Relleu de Catalunya: Pirineus, Depressió i Costa

Característiques Generals del Relleu Català

Catalunya té tres estructures ben diferenciades: els Pirineus, la Depressió Central i el Sistema Mediterrani.

Presenta un relleu accidentat, amb molta muntanya i poca plana (tot i que hi ha algun altiplà). L'alçada mitjana del territori és d'uns 700 metres.

Gaudeix d'una notable diversitat climàtica, amb diferents microclimes que presenten variacions pluviomètriques i termomètriques.

La xarxa fluvial discorre principalment de nord a sud, de manera perpendicular al relleu. Aquest fet provoca que els rius fracturin les serralades i creïn congostos.

També hi ha una gran diversitat biogeogràfica, amb presència del domini mediterrani, el domini eurosiberià i el domini boreoalpí.

Distribució Altitudinal

• 0-200 m (20%): Plana Empordanesa, Plana de la Selva, Camp de Tarragona i Delta de l'Ebre.
• 200-600 m (30%): Serralada Litoral, Depressió Prelitoral, planes interiors.
• 600-1000 m (33%): Contraforts dels Pirineus, Prepirineus, Serra de l'Albera, Serra del Montsec.
• 1000-2000 m (10%): Serralada Prelitoral.
• +2000 m (7%): Alta muntanya del Pirineu Axial (ex: Pedraforca, Pica d'Estats).

Unitats de Relleu Principals

Catalunya compta amb dos sistemes muntanyosos principals: el Sistema Pirinenc i el Sistema Mediterrani.

Els Pirineus

Són la principal unitat de relleu de Catalunya. Es van formar durant l'orogènia alpina, com a resultat del xoc entre la placa Ibèrica i la placa Euroasiàtica.

Característiques dels Pirineus:

• Amplitud desigual: La banda occidental fa uns 90 km de sud a nord, mentre que a la banda oriental l'amplitud és gairebé inexistent.
• Disposició de materials en paral·lel: El Pirineu Axial està format per materials més antics i pesants, mentre que el Prepirineu està format per materials més moderns i tous.
• Valls fluvials perpendiculars: La disposició perpendicular de les valls fluvials respecte a l'eix de la serralada ha creat nombrosos congostos.
• Abundància d'estanys: Hi ha una gran quantitat d'estanys d'origen glacial (aproximadament 400).

Subunitats dels Pirineus:

• Pirineu Axial: Format pels materials més antics, inclou les muntanyes més altes i presenta paisatges alpins.
• Prepirineu: Format per materials més moderns (sedimentaris), té alçades més baixes i un paisatge amb influència mediterrània.

El Sistema Mediterrani Català

Aquest sistema s'estén paral·lel a la costa, des del cap de Creus fins al delta de l'Ebre. Es divideix en tres subunitats principals:

• Serralada Prelitoral
• Depressió Prelitoral
• Serralada Litoral

Serralada Prelitoral

Formada per massissos que superen els 1000 metres d'altitud. Té una longitud d'uns 250 km, estenent-se de nord a sud. Inclou massissos importants com el Montseny, Montserrat, les Muntanyes de Prades i el Montsant.

Depressió Prelitoral

És una fossa allargassada d'uns 100 km de longitud i 20 km d'amplada, situada entre la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. S'estén des del Gironès fins al Penedès i és una zona molt poblada.

Serralada Litoral

Està formada per serres i massissos més baixos i antics, amb materials diversos. Discorre paral·lela a la costa. Exemples notables són el Massís de les Gavarres, la Serra de Collserola i el Massís del Garraf.

Altres Unitats de Relleu

Plana Litoral

És una franja generalment molt estreta de territori situada entre la Serralada Litoral i el mar. La seva existència es deu en gran part a l'acció sedimentària i a les formacions deltaiques dels rius (com el Llobregat, Besòs, Tordera, Francolí, Ebre).

Depressió Central

És un territori enfonsat situat entre els Pirineus (Prepirineu al nord) i el Sistema Mediterrani (Serralada Prelitoral al sud). No és una depressió completament plana, sinó que presenta un relleu irregular amb diverses formes:

• Conques d'erosió: Àrees enclotades i envoltades de muntanyes. Exemples: Conca de Barberà, Conca d'Òdena, Pla de Bages i Plana de Vic.
• Planes: Zones més extenses i planes formades per acumulació de sediments. Exemples: Plana d'Urgell, Plana del Segrià.
• Altiplans: Zones elevades (600-1000 m) que sovint actuen com a separació entre conques hidrogràfiques. Exemples: Altiplà de la Segarra i Altiplà del Moianès.

Serralada Transversal

Aquesta unitat connecta els Pirineus amb el Sistema Mediterrani Català, principalment a les comarques d'Osona i la Garrotxa. Presenta relleus d'origen volcànic a la Garrotxa.