Anàlisi dels contes «L'assassinat del Roger Ackroyd» i «Un enigma i set tricornis» de Jesús Moncada

3. L'assassinat del Roger Ackroyd

El conte té una estructura de soliloqui amb interlocutor Mut.
El seu punt fort és el gran final inesperat i el fet que està Explicant dues històries alhora: la del llibre que s’està llegint el Protagonista i la del propi protagonista. El conte estaria situat al Realisme Social, encara que portat a un extrem quasi irreal.

Com a la resta de contes, es situa a finals dels anys cinquanta a La vil·la de Mequinensa, concretament a casa d’en Damià, el protagonista, al Despatx del seu amic Sebastià i a la plaça. El conte es desenvolupa en dos Dies; una nit i el matí del dia següent. El tema principal d’aquest capítol és Com pot arribar el fanatisme a la violència. Un aficionat a les novel·les de Detectius arriba fins a l’extrem de voler disparar a un amic per haver-li Desvelat el final d’una història, i fins i tot dispara, encara que li dona per Equivocació a una somera.
El títol d’aquest capítol té un gran Significat, ja que en Damià és un apassionat a les novel·les de detectius i li Encanta comentar-les amb els seus amics. El desvetllament de qui ha assassinat Al Roger Ackroyd és el motiu pel qual dispara el protagonista ,i per tant, el Títol reflecteix clarament el conte.

Justifica al Sebastià, Amic seu i jutge de Pau de la vil·la, que tenia motius per disparar al Teodor De Perís. En Sebastià no li contesta en cap moment, és a dir, és un monòleg.
Els fets, tal i com els explica, van ocórrer perquè s’estava llegint una Novel·la d’Agatha Christie titulada “L’assassinat del Roger Ackroyd i no el Deixaven d’amoïnar. Tenim dues històries en una, ja es va seguint el fil Argumental de la novel·la alhora que el del conte en si.
Explica els problemes que té per llegir: la seva dona Dorotea no el deixa Quedar-se fins tard i quan arriba un moment on té tranquil·litat i pot llegir Sense cap problema, arriba un amic amb el Camíó per descarregar mercaderies i El pertorba. En un moment del capítol, la dona també s’enfada amb el seu marit Perquè no tracta bé al seu germà a causa de que l’interromp mentre li està Explicant la història.
En Damià s’enfada moltíssim perquè en Teodor li desvela el final de la novel·la Mentre ell li estava explicant la història al Sebastià, el seu cunyat. En un Moment de bogeria i ràbia, en Damià dispara amb la seva escopeta al Teodor i li Dona, per sort, a la somera d’en Joanet Cistella. A continuació afirma que li Hagués fet un altre tret però que es va desmaiar veient la sang de la somera.
El conte té una gran originalitat, Ja que combina la temàtica principal amb la de la novel·la llegida pel Damià, Que en certa manera estan relacionats. A més, té gran expressivitat, aconseguida Gràcies a la narració en primera persona, que aporta més credibilitat i més Sinceritat al conte. La història del Damià reflexa els impulsos i les males Reaccions que podem tenir degut a maneres d’actuar o de ser dels altres, que fa Que el lector es sentin identificats amb el protagonista, encara que la seva Reacció sigui clarament exagerada.

4. Un enigma i set triconis

Sentit Del títol

Un enigma I set tricornis té com a referència a l’àrbitre pirata de la temporada del 60 i Els set tricornis als set destinats a la vila.

Tema:

Primer parlen sobre els guàrdies Civils que estaven destinats a la vila. Després parlen de la Salomé, la cotorra Del poble, que va haver d’exiliar-se obligada pels vilatans. Posteriorment Parlen de l’inici de la història que té com a protagonista un àrbitre pirata Que simulava el xiulet de l’àrbitre real en les accions de perill de l’equip Rival. L’àrbitre pirata se sent culpable dels seus fets i es confessa al mossèn De la vila. Aquest, fanàtic de l’equip, li diu que no ho pot deixar ara que L’equip es juga en l’últim partit el descens de categoria. El mossèn li Confessa al narrador de la història qui era l’àrbitre pirata. Al final del Capítol es pregunta si era el sergent comandant de post de la vila.

Personatges

CristòFOL Vallcorna (cronista), Mossèn Silvestre (mossèn del poble), Epifiano Torrijos “la Broca” (primer Guàrdia), Don Hermógenes Martínez (sergent comandant del post i àrbitre Pirata).

Temps:

La història està posteriorment als Fets que van ocorreguts als anys seixanta.

Espai:

El capítol transcorre al poble de la Mequinensa entre el cafè de la Granota, el camp de futbol, la rectoria i ca la Marieta Perís.

Tècniques De comunicació literària i elements d’estil

- L’obra està escrita en prosa. -Té un Gènere històric, humorístic, irònic i futbolístic.

-Té un lèxic català nord occidental, Molt oral, ràpid, àgil i concís, enginyós i sorprenent, ha de captar l’atenció Del lector.

Tipografia

Tot el capítol està escrit amb la Mateixa lletra, mateixos marges i mateix color (negre).

Figura Retòrica

Ironia com A figura predominant en el text.

Morfosintaxi

En aquest capítol es Connecten frases simples amb compostes. De les compostes estaquem l’aparició de Coordinades i de subordinades substantives i de relatiu.

Semàntica

Destaquen els mots referits als Camps semàntics de la política i del futbol. 

Valoreu

És un textamb llenguatge de l’època ja que hi ha Paraules que actualment no s’utilitzen. Parla la postguerra de la Guerra Civil Espanyola entre el 1936 i 1939. Aquest poble de la Mequinensa es conegut per Haver sigut uns dels pobles destacats durant la batalla de l’Ebre. En l’època Del capítol es troba sota una dictadura com la resta d’Espanya.

Aquest capítol ens ha agradat perquè Tracta diferents temes com són la guerra, postguerra, dictadura, vida al poble I temes esportius com el futbol i l’odi als arbitres des de temps immemorables.

L’humor I l’ironia

Un altre element que comparteixen els Contes és que tots homogeneïtat en el to d’humor i una forta ironia en la Majoria dels contes. Els únics contes que tenen més mancança d’aquest to D’humor i ironia són Preludi de traspàs i Guardeu-vos de somiar genives Esdentegades. També són aquests dos contes els que posseeixen una estructura Diferent: no s’organitzen ni en forma de crònica , d’informe objectiu ni de Soliloqui. Són dos contes redactats des de la perspectiva d’un narrador Omniscient. Aquest to d’humor i ironia el veiem reflectit en les obres de Pere Calders el qual va influir notablement en Jesús Moncada. Aquests dos fenòmens Es donen sovint en forma que el conte pot semblar un acte quotidià i finalment Té un nus i/o desenllaç poc comú, fora de l’habitual.