La Restauració Borbònica: Sistema Polític i Turnisme

La Restauració Borbònica

Al desembre de 1874, Martínez Campos realitza un cop d’estat que posa fi a la I República i reinstaura la monarquia amb Alfons XII, fill d’Isabel II, que havia signat el Manifest de Sandhurst, redactat per Cánovas, líder del Partit Conservador, on s’explicava el nou sistema polític mitjançant una nova constitució.

La Constitució de 1876 i el sistema polític

Al 1876 es proclama una nova constitució que defensa la sobirania compartida amb amplis poders per a la Corona, ja que:

• Tria la meitat dels senadors.
• Té dret de vet.
• Pot nomenar ministres.
• Pot convocar o dissoldre les Corts sense autorització del govern.

El sufragi serà censatari fins al 1890, quan s’aprovarà el sufragi universal masculí. L’Estat es declara catòlic i tolerant amb altres creences, restablint-se el manteniment de l’Església.

El bipartidisme i el tornisme

S’instaura el bipartidisme polític mitjançant l’alternança entre els dos grans partits, posant fi a la ingerència de l’exèrcit en la vida política. Els dos grans partits són:

• Partit Conservador (Cánovas): Recolzat per les classes altes, moderats, Unió Liberal i dissidents carlistes.
• Partit Liberal (Sagasta): Recolzat per les classes mitjanes urbanes i petits propietaris agrícoles.

Fora del joc polític queden els republicans, els ultracatòlics (carlins), els nacionalistes bascos (Sabino Arana), els catalanistes (Prat de la Riba) i els socialistes (Pablo Iglesias).

Conflictes i reformes

Al 1876 es posa fi a la 3a guerra carlina, provocant l’abolició del règim foral basc, tot i que al 1878 es creen els concerts econòmics. Al 1878 es signa la Pau de Zanjón, que posa fi a la guerra dels 10 anys de Cuba, incloent l’abolició de l’esclavitud i reformes polítiques.

El funcionament del tornisme

El tornisme funcionava quan el rei cridava el líder de l'oposició per formar govern, convocant eleccions que, gràcies al falsejament electoral (caciquisme i tupinades), adulteraven els resultats. Durant el govern llarg de Sagasta (1885-1890), es va aprovar la Llei d’Associacions (1887), es va abolir l’esclavitud (1888) i es va implantar el sufragi universal (1890).

L'auge dels nacionalismes

Durant aquest període sorgeixen amb força els nacionalismes:

• Catalunya: Fundació del Centre Català (1882), Bases de Manresa (1892) i creació de la Lliga Regionalista (1901) per Prat de la Riba i Francesc Cambó.
• País Basc: Sabino Arana funda el Partit Nacionalista Basc (1895), defensant l'autonomisme davant la immigració industrial.
• Balears: Influenciat pel catalanisme, amb entitats com el Centre Regionalista i revistes com La Veu de Mallorca.