Anàlisi comparativa: 'Un enemic del poble' d'Ibsen i 'Aigües encantades' de Puig i Ferreter

Un Enemic del Poble: Anàlisi de l'Obra d'Ibsen

Un enemic del poble és un drama polític del dramaturg Henrik Ibsen, publicat el 1882 i estrenat el 1883 a Oslo. Aquesta obra, juntament amb Casa de nines i Hedda Gabler, són les tres més conegudes de l'autor. Es considera una de les obres més significatives del repertori universal del teatre anarquista del tombant del segle XIX al XX.

Es tracta d'una obra que ha estat utilitzada al llarg dels anys per a fer activisme polític o qüestionar-se si n'hi ha prou amb tenir un règim democràtic si el sistema polític i social continua basat en criteris purament econòmics. Per exemple: una versió que Thomas Ostenmeier en va fer a Berlín el 2013 parlava de la situació actual d'Europa i substituïa les aigües del balneari pels bancs.

Argument de "Un Enemic del Poble"

El doctor Thomas Stockmann denuncia que les aigües del balneari, que és la font principal d'ingressos al poble, esdevenen un problema per a la salut pública. Els habitants del poble intenten amagar aquesta veritat i així aconsegueixen que aquest fet només es quedi amb una denúncia del solitari doctor davant de tot un poble. Les postures dels personatges evolucionen a mesura que el conflicte econòmic i sanitari s'agreuja. L'obra acaba amb el judici del doctor Stockmann, fet que comporta que ell i la seva família se n'hagin d'anar del poble.

Temes Principals de l'Obra d'Ibsen

El tema principal és el qüestionament de si una societat ha de regir-se pel criteri del màxim benefici econòmic, com una empresa, o pel màxim benefici social, i quins serien i on n'estan els límits. També aborda el concepte del "bé comú" i la individualitat.

D'altra banda, l'obra precedent d'Ibsen, Espectres, referenciava implícitament la malaltia de la sífilis. El fet que hi aparegués una malaltia contagiosa i de transmissió sexual va provocar reaccions molt agressives per part d'alguns conservadors puritans i va posar de manifest la hipocresia d'una certa comunitat. Això va inspirar Ibsen a centrar el tema de la seva següent obra, Un enemic del poble, precisament en una malaltia i les actituds i reaccions de la societat envers aquesta.

Influència als Països Catalans

Ibsen va tenir una influència notable en el teatre i en els mitjans del modernisme català. En concret, aquesta peça teatral va donar nom a la revista anarquista Un enemic del poble, amb el subtítol de «full de subversió espiritual», publicada per Joan Salvat-Papasseit.

Aigües Encantades: L'Obra de Joan Puig i Ferreter

L'obra ens transporta a principis del segle XX a una localitat rural fanatitzada i tradicionalista que no accepta l'ajuda desinteressada d'un jove enginyer que solventaria els seus problemes amb la sequera, però el poble el rebutja amb violència. És una crítica extensa cap a la religió, el tracte de les dones en aquella època, les classes socials i l'autonomia de les noves generacions. L'obra és alhora molt entretinguda, encara que curta. Els personatges estan molt ben cuidats i cadascun respecta un tipus d'argot i personalitat que fa la representació molt més real. També hi fa entrar molta poesia per crear una rima durant tota l'obra que, a més, la fa més entretinguda i li dona una major categoria. Només té tres actes, cosa que la fa molt amena, ja que és molt curta. Al final, no s'aconsegueix millorar la situació de sequera gairebé permanent a causa del fanatisme del poble, i això convida a la reflexió.

L'obra de Puig i Ferreter, «Aigües encantades», és una de les poques que tenen realment qualitat d'entre totes les altres que va escriure. Les que tenien una qualitat pròxima a la d'aquesta obra no agradaven al públic burgès —el públic que es podia permetre l'entrada— perquè atacaven la burgesia i la seva opressió per interessos personals.

Estructura d'«Aigües Encantades»

L'estructura d'«Aigües encantades» és molt senzilla, ja que consta de només tres actes on se separen clarament la introducció de l'obra en el primer, el cos en el segon i el desenvolupament en el tercer.

Recursos Literaris Emprats

La història està explicada emprant sobretot diàlegs, on són els personatges els que t'expliquen tots els successos. Les descripcions dels personatges són més aviat descripcions d'accions que fan els altres personatges o han fet, i l'opinió del parlant sobre el personatge es denota, a part de pel que diu d'ell, pels adjectius que fa servir:

• «Sí, ja ho veig, s'ha deixat emocionar, com sempre.»
• «La pobra gent busca consol...»

Onomatopeies

En ser una obra de teatre, hi surten moltes onomatopeies. El fet que siguin diàlegs entre gent de poble, caracteritzats com a pagesos, potencia la seva aparició:

• «Bah...!»
• «Oh...!»

Comparacions

Al llarg de l'obra trobem infinitat de comparacions, sobretot amb elements de la natura:

• «Com un ocell feréstec que no recorda ja el seu niu.»
• «Aquest home me l'emporto jo pel meu compte, com un pastor que pren l'ovella malalta.»

Metàfores

Igual que les comparacions, el text n'està ple i també fan referència a la natura:

• «Mentre la tempestat no renovi els nostres aires!»

Desordres Sintàctics

L'obra està constituïda de manera que gaudeixi d'una certa rima, per això es fan necessaris alguns desordres sintàctics per conservar-la:

• «Aquest home me l'emporto jo pel meu compte, com un pastor que pren l'ovella malalta.»