Catalanisme, Restauració i Segona República: resum del període 1830-1932

Evolució del Catalanisme (1830-1901)

La Renaixença i els inicis del Catalanisme Polític

A principis del segle XIX, el català havia desaparegut pràcticament com a llengua administrativa i de cultura, a causa del Decret de Nova Planta (implementat el segle anterior). La Renaixença va ser un moviment cultural que va sorgir a la dècada de 1830 per reivindicar l'ús públic i literari de la llengua catalana. Els Jocs Florals, creats pels principals iniciadors de la Renaixença, van ser la institució cultural que va donar a conèixer el moviment entre la gent i la que va estimular els poetes a escriure en la seva llengua.

Les diferents constitucions del nou Estat Liberal van definir Espanya com una nació única i van optar per un model d'organització estatal basat en la centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar. Això va ser durant el regnat d'Isabel II, i aquest estat va haver d'enfrontar-se a les crítiques de certs sectors del progressisme català que discrepaven d'una centralització tan radical.

El 1868 apareix el Partit Republicà Democràtic Federal, i la implantació d'aquest partit va ser especialment significativa a Catalunya, ja que va ser recolzada per la petita burgesia i va tenir una difusió important entre el proletariat industrial. Aquesta incapacitat va afavorir les aspiracions polítiques del catalanisme, els líders del qual estaven consolidats, havien elaborat un cos doctrinari amb entitat i havien aconseguit una notable mobilització social.

La Consolidació del Catalanisme Polític

La conjuntura del 98 va afavorir la consolidació d'una nova generació d'intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d'un partit que es presentés a les eleccions com a estratègia per accedir a l'autonomia. Els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona van optar per crear un grup polític: la Unió Regionalista. Tots dos grups van arribar a un acord per presentar una candidatura unitària a les eleccions, i aquesta iniciativa es va conèixer com la “candidatura dels quatre presidents” (Bartomeu Robert, Lluís Domènech, Sebastià Torres i Albert Rusiñol). L'èxit electoral de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política: La Lliga Regionalista. A partir d'aquell moment, el joc polític a Catalunya ja no passaria per conservadors i liberals, sinó que l'hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes.

El Sistema Polític de la Restauració (1898-1914)

La Setmana Tràgica i la Crisi de 1917

El regnat constitucional d'Alfons XIII (1902-1923) va mantenir la Constitució de 1876 i el sistema de turnismo entre el Partit Conservador (liderat per Antonio Maura) i el Partit Liberal (liderat per José Canalejas). Maura va intentar acabar amb el caciquisme, però no ho va aconseguir. Canalejas va aplicar reformes socials, però la seva mesura més polèmica va ser la Ley del Candado, que limitava l'establiment de noves ordres religioses a Espanya.

La Setmana Tràgica de 1909 va ser una insurrecció popular a Barcelona, provocada per l'enviament de tropes a la guerra del Marroc. La crisi de 1917 va coincidir amb el descontentament militar, la protesta política (amb l'Assemblea de Parlamentaris a Barcelona que reclamava l'autonomia per a Catalunya) i una vaga general convocada pel moviment sindical.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

La derrota d'Annual (1921) a la guerra del Marroc va provocar una crisi que va culminar amb el cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera el 1923. La dictadura va suprimir la Constitució, va dissoldre les Corts i va prohibir els partits polítics i els sindicats. Primo de Rivera va acabar amb la guerra del Marroc el 1927 i va impulsar una política d'obres públiques i foment industrial.

La dictadura va perdre suport i el rei Alfons XIII va forçar la dimissió de Primo de Rivera el 1930. Es va restablir la Constitució de 1876 i es van convocar eleccions municipals per a l'abril de 1931. L'oposició al rei, considerat còmplice de la dictadura, va créixer i es va firmar el Pacte de Sant Sebastià (1930) amb l'objectiu de derrocar la monarquia.

La Segona República i l'Estatut d'Autonomia de 1931

La Proclamació de la República i el Govern Provisional

Les eleccions del 12 d'abril de 1931 van donar la victòria a les forces republicanes, i es va proclamar la Segona República Espanyola. Es va formar un govern provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora, que va iniciar un període constituent i va engegar reformes en àmbits com l'agrari, les relacions Església-Estat, l'exèrcit i l'educació.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'esquerra catalana es va unificar en Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), liderada per Francesc Macià i Lluís Companys. Macià va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica, però finalment es va acordar que l'Estatut d'Autonomia seria sotmès a l'aprovació de les Corts espanyoles. L'Estatut, que definia Catalunya com un Estat autònom dins la República Espanyola, va ser aprovat per les Corts el 9 de setembre de 1932.