La resistència en l'esport: tipus, sistemes energètics i evolució

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el 26 de Mayo de 2024 en catalán con un tamaño de 9,09 KB
Actualizado el 7 de Noviembre de 2026

Resumen

Aquest document explica què és la resistència física i com es classifica segons la seva especificitat, la durada de l'esforç i el sistema energètic predominant. Recull els sistemes anaeròbic i aeròbic, les fonts d'energia implicades i els mètodes d'entrenament continu i fraccionat. També inclou l'evolució de la resistència aeròbica segons l'edat i conceptes sobre el metabolisme basal i de treball.

Puntos clave

La resistència és la capacitat de realitzar una tasca motriu durant temps prolongats, retardant l'aparició de la fatiga.
La resistència es classifica en general o de base i específica, segons la relació amb la disciplina esportiva.
Segons el sistema energètic, la resistència pot ser anaeròbica (alàctica i làctica) o aeròbica.
En el sistema anaeròbic alàctic s'utilitza ATP i fosfocreatina sense oxigen; en el làctic es degraden glúcids i s'acumula àcid làctic.
El sistema aeròbic utilitza glúcids, lípids i proteïnes amb oxigen, és més lent però més eficaç i no produeix residus tòxics.
La resistència aeròbica creix molt ràpidament entre els 13-14 i els 17-18 anys, i assoleix els millors valors cap als 22-23 anys.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Resistència. És la capacitat de realitzar una tasca motriu durant períodes de temps prolongats, retardant el màxim possible l’aparició de la fatiga.Hi ha 3 factors importants a considerar:

-Capacitat de realitzar una activitat de llarga durada.-Capacitat de suportar la fatiga.-Capacitat de ràpida recuperació un cop finalitzat.

CLASSIFICACIÓ DE LA RESISTÈNCIA EN FUNCIÓ DEL NIVELL D’ESPECIFICITAT AMB LA DISCIPLINA ESPORTIVA PRACTICADA.

-Resistència general o de base, orientació genèrica, els exercicis realitzats no són propis de l’esport i/o activitat.

- Resistència específica, orientació més concreta, exercicis adaptats als tipus d’esport realitzat.

EN FUNCIÓ DE LA DURADA DE L’ESFORÇ -Resistència de curta, mitja i llarga durada.

EN FUNCIÓ DEL SISTEMA ENERGÈTIC PREDOMINANT

Anaeròbica. És la capacitat de l’organisme per resistir un elevat deute d’O2 mantenint un esforç intens el major temps possible. Les vies energètiques utilitzades no necessiten la presència d’O2.

§ Alàctica: El procés d’utilització de l’ATP i resintetització de l’ATP des de la CrP del múscul es dóna sense presència d’oxigen. Al no fer servir el glúcids no hi ha producció de residus, però està limitada perquè els depòsits d’ ATP i CrP a les fibres musculars son reduïts.

§ Làctica: La degradació dels glúcids per sintetitzar ATP a través d’una sèrie de reaccions metabòliques es fa sense oxigen i produint residus metabòlics tòxics (àcid làctic). Aquí la limitació de la via energètica no serà els depòsits de glúcids sinó la toxicitat de l’acumulació de l’àcid làctic.

Aeròbica: És la capacitat de mantenir durant un període de temps llarg un esforç continu on l’arribada d’oxigen a la sang permet cobrir les necessitats del desgast muscular. El tipus d’esforç és d’intensitat lleu, mitja o sub màxima. S’estableix un equilibri entre el desgast i l’aportació d’oxigen (no hi ha deute d’oxigen). La degradació dels sucres i els greixos per sintetitzar ATP a través d’una sèrie de reaccions metabòliques es fa amb oxigen, aquesta via de producció d’energia és més lenta que la anaeròbica, però més eficaç i no produeix residus metabòlics tòxics.

-Potència:Es tracta de fer servir a la màxima intensitat la via energètica aeròbica (màxima energia/ unitat de temps).

- Capacitat: Fa referència a la durada de la via energètica aeròbica quan no l’exigim la màxima intensitat.

EVOLUCIÓ DE LA RESISTÈNCIA AERÒBICA

-Entre els 8-11/12 anys hi ha un desenvolupament mantingut de la capacitat de resistir esforços per part del nen.

-Als 11/12 anys fins als 13/14 anys pels canvis a l’organisme del nen hi ha una involució de la resistència.

-Des dels 13/14 anys fins als 17/18 anys, hi ha un creixement molt ràpid d’aquesta capacitat.

-Entre 13-14 i 17-18 anys, hi ha grans diferències entre nois i noies: les noies tenen menys evolució dels nivells de resistència.

-Les diferències de gènere en el nivell de resistència poden ser tant per motius fisiològics, però també per motius culturals i socials.

-Posteriorment hi ha un creixement més lent fins als 22/23 anys en què s’assoleixen els millors valors de resistència.

-Els màxims nivells de resistència es mantenen fins als 30 anys.

-A partir dels 30 anys el descens del nivell de resistència és més lent i força diferenciat segons característiques personals i pràctica esportiva.

SISTEMES I MÈTODES D’ENTRENAMENT DE LA RESISTÈNCIA AERÒBICA / ANAERÒBICAEls 2 sistemes més representatius són

Sistema continu: no hi ha pauses durant l’esforç.

Sistema fraccionat: amb pauses durant l’esforç.

Sistema continu: Serveix per millorar la capacitat aeròbica i l’eficiència necessària en esports de resistència amb accions cícliques com natació, rem, cursa, bicicleta,etc. Altres esports com a base o recuperació segons fase de la temporada.En programes de pèrdua de pes per la utilització de la via de lípids.Prevenció i tractament de patologies cardiovasculars.

Sistema fraccionat: Serveix per treballar la resistència anaeròbica alàctica, resistència anaeròbica làctica i la resistència aeròbica.

Els substrats/fonts energètiques a partir de les quals s’obté energia a partir del sistema anaeròbic són: ATP,Fosfocreatina, hidrats de carboni.

Les fonts o els substrats a partir dels quals s’obté energia a partir del sistema aeròbic són:Hidrats de carboni,lípids i proteïnes.

ATP: és la principal font d’energia per a la majoria de les funcions cel·lulars.És una mol·lècula energètica a partir de la qual l’organisme pot satisfer les seves demandes energètiques.

SISTEMES D’OBTENCIÓ D’ENERGIASistema de Fosfàgens o ATP-CrP (SISTEMA ANAERÒBIC ALÀCTIC)Sistema Glucolític (SISTEMA ANAERÒBIC LÀCTIC)Sistema Oxidatiu (SISTEMA AERÒBIC: Glúcids / Greixos / Proteïnes)

CICLE DE KREBS: Les 2 molècules de acetilcoenzim A entren al Cicle de Krebs d’una en una, cada molècula de glucosa o glicogen produeix 2 molècules d'Acetil COA, el producte final seran els 4 ATP i productes de desfeta que són: el carbó, que s’eliminarà amb l’oxigen a través de l’expiració i els àtoms d’hidrogen que passen a la Cadena de transport d’electrons.

SISTEMES ENERGÈTICS I TIPUS DE RESISTÈNCIA Relació sistema energètic – tipus de resistència

-Sistema anaeròbic alàctic = per descàrregues puntuals de força (pes màxim,100m ,...)

-Sistema anaeròbic làctic = resistència intermèdia (cursa de 800m, futbol, tennis,...).

-Sistema aeròbic = resistència elevada (marató, natació distància llarga,...)

METABOLISME: TIPUS I FACTORS QUE EL DETERMINEN

METABOLISME BASAL:Metabolisme que es determina en condicions basals que són:

-12h. Dejú.

-Repòs complet (30’ estirat, sense haver realitzat exercici i després d’un son tranquil la nit anterior).

-Temperatura ambiental entre 18o i 26o C.

METABOLISME DE REPÒS:El que es determina en condicions de repòs sense respectar les condicions anteriors.

-Presenta valors d’un 10% a un 15% superior al metabolisme basal.

METABOLISME DE TREBALL:És la diferència entre el metabolisme total realitzant treball i el metabolisme de repòs.

-Representa la quantitat d’energia necessària per a realitzar un treball.

FACTORS QUE EL MODIFIQUEN

-L’exercici: és el més important.

-L’acció dinàmica específica dels aliments.

-L’edat: el metabolisme d’un nounat és el doble del d’una persona gran

- Les hormones:

-tiroïdal: pot doblar o reduir la meitat el metabolisme basal.

-adrenalina: augmenta el metabolisme basal.

-del creixement: estimula el metabolisme cel·lular, provoca augments de 15%- 20%.

- Febre: augmenta 12% cada 1ºC.

-Clima: climes freds tenen un metabolisme superior als càlids.

-Son: disminueix d’un 10%-15%.

- Desnutrició: pot reduir d’un 20% a un 30% el metabolisme.

-Augment massa muscular: diferències petites, però si augmenta, hi ha augment del metabolisme basal.

-Cicle menstrual: augmenta moderadament durant el cicle per l’acció dels estrògens.

-Embaràs.

Preguntas frecuentes

Què és la resistència en l'esport?

És la capacitat de realitzar una tasca motriu durant períodes prolongats, retardant al màxim l'aparició de la fatiga. Inclou la capacitat de fer activitat de llarga durada, de suportar la fatiga i de recuperar-se ràpidament.

Quina diferència hi ha entre el sistema anaeròbic i l'aeròbic?

El sistema anaeròbic obté energia sense oxigen i és per a esforços intensos i curts, mentre que l'aeròbic necessita oxigen, és més lent però més eficaç i serveix per a esforços continus. L'anaeròbic làctic produeix àcid làctic, que és tòxic.

Quina és la diferència entre metabolisme basal i metabolisme de treball?

El metabolisme basal es mesura en condicions de repòs complet, després de dejuni de 12 hores. El metabolisme de treball és la diferència entre el metabolisme total durant l'esforç i el metabolisme de repòs.