Errors del mercat: béns públics, externalitats, cicles i desigualtat

Les limitacions del mercat

En alguns casos, el mercat ens porta a situacions indesitjables, com les desigualtats socials, la posició dominant de certes empreses, la contaminació o els abusos de la classe treballadora: tot això són errors de mercat. Un error de mercat és una conseqüència negativa del funcionament del mercat i es produeix quan el mercat no és eficient en l'assignació dels recursos disponibles. Els errors principals del mercat són:

• Inestabilitat dels cicles econòmics
• Existència de béns públics
• Externalitats
• Competència imperfecta
• Distribució desigual de la renda

2. La inestabilitat dels cicles econòmics

Els cicles econòmics són fluctuacions de l'activitat econòmica en fases alternes d'expansió i recessió.

A les fases d'expansió, l'activitat econòmica i l'ocupació creixen, mentre que en les fases de recessió gran part dels factors productius disponibles romanen ociosos.

El sector públic pot adoptar dues postures:

• No intervenir, confiants que el mercat sortirà per si sol de la crisi.
• Intervenir, estimulant la demanda pública i/o privada, produint o promovent béns i serveis (intervenció en condicions de competència perfecta o mitjançant polítiques actives).

El conjunt de mesures i instruments que utilitza l'Estat per intervenir en l'activitat econòmica i intentar afavorir la marxa del país s'anomena política econòmica.

3. L'existència de béns públics

Aquests béns no són rendibles per a un inversor privat i, per això, sovint la iniciativa privada no els produeix en la quantitat que la societat necessita. Per això se'ls considera béns no rendibles.

La intervenció del sector públic en el subministrament de béns públics pot adoptar diverses fórmules:

• Producció pròpia: serveis com la justícia, la policia, l'educació pública, etc.
• Adquisició a empreses privades i administració pública (per exemple, enllumenat, carreteres, subministraments gestionats per l'administració).
• Subvencions parcials per incentivar l'adquisició o accés a serveis com la sanitat o habitatges socials.

4. Les externalitats

Són les conseqüències derivades de l'activitat econòmica que afecten persones diferents a les que duen a terme l'activitat en qüestió i que no tenen reflex en el preu dels béns produïts.

Externalitats positives (benefici extern)

Les externalitats positives són efectes beneficiosos per a altres empreses o particulars gràcies a l'exercici d'una activitat econòmica. La investigació i l'educació són dos clars exemples.

Instruments per fomentar les externalitats positives:

1. Subvencions i ajudes. L'Estat pot donar subvencions perquè empreses i famílies produeixin o consumin béns que generen efectes externs positius.
2. Regulació i protecció de la innovació. Per exemple, els invents i innovacions estan protegits per patents o altres regimens que afavoreixen la inversió en I+D.

Externalitats negatives (cost extern)

El cost extern o externalitat negativa és el cost d'una activitat econòmica que recau sobre persones diferents de les que duen a terme aquesta activitat. L'Estat empra diversos instruments segons el dany produït:

1. Regulació: establir lleis que ajudin a reduir les externalitats negatives. Dins d'aquesta regulació podem distingir:
   • a) Prohibició o restricció de la producció o consum del bé.
   • b) Establir límits màxims o estàndards ambientals.
2. Fixar impostos sobre el bé que provoca l'externalitat (impostos correctors) per internalitzar el cost extern.

5. La competència imperfecta

Avantatges de la lliure competència:

• Estimula la innovació i el progrés tecnològic.
• Permet l'accés del públic a un nombre superior de béns.
• Pot contribuir a l'augment dels salaris reals dels treballadors si baixen els preus dels béns.
• Facilita l'entrada de noves empreses al mercat.

6. Distribució desigual de la renda

Per corregir la distribució desigual de la renda, l'Estat disposa de diversos instruments:

1. Els impostos

Per ajudar els més desafavorits i donar ajudes que igualin oportunitats cal recaptar recursos; els diners han de sortir d'algun lloc. Hi ha dos tipus d'impostos:

• Indirectes: els paguen les persones quan consumeixen.
• Directes: els paguen les persones i les empreses pels ingressos o beneficis que obtinguin.

Els impostos directes són els que més contribueixen a redistribuir la riquesa, ja que els que més guanyen paguen més.

2. Despesa pública i transferències

Mentre que els impostos busquen recaptar diners i indirectament ajuden a igualar la renda (els que més guanyen paguen més), la despesa pública i les transferències (ajudes) busquen clarament reduir desigualtats i assegurar un nivell de benestar a tots els ciutadans. Dins d'aquesta despesa destaquem:

• Despesa per a la igualtat d'oportunitats: inclou els serveis universals d'educació obligatòria, programes de formació professional i beques d'estudis.
• Programes de seguretat social: són claus per garantir una renda mínima i protecció davant riscos (atur, vellesa, malalties).
• Polítiques d'habitatge: adreçades a l'accés a l'habitatge de protecció oficial per a sectors amb dificultats.

3. Intervenció directa al mercat

Es tracta d'aprovar un conjunt de lleis i mesures perquè tothom pugui accedir a un mínim de benestar.

La redistribució de la renda és el procés mitjançant el qual l'Estat torna a distribuir, d'acord amb el principi d'equitat, fons que prèviament han estat assignats pel mercat a ciutadans amb alta capacitat econòmica.

L'eficiència econòmica de qualsevol Estat es mesura per la seva capacitat d'augmentar la quantitat de recursos o d'optimitzar els que ja existeixen mitjançant l'increment del creixement i l'ocupació i l'estabilització dels preus.