Solitud de Víctor Català: resum, personatges i estructura de la novel·la

Presentació de l'autor:

Víctor Català (l'Escala, 1869-1966). Pseudònim de Caterina Albert i Paradís. El conjunt de la seva obra narrativa correspon al que s'ha anomenat "naturalismerural" o "ruralisme".
Solitud és una Obra clarament modernista, ja que compleix totes les característiques d'aquest Corrent literari i la seva data d'escriptura (1905) es trobava en plena època Modernista és una novel·
La narrativa amb influència el teatre.

Comentari de l'obra:

Resum:

SolitudéslahistòriadelaMila,una Noia casada, gairebésensehaver-s’hoplantejat,amb en Matias, que es trasllada a Viure a una ermita de muntanya després que al seu marit li hagin assignat el Lloc de treball d’ermità. Tot i les successives desil·lusions que pateix (vida Conjugal inexistent, desig de maternitat frustrat, manca de vida social), la Presència d’un pastor anomenat Gaietà fa que se senti més animada i encari la Vida amb certa il·lusió; el Pastor li fa de guía per la muntanya, li explica històries Que tenen aquesta com a protagonista i ajuda la noia a relacionar-se amb els Habitants de les masies properes; la Mila, però, confon el tipus d’afecte que Li proporciona el Pastor. Malgrat que hi ha altres homes que la podrien satisfer (l’Arnau), es mig enamora del
Pastor i viuen una mena de núvol fins que arriba La decepció; un cop s’assabenta de l’edat que té Gaietà (passa de la Seixantena), xoca amb la realitat. La mort del Pastor provocarà que la Mila es Trobi indefensa i a mercè del’Ànima, un personatge gairebé animal, que viola la Mila i enforça la marxa, sola, per iniciar una nova vida.

Tipus de narrador:

El narrador ens parla dels personatges En tercera persona, combinant l'estil directe amb l'indirecte. El subjectivisme és bàsic a tota la novel·la, la realitat és a partir d'emocions i sensacions. La novel·la gira en torn a la Mila que, només sabem els seus pensaments i les Seves opinions respecte els altres personatges. Ho sabem tot a partir de les Sensacions i pensaments d'ella, els altres personatges l'influencien de manera Diferent. La Mila experimenta sensacions de rebuig, d'amor i sensibilitat entre D'altres.

Tècniques narratives:

Hi ha una rica barreja entre un registre Viu, imaginatiu i un registre amb alguns tocs d'aspror i per últim l'ús de les Tècniques narratives:

El de la narradora: culte, la resta de Personatges: fan un és més popular i vulgar, pastor: un llenguatge on s'hi Barregen trets rossellonesos i empordanesos.

Per altra banda hi ha la creació d'un llenguatge autòcton i nou deslligat Del llast masculí, sensacions de plaer viscudes pels sentits, maternitat com a Projecció afectiva, erotisme, sentiment de culpa pels sentiments eròtics, Assetjament sexual, violació com a afirmació de la força i bestialitat sobre la Dona, fogositat i desig de passi, frustració sexual, autoestima i reafirmació Del “jo”, posició contrària davant l'amor convencional de lliurament i Sacrifici de les dones.

Època en que es situa i temps que Transcorre:

Des de finals d'hivern de l'any 1904, Fins a Febrer del 1905. La història va des de la primavera a la tardor gairebé L'entrada de l'hivern. Transcorre, més o menys, durant tot un any. Quasi tots Els capítols comencen amb una referència temporal que comença o continua el Discurs narratiu. El temps històric no està especificat perquè és irrellevant Pels seus propòsits. Aquesta novel·la transcorre en el període de temps Aproximadament d'un any.

Personatges:

Mila:

Una noia jove, maca, sana, insegura i De classe mitja-baixa. S'ha criat amb els seus oncles a la plana i al Començament no s'hi fa a la muntanya. Al morir el seu oncle s'ha vist obligada A casar-se amb en Maties, ja que realment no l'estima. La seva personalitat va Madurant al llarg de la novel·la que gira al seu voltant i que fa canviar la Seva manera de veure les coses.

Pastor (Gaietà):

Com Descriu la novel·la: “Un home agradós i servidor. Baixet i primedís, però S'estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i Folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava mitja cara, i L'altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de Naixença.“

Marit (Maties):

El Marit de la Mila és un home gras, covard, ignorant, sense ambicions i gandul, Ella l'associa amb una bèstia sense zel, en ell nomes hi ha Pau. És incapaç D'entendre a la seva dona.

Ànima:

Personatge negatiu de l'obra. És un Caçador i representa tot lo dolent de la natura, la violència i la destrucció. La seva funció és fer que la tragèdia s'incorpori a l'univers de ficció i el Domini. Influeix sobre en Maties i el corromp, fa que es torni com ell. Es Provoca una lluita de les dues forces contràries, pastor-
ànima amb la Mila com A centre.

Baldiret:

És el Fill petit de la Marieta. Un vailet d'ulls verds, s'estima molt en Gaietà i la Mila. Sempre va amb el pastor i l'ajuda. Li agraden molt les seves rondalles. És un nen molt mogut. Desperta l'esperit maternal de la Mila i la fa sentir Molt bé ja que a ella li agrada molt la companyia del nen.

El noi del mas de Sant Ponç (Arnau):

Està Promès amb una jove de 19 anys des de fa 2 anys. És fill de la Marieta i viu al Mas de Sant Ponç. Es comença a fixar en la Mila a la primavera quan ella es Posa tan maca. L'Arnau despertava sobre la Mila un fort impuls passional que Ella intentava negar. Però que ell va fer-li saber, llavors la Mila el rebutja, Des d'aleshores ell ja no vol saber res més d'ella.

La Marieta:

La mare D'en Baldiret i de l'Arnau, una dona molt amigable que es porta molt bé amb Tothom, també amb la Mila, però al final es deixa portar pel que diu la gent i També li dona l'esquena, no és un personatge molt important, ni imprescindible A la novel·la.

Personatges prototipus (plans, previsibles): Gaietà (el pastor), l'Ànima i Matias. També la multitud, Entesa com a "personatge".

Personatges Complexos

Mila és l'únic personatge rodó i complex, amb Profunditat psicològica i que evoluciona al llarg de la novel·la a tenor de les Vivències i circumstàncies.

Personatges Secundaris

Baldieret i Arnau.
Podem dividir els personatges des d'un punt de vista moral:
- El bé (Gaietà i Mila).
- El mal (Matias i Ànima).
Evolutivament la Mila seguirà el mestratge del pastor i el Matias seguirà el Mal exemple de l'Ànima.
La relació que s'estableix entre la Mila i la resta de personatges és diversa.
Mila-pastor, relació paternal, espiritual, asexuada.
Mila-Matias, relació tibant que desembocarà en indiferència.
Mila-Baldiret, relació maternal.
Mila-Arnau, relació marcada pel desig prohibit.
Mila-Ànima, relació marcada pel desig pecaminós i la por.

Estructura formal:

L'estructura és fragmentària, pròpia del Modernisme, cada capítol és concebut com el cant d'un poema, amb una Independència estètica perfecta. L'evolució psicològica del personatge, que Troba la seva individualitat gràcies a la soledat que li provoca la muntanya i Que s'enfronta a les forces ocultes de la natura esta ben definida.

També cal assenyalar que es prenen dues Concepcions de la natura, la del pastor, costumista i amable, contra la Modernista de l'Ànima, misteriosa i agònica. Forces contradictòries que S'enfronten. Aquests són factors importants en l'evolució de la Mila.

És una novel·la d'una estructura rodona, és a dir, al final ella torna al mateix punt d'on ha partit, encara que hagi Canviat i tot gira al seu voltant, els personatges, els fets... Es pot dividir En dues parts o etapes clares que marquen l'estat anímic del personatge Nombrats anteriorment.

L’estructura de la novel·la pot dividir-se En les tres parts habituals: introducció, nusidesenllaç. La introducció es Correspondria amb els tres primers capítols, els que presenten els personatges, La situació inicial i l’inici del conflicte. El nus abraçaria des del capítol IV fins al XV, ja que en tots aquests capítols la Mila va canviant com a Conseqüència del que li passa, però també per tot el que li ensenya Gaietà. El punt Culminant d’aquestapart és als capítols IX i X, quan la Mila descobreix la Veritat sobre l’edat del Pastor i això la fa encarar-se amb la realitat. El Desenllaç el trobem en els tres darrers capítols, atès que, després que el Pastor hagi mort, la Mila es queda sense l’ésser que la protegia d’aquells Elements de la natura que podien agredir-la, tal com efectivament passa.

La novel·la presenta una estructura in medias Res, perquè des del momento mateix que comença ja apareixen uns personatges que Es muden com a conseqüència d’uns fets que han tingut lloc abans que s’iniciés El relat.

Cal dir, també, que aquesta obra Presenta diferents nivells; és a dir, dins de la història hi ha altres Històries, elements deslligats del fil narratiu principal, que al seu torn Tenen introducció, nus i desenllaç. Ens referim a les llegendes i altres narracions Orals que el Pastor explica a la Mila.

Atès que la novel·la es pot llegir com Un viatge iniciàtic (és a dir, un procés pel qual un personatge es coneix a si Mateix, amb la possibilitat que això canviï el rumb de la seva vida) de la protagonista, Cal que hi hagi un punt inicial d’aquest viatge(el momenten què comença la Narració, quan la Mila i el seu marit viatgen en carro i després pugen cap a la Muntanya) i un punt terminal (el procés invers, quan la Mila baixa de la muntanya Per començar una vida nova).La novel·la és,doncs,el procés que justifica el Canvi d’actitud de la Mila, en virtut del qual passarà a prendre personalment Les decisions que afecten la seva vida sense anar a remolc del que decideixin Els altres.

A l’hora de definir-ne l’estructura, s’ Usa el concepte d’«estructura paral·lela», perquè hi ha diversos capítols del principi De la novel·la que, pels continguts que expliquen, són complementaris d’altres Capítols del final. Per exemple, el capítol I es titula «La pujada», mentre que El darrer, el XVIII, es diu «La davallada». Al seu torn, el capítol II («Fosca»), pel contingut que explica, cal relacionar-lo amb el penúltim («Lanitaquella»). A banda d’això, hi ha altres capítols que,tot i tenir autonomia, estan Relacionats entre si (per exemple, «El Cimalt» i «En la creu»).

Els símbols

Helena Alvarado ha explicat alguns dels símbols d’aquesta novel·la, Començant pel títol. A diferència del que van fer altres escriptors de l’època, Caterina Albert no ha titulat la novel·la amb el nom de la protagonista (com és El cas de Pilar Prim o Josafat, per exemple), sinó que s’inclina per un estat D’ànim. Això torna a reforçar la idea que l’important en aquest tipus de Novel·les no és explicar les coses que passen al protagonista, sinó com viu Allò que li passa.

El somni que té la Mila al final del segon capítol, en què apareixen El Pastor i sant Ponç, funciona com una mena d’auguri del que succeirà més Endavant. El sant es mofa de la Mila amb la mirada i amb la paraula (l’anomena Repetidament «ermitana», cosa que la Mila es pren com un insult), mentre L’agredeix tot llençant-li boletes vermelles que li fan mal quan toquen un trau Al front que s’havia fet després de caure. Aquest somni anticipa simbòlicament La violació que tindrà lloc gairebé al final de la novel·la.

La muntanya també esdevé un símbol. «En aquest Març atapeït de símbols, el Paisatge on es desenvolupa l’acció s’omple amb connotacions metafòriques Complementàries. D’una banda, s’hi manifesta el tòpic de l’espiritualitat de la Muntanya [...] La muntanya esdevé un paisatge simbòlic que tradueix estats Anímics i opcions vitals com la del pastor i serà en aquesta mena d’indret on La Mila podrà vèncer el determinisme i encarar-se a conquerir la pròpia Individualitat.»6 Tradicionalment, les muntanyes, per la seva alçada, han estat Signe d’espiritualitat (la muntanya de Montserrat n’és un exemple ). És en Aquest espai on la Mila podrà portara terme aquest procés d’autoconeixement a Partir de tot el que li va passant. A més, és necessari que a la novel·la hi Hagi llocs per on els personatges puguin anar a passejar i a esbargir-se, per Tal de donar versemblança a l’acció.

La tradició literaria ha utilitzat sovint els espais naturals i els Paisatges per expresar com es troben els personatges. Aquesta vinculació entre La muntanya i l’estat d’ànim de la Mila apareix en els moments en què aquella és descrita, ja que més d’una vegada el narrador esmenta característiques que, d’una Manera lògica, serien aplicables més aviat a una dona. Per exemple, cap al Principi de la novel·la, la Mila i en Matias caminen per una senda que, segons Es diu, té forma de Y invertida; cadascun dels Pals d’aquesta i grega (dos camins Que conflueixen en un) és presentat com si fossin cames humanes. El fenomen es Torna a donar quan se cita la cova del Bram, una gran «matriu gegant, el lloc Simbòlic on és generada la vida». Altres símbols són els cargols (símbolsdedesig), Elsconills(tot i que són símbols de llibertat, també són víctimes; la Mila hi és comparada, i per això Alvarado diu que també podrien ser símbols femenins) i La mar, descoberta per la Mila dalt del Cimalt.

La major part dels símbols d’aquesta novel·la amaguen alguna Relació amb el sexe. Així, la manera de descriure la mar («ratlla de llum, Llarga i feridora, que migpartia travesserament el cel i la terra») porta Incorporades connotacions de virilitat. Els principals Símbolsd’aquestanovel·lasónagrupatsperFerraterendosblocs.D’unabanda,un seguit d’objectes Durs i aguts, tallants, que funcionen com a símbols de virilitat (una mena de Falç que porta el pastor a la mà quan es coneixen, un pern de ferro i altres). De l’altra, objectes tous i flàccids, esmorteïts, que funcionen com a símbols De la impotència de Matias, el marit (l’esquena del marit, la bossa de tabac Flàccida i vella, el ventre i els peus de sant Ponç)

Literatura modernista:

Recordem que la literatura modernista Gira a l'entorn d'una sèrie d'enfrontaments o dualitats, tals com:

- L'individu enfront de la massa,

- L'artista enfront de la societat,

- El progrés enfront de la tradició immobilista,

- la sensibilitat enfront de la indiferència
- La literatura ha d'actuar com a revulsiu de la societat adormida.

Aquests conceptes els haurem de tenir tothora Presents en la lectura de Solitud, novel·la que registra dualitats entre altres Valors morals com:

- espiritualitat/materialisme - saviesa/ignorancia - Bellesa/lletjor,
- llum/foscor - bé/mal - feminitat/masculinitat
- activitat/passivitat - joventut/vellesa - individu/massa, etc.
Solitud és la història d'un viatge iniciàtic (viatge en el qual el o la Protagonista assolirà algun tipus de coneixement nou i créixerà com A persona)
Que es desenvolupa en dos plans:
- El viatge interior (l'autorealització personal, la presa de Consciència de la Mila com a persona autònoma, lliure i independent).
- El viatge exterior (de la pujada a l'ermita fins a la baixada).
El tema de fons és, doncs, la recerca de la pròpia individualitat i la Problemàtica interior d'una dona en conflicte amb el seu entorn social.

Llocs on transcorre l'acció:

Cada un dels llocs més anomenats a L'obra té una relació amb l'estat d'ànim de la Mila.

Pujada: Primera part. Del primer capítol Fins al desè. És la part on la Mila se sent insegura, no es coneix a ella Mateixa i segueix el que en Maties li diu. Es coneixen tots els personatges de L'obra i la seva relació amb la protagonista. És una època en que la Mila està Contenta i viu relativament bé. Correspondria a la primavera i a l'estiu.

Davallada: Segona part. De l'onzè Capítol fins al divuitè. És la part on la Mila reflexiona sobre la seva vida, Sempre sola. Comencen els seus problemes i s'enfronta amb tothom, ningú la Respecta. Té una crisi. Està deprimida i s'adona que no pot continuar així. Correspondria a la tardor i l'hivern.