Història de Catalunya i Espanya: De la Restauració al 1911

L'evolució política a Catalunya (1901-1911)

Entre 1901 i 1911, Catalunya va experimentar una etapa marcada per canvis profunds en el seu teixit polític i social. El catalanisme polític, liderat principalment per la Lliga Regionalista, va assolir una posició destacada amb la seva defensa ferma de més autonomia i la preservació de la identitat cultural catalana. La Lliga va canalitzar les aspiracions dels catalans en un moment de reafirmació de les seves institucions i valors propis.

Simultàniament, els republicans van esdevenir una força influent. La Conjunció Republicano-Socialista, que buscava un sistema polític sense monarquia i amb un enfocament democràtic, va captar l'atenció dels ciutadans que desitjaven un canvi en la forma de govern.

D'altra banda, l'associacionisme obrer va prendre rellevància amb la consolidació de la CNT, una confederació sindical d'orientació anarquista que va defensar activament els drets dels treballadors. Aquest moviment va reflectir la consciència de classe i la voluntat de les masses laborals de defensar els seus interessos.

La Setmana Tràgica del 1909 va marcar un punt d'inflexió significatiu. La revolta popular contra l'enviament de conscrits a la guerra del Marroc va revelar les tensions acumulades i va conduir a una resposta governamental repressiva, deixant una empremta profunda en la identitat col·lectiva de la societat catalana.

El sistema polític de la Restauració (1875-1898)

La Restauració és el període de la història d'Espanya (1874-1931) que va seguir a la Primera República. Es va iniciar amb el regnat d'Alfons XII després d'un cop d'estat militar. L'etapa es va caracteritzar per l'anomenat "torn pacífic".

El funcionament del torn pacífic

El "torn pacífic" va ser un acord informal entre els partits Liberal i Conservador per alternar-se en el poder de forma ordenada, garantint l'estabilitat. Tot i l'aparença de democràcia, el sistema estava lluny de ser perfecte.

Corrupció i manipulació electoral

Durant aquesta època, es va produir una corrupció generalitzada. Els partits utilitzaven pràctiques com la manipulació dels resultats electorals, el frau, el nepotisme i el suborn. Les eleccions no reflectien la voluntat popular, ja que es manipulaven per assegurar la victòria del partit que tenia el "torn". Aquesta situació va minar la credibilitat del sistema i va contribuir a la desafecció ciutadana que culminaria amb la Segona República el 1931.

Classificació de les fonts històriques

1. Segons el suport

• Textuals: Escrites.
• No textuals:
  • Iconogràfiques: Imatges, fotos, cartells.
  • Gràfiques: Quadres estadístics, taules, diagrames de barres o sectors.
  • Cartogràfiques: Mapes.
  • Altres: Orals, materials, mapes conceptuals.

2. Segons l'origen

• Primàries: Fonts concordants als fets.
• Secundàries: Fonts posteriors als fets.

3. Segons la naturalesa

Política, social, econòmica, socioeconòmica, politicomilitar, legislativa, juridicopolítica o historiogràfica.

4. Segons la intencionalitat

Crítica, satírica, reivindicativa, propagandística, panegírica (elogiar algú), normativa o didàctica.

Cronologia: Restauració i Catalanisme

• Restauració: 1875-1931.
• Catalanisme (1833-1931):
  • 1a etapa (1875-1902): Cultural (Renaixença, 1833).
  • 2a etapa (1902-1931): Polític (des de 1880).