L'ètica i la política de Plató: Justícia, Classes Socials i Teoria de les Idees

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,86 KB

L’ètica i la política de Plató

Per a Plató, l’ètica i la política són inseparables, ja que no es podria concebre el bé o la felicitat dels individus al marge de la justícia de la *polis* (ciutat).
Isomorfisme: *iso* (mateixa) *morfisme* (forma) entre ciutat i individu.
Perquè una ciutat sigui justa, els individus que la conformin hauran de tenir la mateixa idea de justícia. En la concepció política de Plató es veu reflectida la teoria de les idees, ja que només qui hagi contemplat la Idea del Bé estarà capacitat per governar amb justícia.

Les classes socials

Per a Plató, l’estat ideal consta de tres tipus de persones que pertanyen a tres classes socials. Es pertany a les classes socials des que es neix, ja que quan neix un infant passa a pertànyer a l’Estat. Això dependrà de quina sigui la part de l’ànima que domini en cadascuna d’elles:
  • 1. Artesans: Dominarà l’ànima concupiscible i seran la casta majoritària que podran fer-se rics. La seva funció serà proveir a la *polis* de tot allò que necessita per a sobreviure.
  • 2. Guardians: Dominarà l’ànima irascible i seran els encarregats de protegir l’estat davant qualsevol amenaça. Són els que poden seguir els estudis.
  • 3. Filòsofs-reis: Dominarà la part racional de l’ànima i seran els únics preparats per a dirigir els assumptes de l’estat. No els interessa els diners ni la propietat privada.

Les virtuts de l’individu i de la societat

La societat es divideix per estaments, on els artesans se situen abaix, els guardians al mig i els governants a dalt. La virtut de la justícia apareix si cada estament fa la funció que li pertoca.
  1. La saviesa és el tipus de coneixement que ens permetrà decidir pel bé de tot el conjunt i no solament per una part.
  2. La valentia és el poder de conservació, responsable de conservar l’ordre establert pel governador, i això requereix de valentia o força de voluntat.
  3. La temprança és l’acord entre els que han de manar amb els que han d’obeir.
Si una societat té aquestes tres virtuts perquè cada estament fa la seva funció, llavors parlarem de la societat justa.

Definicions de conceptes

  • Idea: Entitat que dóna sentit a tota la realitat material que només podem percebre mitjançant la raó. Aquesta entitat no la podem situar dins la ment, ja que té existència pròpia. Totes les coses existeixen perquè copien les idees, que són models perfectes de tot allò que existeix al nostre món.
  • Món sensible: Món material que ens envolta que conté les imitacions del món de les idees.
  • Món intel·ligible: És el món que forma el conjunt de les idees i a partir del qual ve l’autèntic coneixement.
  • Participació: Acció que fa la idea de deixar-se imitar al món sensible.
  • Reminiscència: Acció que fa l’ànima de recordar allò que ha vist abans de pertànyer a un cos mortal.
  • Idea del Bé: És la idea principal la qual és copiada per tota la resta d’idees que esdevenen perfectes.
  • Filòsof-rei: Persona que s’encarrega de governar a la ciutat perfecta de Plató, amb els coneixements i preparació necessaris per a fer-ho.
  • Epistéme: Tipus de coneixement que s’obté a partir del món intel·ligible. També s’anomena ciència.
  • Doxa: Tipus de coneixement que s’obté a partir del món sensible. També s’anomena opinió.