Evolució política d'Espanya (1874-1936)
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,65 KB
1. La Restauració Borbònica
La Restauració borbònica és el període iniciat amb el restabliment de la monarquia en la persona d'Alfons XII després de la inestabilitat del Sexenni Democràtic. Aquest sistema va reimplantar el liberalisme doctrinari i va retornar el poder a la burgesia conservadora i latifundista.
Característiques del sistema
- Pacificació: Fi del carlisme i cessament del colpisme militar.
- Estabilitat: Llarga vigència de la Constitució de 1876.
- Tornisme: Sistema ideat per Cánovas del Castillo basat en l'alternança pacífica entre el Partit Liberal-Conservador i el Partit Liberal-Fusionista.
El caciquisme i el frau electoral
El sistema es basava en la manipulació electoral mitjançant el caciquisme. Els cacics, persones amb poder econòmic i social, asseguraven els resultats electorals mitjançant la intimidació o el frau, garantint que l'oligarquia monopolitzés els escons de les Corts.
La Constitució de 1876
Va ser una norma de caràcter conservador que establia la sobirania compartida entre les Corts i el rei, atorgant a la Corona un paper moderador i el dret de vet. Va reconèixer el catolicisme com a religió oficial i va imposar un model centralista.
2. La crisi de 1898
La pèrdua de les darreres colònies (Cuba, Puerto Rico i Filipines) va provocar una greu crisi política, moral i econòmica. La Pau de París (1898) va segellar la fi de l'imperi colonial espanyol, estimulant el sorgiment de regionalismes i el moviment regeneracionista.
3. El regnat d'Alfons XIII (1902-1923)
El desastre del 98 va marcar l'inici del regnat d'Alfons XIII. El Regeneracionisme, amb figures com Joaquín Costa, va intentar renovar la vida política per acabar amb l'endarreriment del país. Destacaren els intents reformistes de polítics com Antoni Maura i José Canalejas, tot i que el sistema va entrar en una crisi profunda entre 1917 i 1923 a causa de la inestabilitat social, el problema militar i la crisi política.
4. La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
El 13 de setembre de 1923, el general Miguel Primo de Rivera va protagonitzar un cop d'Estat amb el suport d'Alfons XIII. El règim es va dividir en dues etapes:
- Directori Militar (1923-1925): Suspensió de garanties constitucionals i èxit militar al Marroc (Desembarcament d'Alhucemas).
- Directori Civil (1925-1930): Intent d'institucionalització mitjançant l'Assemblea Nacional Consultiva.
La caiguda del dictador el 1930 va donar pas a la Dictablanda i, finalment, a la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
5. La Segona República (1931-1936)
El Bienni Reformista (1931-1933)
Sota la presidència de Manuel Azaña, es va aprovar la Constitució de 1931, progressista i democràtica. Es van impulsar reformes agràries, educatives, militars i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
El Bienni Radicalcedista (1933-1936)
Amb la victòria de la CEDA i el Partit Radical, es va iniciar una política de contrareforma que va paralitzar els avenços anteriors, provocant una forta conflictivitat social, com l'alçament d'octubre de 1934.
El Front Popular (1936)
La coalició d'esquerres va guanyar les eleccions de febrer de 1936. El clima de polarització política i violència al carrer va culminar en el cop d'Estat del 17-19 de juliol, iniciant la Guerra Civil Espanyola.