Estructura òssia de la cama i el peu: fèmur, genoll i turmell

Resumen

Aquest document repassa els ossos i les articulacions de la cama i el peu: el coxal, el fèmur, la ròtula, el genoll, els ossos del peu i l'articulació del turmell. Inclou la funció dels meniscos, els lligaments i els tipus de peu. És útil per repassar anatomia de l'aparell locomotor.

Puntos clave

El fèmur és l'os més llarg, fort i voluminós del cos humà.
La ròtula és un os curt amb forma de castanya, fixat al tendó del quadríceps.
El genoll és l'articulació més gran de l'esquelet i només permet flexió-extensió.
Els meniscos són fibrocartílags que milloren la congruència de l'articulació femoro-tibial.
L'astragal i el calcani formen part dels ossos del peu; el calcani és el que recolza al terra.
L'articulació del turmell es divideix en supraastragalina (tibia i peroné amb l'astragal) i infraastragalina (astragal amb calcani i escafoide).
Hi ha quatre tipus de peu: pla, còncau, taló var i taló valg.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Estructura Coxal

Ili: adalt, Isqui: darrere, Pubis: davant, Cresta iliaca: vora superior de les ales de ili, Forat obturador: forat a cada part del pubis que permet el pas dels nervis, Sínfisi-pubica: cartílag que connecta les dues parts del pubis, Acetàbul: cavitat articular al cap del fèmur.

Ós de la cuixa - Fèmur

Un os llarg i parell, el més llarg, fort i voluminós del cos, lleugerament concau en la part posterior. L'epífisi superior s'articula amb el coxal i la inferior amb la tibia i la ròtula.

La Ròtula

És un os curt, amb forma de castanya. Està fixada al tendó dels músculs quadríceps. Per la part posterior s'articula amb la troclea femoral.

Articulació del genoll

És l'articulació més gran de l'esquelet humà, fonamental en la marxa, la cursa i el salt.
Connecta l'extrem inferior del fèmur, l'extrem superior de la tibia i la ròtula.
És de tipus tròclea i només permet moviment en un eix: flexió-extensió.

Articulació femoro-tibial

Superfície articular: còndils femorals, cavitats glenoides de la tibia i meniscos.
Els dos meniscos són fibrocartílags que milloren la congruència de la superfície articular.

Articulació femoro-rotuliana

És una troclea, permet flexió-extensió.
Superfície articular: Careta articular de la ròtula i troclea femoral.
Aquesta articulació actua com a palanca.

Elements de l'articulació del genoll

Meniscos: més gruixuts per la part externa. El menisc intern té forma de mitja lluna i l'extern de forma ovalada.

Càpsula articular: membrana que tanca la zona de l'articulació.

Cartílag: evita el desgast entre els ossos.

Lligaments: Lateral intern, Lateral extern, Creuat anterior, Creuat posterior.

Ossos del peu

Astragal: Os superior amb cos, coll i cap. Calcani: Os inferior del tars posterior i el que recolza al terra. Part anterior del tars: Escafoide, cuboide, 1a, 2a i 3a falange.

Articulació del turmell

Supraestragalina: uneix la tibia i el peroné amb l'astragal. Infraestragalina: uneix l'astragal amb el calcani i l'escafoide.

Lligaments de l'articulació supraastragalina

Lligament lateral extern, Lligament lateral intern.

Lligaments de l'articulació infraastragalina

Lligament interòssi, Lligaments intern i extern.

Articulació del peu: Articulació Chopart: Externa i interna. Articulació tars anterior.

El peu

És el primer motor i amortidor del cos. Hi ha quatre tipus de peu: pla, concau, taló var, taló valg.

Preguntas frecuentes

Quin és l'os més llarg del cos humà?

El fèmur, o os de la cuixa, és l'os més llarg, fort i voluminós del cos. Està lleugerament còncau per la part posterior.

Quina funció tenen els meniscos del genoll?

Els meniscos són fibrocartílags que milloren la congruència de la superfície articular entre el fèmur i la tibia. El menisc intern té forma de mitja lluna i l'extern és ovalat.

Quants tipus de peu hi ha?

El text indica quatre tipus de peu: pla, còncau, taló var i taló valg.