Canvis demogràfics i econòmics a Espanya a inicis del segle XX i la Segona República

Canvis Demogràfics i Econòmics a Espanya a Inicis del Segle XX

Evolució Demogràfica entre 1877 i 1930

Augment moderat però constant de la població espanyola i catalana en relació al conjunt d'Europa.

Canvi Definitiu a una Demografia "Moderna"

• Important disminució de la mortalitat (en un 50%).
• Progressiva disminució de la natalitat.
• Millora de l'esperança de vida (augment vegetatiu natural).
• A Catalunya, fort augment en la recepció d'immigrants (major índex de població urbana).

Increment de la Urbanització

• Gran augment de la població en les capitals més importants: Madrid i Barcelona superen el milió d'habitants el 1930.
• Les regions industrials perifèriques i Madrid actuen com a pol d'atracció d'immigració des de les regions agràries interiors i del sud i experimenten un gran creixement demogràfic.
• A la primera dècada del segle XX, 2/3 de la població vivia a nuclis de menys de 20.000 habitants, i 1/3 a nuclis de menys de 5.000 habitants.

Augment dels Moviments Migratoris

• La relació negativa entre increment demogràfic i oportunitats laborals dispara la immigració (a les ciutats i a les regions industrials, Amèrica Llatina).

El Problema Agrari i les Transformacions al Camp Espanyol

• Augment de la producció agrària per sota de l'augment de la demanda.
• Polítiques aranzelàries proteccionistes.
• Insuficiència en les innovacions tecnològiques en el camp.
• Preus dels aliments bàsics massa elevats en relació a la capacitat adquisitiva mitjana a Espanya (influència negativa sobre el consum i sobre la industrialització).

Els Grans Problemes del Camp Espanyol a Inicis del Segle XX

• Baixos rendiments a causa de la qualitat del sòl i la manca d'aigua.
• Manteniment d'estructures de la propietat de la terra inadequades.
• Crisi de la fil·loxera a Catalunya i a altres regions vitivinícoles.

Situació de pobresa endèmica en el camp espanyol. → Increment de la conflictivitat social en el camp. → Necessitat d'una Reforma Agrària Pendent.

• Algunes regions mediterrànies inicien l'expansió d'una nova agricultura moderna i orientada al mercat (Catalunya, País Valencià,... Vinya (vi), olivera (oli),...).

La Segona República (1931-1936)

La Proclamació de la República

• Eleccions municipals. 12 d'abril. Dimissió Aznar 13 d'abril.
• Proclamació de la República. 14 d'abril de 1931. Comunicat d'Alfons XIII.

Característiques del Període

Comentari de Text

(Fotos de senyors → govern provisional)

(Senyora sentada en un cavall amb una bandera → representa la república. Porta la bandera republicana davant de l'Ajuntament. (a. imatge, de la portada de la Vanguardia de Barcelona del 17 d'abril de 1931. b. Segona República (1931-1936), inicis. c. noia adornada amb simbologia republicana i una bandera republicana asseguda en un cotxe davant de l'ajuntament))

El Govern Provisional (1931) de la Segona República (1931-1936)

Els Antecedents

La Dictablanda (dictadura Primo de Rivera)

Oposició

Monàrquics i Cardenal Segura.

El Govern Provisional (des d'abril a desembre de 1931)

• Abril 1931: les eleccions adquireixen caràcter plebiscitari:
  • Monarquia SÍ: A zones rurals: on encara hi havia manipulació dels cacics.
  • Monarquia NO: A zones urbanes, guanyen republicans, A Catalunya: Guanya el partit Esquerra Republicana de Catalunya (Francesc Macià, màxim dirigent d'aquest partit, proclama la República Catalana).
• Es proclama la Segona República el 12 d'abril de 1931.
• El rei: Acata la voluntat popular, renuncia a la potestat reial, abandona Espanya.
• La formació del govern provisional (14 d'abril): Format pels representants del Pacte de Sant Sebastià (coneguts com a Comitè Revolucionari), presidit per Alcalá Zamora (membre de la dreta democràtica). Les seves funcions eren:
  1. Fer unes eleccions democràtiques i una Constitució.
  2. Es van decretar mesures d'urgència: Amnistia per a tots els presos polítics, proclamació de llibertats polítiques, designació dels alts càrrecs de l'Administració.
• 11 de maig de 1931: els grups monàrquics de l'oposició van inaugurar un partit anomenat "Círculo Católico", conegut com a Centre Monàrquic. Objectiu: La restauració de la monarquia borbònica.
  • Accions: Posen l'himne nacional a la Gran Via de Barcelona:
    1. Els republicans ho consideren una provocació i intenten atacar el diari ABC, de tendència monàrquica. No ho aconsegueixen.
    2. Hi ha el rumor d'assassinat d'un taxista republicà a mans d'un monàrquic (s'inicien atacs i revoltes: Hi participen socialistes i anarquistes, hi ha atacs anticlericals (crema de convents i edificis religiosos. Es destrueixen aprox 100 edificis)).
• Davant les revoltes dels dies 12 a 15 de maig de 1931, el govern no s'atreveix a enviar la Guàrdia Civil per reprimir els obrers perquè no vol no començar la República amb sang, però més tard:
  • 17 de maig: s'expulsa al bisbe de Mújica, a Vitòria, en negar-se a anul·lar un viatge a Bilbao, cap a una concentració de carlins i nacionalistes bascos que es manifestaven en contra de la República.
  • El 22 de maig, també s'expulsa al cardenal Segura per criticar la República.
  • S'expulsa al vicari de Vitòria, Echeguren, per frau econòmic: evasió de capitals i venda de propietats eclesiàstiques.
• El 28 de juny de 1931 es convoquen Eleccions Constituents:
  • Guanyen: PSOE, Partido Republicano Radical, de Lerroux, Esquerra Republicana de Catalunya.
  • L'executiu queda en mans d'una coalició republicano socialista: Ratifica com a ministres els ministres del govern provisional (Azaña: president del Govern, Alcalá Zamora: president de la República).
• Les Corts Constituents: El 14 de juliol de 1931, s'inauguren les sessions per a una Nova Constitució que duren fins el desembre:
  • Sabien que no seria un text de consens, sinó que respondria als criteris de la majoria parlamentària formada per socialistes i republicans.
  • Havia de ser de caràcter democràtic, progressista, idealista i pacifista.
  • Els punts més importants tractats de la Constitució:

Estat

1. L'Estat es configura de manera integral, però dona la possibilitat que algunes regions tinguin Govern propi.
2. Els articles estan pensats per a la classe obrera. La dreta no hi està d'acord i diuen les lleis són pensades per als treballadors de totes les classes.
3. Sobirania popular a través del Sufragi Universal (reformes de 1933) (les dones tenen igualtat jurídica respecte dels homes).
4. S'hi reconeixen drets i llibertats.
5. Hi ha igualtat absoluta davant la llei.
6. Educació i feina sense discriminació d'origen, sexe o riquesa (primària obligatòria i gratis).
7. Es declara l'Estat laic: Separació entre religió i Estat, no hi ha religió oficial, no hi ha suport econòmic a l'església, el matrimoni pot ser només civil, dret a divorci.

Govern

1. De tipus republicà.
2. Amb només una càmera: Unicameral.
3. Amb un president de la República (durant sis anys, escollit pels diputats i compromissaris votats pels ciutadans).
4. Divisió de poders: Poder legislatiu (Parlament), Poder executiu (Govern).

Inici Política Reformista

Reforma religiosa, educativa, agrària, militar, laboral i problema autonòmic.