Escultura Grega: Del Període Arcaic al Dorifor de Policlet

Arte y Humanidades7,82 KB

El Període Arcaic: Kouros i Kore

Autors: Desconeguts. Cronologia: El Kouros d’Anàvissos, 530 aC. La korè amb el pèplum, 510-500 aC. Localització: Anàvissos (Àtica) (Museu Nacional d’Atenes) i Acròpolis d’Atenes (Museu de l’Acròpolis). Dimensions: 1,94 m i 1,21 m. Tècnica: Tallada. Tipologia: exempta. Material: Marbre de Paros. Formes: Exempta. Cromatisme: Policroma.

Context Històric i Cultural

Aquestes escultures pertanyen al període arcaic (segle VII aC a 475 aC). En aquest context es dona una expansió de la cultura grega pel Mediterrani. La situació de Grècia n’és la causa: escassetat de terres, poc aptes per a l’agricultura...
L’orografia també és complicada ja que el terreny és molt muntanyós i hi ha molts illes... per tant, és més fàcil anar d’un lloc a l'altre per mar que no pas per terra. Els grecs són bons navegants i surten del seu país per comercialitzar i fundar colònies. Aquestes imiten les seves ciutats d’origen (estructura, edificis, moneda...). La societat reflecteix aquests canvis.
No obstant això, en aquest període sorgix una nova idea de l’art completament diferent d’abans; els rics encarreguen les estàtues amb una funció estètica i decorativa. L’art deixa de tenir una finalitat màgica i/o religiosa.

Anàlisi Formal de les Figures

Descripció: Home nu i dona vestida.
Composició: Tenen en comú: frontalitat, simetria, la boca arcaica, l’expressió poc natural, ulls ametllats (però no tancats), braços enganxats al cos, cabells geomètrics, rigidesa i poc moviment del cos, estaven pintades, tenien els peus tancats, poc moviment i poca expressivitat. Característiques totes elles del període arcaic.

Diferències Principals

  • L’home (Kouros): Està nu, se li marquen els pectorals, els genolls estan molt treballats i els peus comencen a millorar, per tot i així encara queden poc naturals. Fa un pas endavant (per distingir-los dels déus).
  • La dona (Kore): Va vestida amb una túnica cenyida a la cintura, però queda poc natural ja que no se li marquen ni els plecs de la roba ni la forma del cos. Aquesta tindria el braç doblegat ja que estaria oferint una ofrena. Formen un eix vertical de simetria que divideix el cos en dues meitats i tenen frontalitat, per tant són fets per ser viscuts de cara principalment. Els pectorals del kouros tenen forma d'U. La llum es reparteix uniformement.

Estil, Antecedents i Influències

Estil: L’estil és grec arcaic (poca naturalitat, poc moviment, ulls ametllats, braços enganxats al cos, cabells geomètrics…).
Antecedents: Escultura egípcia (coneixen l’art a partir del comerç amb aquesta cultura).
Influències: Període clàssic.
Es dona una petita evolució dins del període arcaic cap a la naturalitat.

Interpretació i Funció

Interpretació: Els homes representen atletes que havien participat als jocs olímpics, a un déu o a un noi mort.
En aquest cas fa referència a un jove mort que es deia Kroisos; així s’ha trobat a la inscripció feta com a ofrena als déus. En general, però, no fan referència a cap persona concreta sinó a atletes.
Les korai (korè vol dir donzella) representaven sacerdotesses, aquestes es van trobar en un dipòsit de l’Acròpolis on van ser enterrades durant o després de les invasions perses.
Funció: La funció és religiosa i de decoració.


El Dorifor de Policlet

Obra: Dorifor | Autor: Policlet el Vell | Cronologia: Aproximadament entre el 480 i el 420 aC | Localització: Museu Arqueològic Nacional a Nàpols | Context històric: Època clàssica. Durant les guerres mèdiques l'Acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. Després de les guerres mèdiques Atenes lidera la lliga de Delos, màxima esplendor d'Atenes. Atenes gasta diners en obres públiques per demostrar el seu poder, la seva grandsa. Després s’iniciaren les guerres del Peloponès que van ser l'enfrontament de les diferents polis gregues contra la supremacia d’Atenes. Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses a un rei de Macedònia anomenat Filip (338 aC), pare d'Alexandre el Gran. El seu autor, Policlet, és el creador del cànon de bellesa (segons el qual l'alçada total ha de ser equivalent a 7 vegades el cap).

Anàlisi Formal

Material: L'original era de bronze i la còpia de marbre.
Tècnica: L'original era fosa a la cera perduda i la còpia tallada.
Forma: Exempta.
Tipologia: exempta.
Descripció: Home jove (atleta), dret i nu i idealitzat amb un braç abaixat i l'altre mig apujat (el braç que porta aixecat representa que sostenia una llança), caminant. L'original de bronze no portava el suport que porta la còpia en marbre.
Composició: La figura té contrapposto i té el cànon de bellesa que el mateix Policlet va elaborar i que va ser tant seguit, el cànon anatòmic perfecte. Està representat caminant, acaba d'recolzar el peu dret i es disposa a aixecar l'esquerre que tot just toca a terra amb la punta. L'escultura es regeix per l'equilibri entre membres tensos i membres distesos: al costat dret, el braç penja relaxat, mentre que la cama sosté el pes del cos; a l'esquerra, el braç es mostra en tensió i la cama flexionada, contraposició entre una part en tensió i una relaxada. Pensada per ser vista frontalment. El cos està molt treballat sobretot a la part del tors i els cabells ja no són geomètrics sinó més detallats. Verticalitat.
Expressivitat: Té una cara poc expressiva. Rostre seriós, decantat una mica cap a la dreta, camina relaxat.
Moviment: Representa que està caminant, moviment suau però no és estàtic, mostra moviment.
Llum: Es reparteix uniformement per tot el cos, no hi ha clarobscurs.
Monocroma o policroma: Monocroma.

Anàlisi Estilística i Influències

Estil: Grec clàssic.
Característiques de l'estil:

  • Escultura idealitzada
  • Ús del contrapposto
  • Braços enganxats al cos (tot i que un braç està separat per tal que s'aguanti l'escultura, en l'original no ho estava)
  • Ús del cànon i proporció (tot elaborat a partir de càlculs matemàtics)
  • Naturalitat
  • Rostres serens
  • Moviment enfront de la rigidesa de l'arcaic
  • Cerca de la perfecció

Antecedents: Escultures arcaiques.
Influències posteriors: Període clàssic, hel·lenístic, renaixement i neoclassicisme.

Funció i Significat

Interpretació: Representa un atleta que es prepara per fer la prova del llançament de javelina. Jove, perfecte... idealitzat...
Policlet considerava que aquesta obra era la que millor mostrava el cànon de proporcions del cos humà. El cànon no només es segueix pel cos sinó també pel rostre que s'havia de dividir en 3 parts iguals.
La versió original en bronze de l’obra no s’ha conservat i es coneix per les còpies romanes.
Funció: És la representació de l'ideal de bellesa, preocupació de les classes altes per l'aspecte físic.
Funció estètica, per decorar un espai concret.

Descargar

PDF Word HTML