Elements Químics i la seva Importància en els Éssers Vius

Elements químics que formen els éssers vius: bioelements primaris [(O, H, C: 92%), N, F: 6%] 98% / bioelements secundaris (Ca, Na, K, Mg) 1,9%

--> oligoelements (Mn, Fe, Cu, Co, Zn, Li, B, Al) 0,1% indispensables (a tots els éssers vius), variables (a alguns éssers vius).

Els elements químics formen els àtoms, positius = anió, negatius = catiò. Protons (+) i neutrons (neutres) al nucli. Electrons (-) a l'escorça electrònica. Isòtops = àtoms amb diferent nombre de neutrons ₁¹H ₁²H (nombre a dalt = neutrons + protons)

Quan el nombre d'àtoms és discret, al unir-se formen molècules. Quan el nombre d'àtoms és gran, al unir-se formen cristalls. Els àtoms formen enllaços químics gràcies a unes forces d'atracció. Enllaç iònic: - àtom perd 1 electró, queda carregat positiu. - altre àtom guanya 1 electró, queda carregat negatiu. Enllaç covalent: àtoms comparteixen electrons. H₂: H-H CH₄

Polar: amb pols, part diferent, soluble en aigua. Apolar: sense pols, costats iguals, no soluble en aigua. Enllaç d'hidrogen: enllaç feble. L'hidrogen actua positiu.

Aigua: molècula més abundant de la Terra. Propietats: Gran dissolvent (perquè és una molècula polar) Cohesió (atracció entre molècules que són iguals) Adhesió (la adhesió és la propietat de la matèria per la qual s'uneixen dues superfícies de substància iguals o diferents quan entren en contacte, i es mantenen juntes per forces intermoleculars. La cohesió és diferent de l'adhesió. La cohesió és la força d'atracció entre partícules dins d'un mateix cos, mentre que l'adhesió és la interacció entre les superfícies de diferents cossos). Bon refrigerant (capacitat calorífica elevada) Manté estable la temperatura.

Reaccions químiques: Procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o diverses molècules mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.

Metabolisme: conjunt de reaccions químiques que es produeixen en les cèl·lules. Àcids: substàncies que alliberen H⁺ quan es dissocien en aigua. Bases: substàncies que alliberen OH^- o accepten H⁺ (NaOH). Sals: reacció entre base (OH^-) i àcid (H⁺) per formar aigua i els ions restants d'àcid i base formen sals.

Sals minerals: components essencials dels éssers vius. Sals minerals precipitades, funció estructural formen part d: exoesquelets, ossos dels vertebrats, esmalt dental, sílice de closques. Sals minerals en dissolució: es dissocien en els seus ions que compleixen funcions determinades a les cèl·lules. Cations: Na⁺, K⁺ (regulen per osmosi l'intercanvi d'aigua entre les cèl·lules i el medi extracel·lular. Intervenen en el procés de transmissió de l'impuls nerviós). Ca²⁺ (intervé en el procés de contracció muscular i en la coag. de la sang). Fe²⁺ (forma part de l'hemoglobina que transporta oxigen des dels òrgans respiratoris cap a totes les cèl·lules). Mg²⁺ (forma part del pigment fotosintètic d'algunes plantes).

Anions: (Cl^-, %IMAGE_5%, %IMAGE_6% (actua atenuant les variacions de pH) %IMAGE_7%, %IMAGE_8% Sals minerals unides a altres molècules: Sals minerals, especialment el grup fosfat, també poden estar unides a altres molècules: Glúcids (per formar glucoproteïnes complexes com ara l'agar-agar). Lípids (formant fosfolípids, principals constituents de les membranes cel·lulars). Proteïnes (per donar lloc a fosfoproteïnes com la caseïna de la llet). ADP i ATP (que són nucleòtids relacionats amb processos de transferència d'energia). Osmosi: pas d'un dissolvent a través d'una membrana semipermeable (deixa passar unes substàncies però d'altres no), des de la zona on la solució és més diluïda -> hipotònica, cap a la més concentrada -> hipertònica, per igualar-les. Pressió osmòtica: pressió que exerceix el dissolvent sobre el costat hipotònic de la membrana per travessar cap a l'hipertònic. Solucions isotòniques: quan les dues solucions assoleixen la mateixa concentració.