Ètiques Dialògiques, de la Justícia i Actuals: Guia Completa

Ètiques Dialògiques o de la Comunicació

Aquest corrent ètic, sorgit després de la Segona Guerra Mundial, es basa en el diàleg i la comunicació.

Destaca la figura de Jürgen Habermas, qui, a diferència de l'ètica kantiana, no es basa en l'imperatiu categòric sinó en el diàleg. Ell defensava que una norma adquireix validesa universal quan:

• S'ha elaborat mitjançant la comunicació.
• Pot ser aprovada per tots els afectats mitjançant un diàleg.

Així, segons Habermas, es poden establir les bases del comportament just i correcte. Posteriorment, va sorgir un corrent, amb Javier Muguerza com a figura destacada, que establia que per avançar cap a una societat més justa i millor cal una certa disconformitat. Per això, és necessària una diversitat de pensaments i opinions.

L'Ètica de la Justícia de John Rawls

En la seva obra Teoria de la Justícia, Rawls planteja que un comportament moralment acceptable és aquell que respecta certs valors, anomenats principis de la justícia.

Aquests principis són el resultat d'un pacte entre un grup d'individus que ignoren tot sobre ells mateixos, inclosa la seva posició social, amb la finalitat d'evitar la parcialitat en la recerca dels propis interessos.

Aquests principis s'agrupen en un contracte que inclou:

• El principi de la màxima llibertat compatible.
• El principi de la justícia social, que admet desigualtats sempre que es respecti la igualtat d'oportunitats.

Ètiques Actuals

El Neopragmatisme

Del grec pragma, que significa 'acció', neix als Estats Units.

Els seguidors d'aquesta ètica defensen l'execució d'accions morals encaminades a la millora de la societat i no al compliment del deure moral.

Richard Rorty va proposar que l'ètica no ha d'aspirar a una llei moral ahistòrica, sinó a la sensibilització moral, al compromís i a la solidaritat.

Les Ètiques Postmodernes

A causa de les crisis actuals, es considera que és impossible arribar a una ètica de caràcter universal. L'ésser humà pot fer el bé o el mal segons la circumstància en què es trobi. El que importa és que la reflexió ètica serveixi perquè les persones puguin millorar la seva virtut en funció dels seus interessos i del moment en què els toca viure.

Les Ètiques Aplicades

Es considera que la realitat social de l'ésser humà prové dels valors que inspiren la seva acció i de les normes que regulen la convivència, així com dels problemes més preocupants de cada època. Problemes com la degradació del medi ambient, la pobresa o la violència són abordats per l'ètica aplicada com a problemes fonamentals del nostre temps.

Un exemple a destacar és Peter Singer, conegut pel seu interès pels animals i molts altres temes.

La Neuroètica

Sorgeix com l'intent de descobrir les bases cerebrals de la conducta moral. El seu propòsit és fer veure que la solidaritat, l'altruisme i altres conductes morals es deuen a un mecanisme biològic d'adaptació de l'ésser humà. Es realitzen experiments que intenten demostrar que al cervell hi ha una àrea de decisió moral que té un mecanisme universal.