Què establia la Ley de Sucesión de 1947?

Establia que, si Franco moria, el rei el succeiria. Era una de les lleis fonamentals del règim franquista.

Quins són els principals drets reconeguts per la Constitució de 1978?

Inclou drets i llibertats com l'expressió, l'associació, el culte, les manifestacions i les vagues. També va despenalitzar l'adulteri i va abolir la pena de mort.

Franquisme: règim, repressió, economia i transició a la democràcia

Resumen

El document repassa les característiques polítiques del règim franquista, les seves lleis fonamentals i la repressió sistemàtica contra els opositors. També analitza la política exterior durant la Segona Guerra Mundial, l'evolució econòmica amb el pla de liberalització dels anys seixanta i la relació amb l'Església. Finalment, presenta els trets principals de la Constitució de 1978.

Puntos clave

El règim franquista concentrava el poder: Franco era cap de govern, generalíssim de tots els exèrcits i cap d'estat, amb un model centralista.
Lleis fonamentals com el Fuero del Trabajo (1938), la Ley de Sucesión (1947) i els Principios del Movimiento Nacional (1958) van definir l'estructura del règim.
La repressió va deixar uns 450.000 exiliats, 270.000 presos i 50.000 execucions, a més de camps de concentració i treballs forçats.
Durant la Segona Guerra Mundial Espanya va passar per neutralitat, no bel·ligerància i de nou neutralitat, i el 1945 no va entrar a l'ONU per ser una dictadura.
Els Pactes de Madrid (1953) van establir quatre bases militars nord-americanes a canvi d'ajuda econòmica i militar.
La Constitució de 1978 va establir una monarquia parlamentària, la sobirania nacional, la divisió de poders i les Comunitats Autònomes.

Ponte a prueba

Política Interna: Característiques del règim franquista: cap de govern, generalíssim de tots els exèrcits, cap d'estat i centralista.

Lleis Fonamentals del Franquisme

Lleis fonamentals del règim franquista:

1938: Fuero del Trabajo (sindicats verticals).
1940: Ley de Represión contra la Masonería y el Comunismo (perseguia a maçons i comunistes).
1942: Ley Constitutiva de las Cortes (crea corts consultives, sense força).
1945: Fuero de los Españoles (estableix drets i deures).
1945: Ley de Referéndum (dret a vot per a majors de 21 anys).
1947: Ley de Sucesión (si Franco mor, el rei el succeeix).
1958: Principios del Movimiento Nacional (estableix principis polítics i ideològics).

Repressió Sistemàtica

Repressió sistemàtica: persecució i càstig dels opositors al règim. No hi havia constitució.

Depuració de les feines públiques, republicans exiliats.

Exiliats: 450.000 / Presoners: 270.000 / Execucions: 50.000 / Camps de concentració ('39-'47') / Treballs forçats - Valle de los Caídos fins al 59'.

Política Externa durant la Segona Guerra Mundial

Política Externa: (2a Guerra Mundial)

'39-'41: neutral.
'41-'43: no bel·ligerant.
'43-'45: neutral.

El '45 Espanya no entra a l'ONU perquè és una dictadura. Del '46 al '51 els ambaixadors marxen, excepte els d'Argentina, Portugal i el Vaticà. 1952: aperturisme (USA) Guerra Freda. 1953: Pactes de Madrid (4 bases militars) a canvi d'ajuda econòmica i militar.

Constitució de 1978

Constitució de 1978: Monarquia parlamentària, sobirania nacional, eleccions, divisió de poders (legislatiu: Corts i Congrés de Diputats; executiu: Govern; judicial (gener 1977 se suprimeix el TOP)). No hi ha pena de mort. Drets i llibertats: expressió, associació, culte, manifestacions, vagues. Despenalització de l’adulteri. Lliure mercat. Nova orientació territorial: Comunitats Autònomes. Legalització de partits polítics.

Economia durant el Franquisme

Economia: La segona etapa s’inicia a finals dels anys 50 i dura fins als primers anys 70. El fracàs econòmic de l’autarquia era tan evident que Espanya estava a punt de declarar-se en fallida, perquè no podia pagar el seu deute extern. El país podia restar sense subministrament de petroli i això podia paralitzar el transport i la indústria i fer caure la dictadura. A contracor, Franco va haver d’encomanar un nou programa econòmic a economistes més liberals, contraris al predomini dels feixistes de Falange. La major part van sorgir dels cercles catòlics propers a l’Opus Dei, i van ser assessorats pels Estats Units.

El pla consistia a afavorir els contactes econòmics i de molts altres tipus amb l’exterior, posar fi a l’autarquia i permetre les inversions estrangeres, integrar Espanya als organismes econòmics internacionals i aliar-se definitivament amb els interessos dels Estats Units. Aquesta nova política, molt diferent de l’anterior, es va aplicar poc a poc, al llarg dels anys seixanta. No només va permetre modernitzar les empreses, les infraestructures i la manera de governar Espanya, sinó que, amb el turisme i la sortida massiva de treballadors com a emigrants cap a Europa, va proporcionar les divises per permetre les inversions pròpies i crear una nova societat de consum.

L'Església i el Franquisme

Església: Papes i bisbes posen en dubte el suport perquè veuen la manca de llibertat, la violència i la repressió. El Cardenal Tarancón demana perdó en la Conferència Episcopal Espanyola. Suport al sindicat d’estudiants: Caputxinada (1966), estudiants de la UB es reuneixen a l’església dels caputxins, els troben i hi ha molts detinguts.