la propietat en pocs propietaris. Va aparèixer el caciquisme, on el cacic controlava la vida dels treballadors rurals. A Catalunya, l'augment demogràfic i la manca de treball per als fills no primogènits van provocar l'èxode a les ciutats.

Els orígens del moviment obrer

Els treballadors, conscients de la seva classe, van iniciar una lluita per la igualtat. El luddisme (atacs a fàbriques com la Bonaplata el 1835) va ser una de les primeres respostes. Posteriorment, van sorgir les Societats de Protecció Mútua per sostenir caixes de resistència. Durant el Bienni Progressista (1854-1856) es va produir la primera vaga general a Espanya, fortament reprimida.

Preguntas frecuentes

Què va canviar amb la fi de la societat estamental?

Es va passar d'una societat feudal dividida en estaments privilegiats i no privilegiats a una societat capitalista de classes, amb burgesia i proletariat. Els privilegis per naixement i del clergat van desaparèixer i tots els ciutadans van quedar sota les mateixes lleis.

Quina diferència hi ha entre burgesia i proletariat?

La burgesia és el grup dominant que posseeix els mitjans de producció i contracta treballadors assalariats. El proletariat no té mitjans de producció i ven la seva força de treball, i és el grup més nombrós tant a la ciutat com al camp.

Què era el caciquisme?

Era un sistema en què el cacic controlava la vida dels treballadors rurals després de la concentració de la propietat en pocs propietaris amb la reforma agrària liberal.

Què va ser el luddisme?

Va ser una de les primeres respostes dels treballadors, que atacaven fàbriques com la Bonaplata el 1835.