La Funció de Relació en Organismes: Detecció d'Estímuls i Respostes

La Interacció dels Organismes amb el Medi

La funció de relació permet als éssers vius rebre informació. L'organisme elabora la resposta per sobreviure i després l'executa.

La informació que els organismes reben del medi extern o intern s'anomena: estímul.

L'Estímul i la Resposta

Tant l'estímul com la resposta poden ser molt senzills: els animals beuen aigua si l'organisme nota que té set. En les plantes, l'estímul de la llum fa créixer la tija en la seva direcció. L'estímul i la resposta també poden ser molt complexos.

Com Responen els Éssers Vius a un Estímul

El comportament és la seqüència d'accions, davant d'un estímul que origina una resposta concreta. Hi ha dos tipus de resposta davant d'un estímul:

• Moviment: Resposta més freqüent en els animals.
• Producció de substàncies: En algunes situacions, per exemple quan un ésser humà té molta calor, el cos respon alliberant suor.

La Funció de Relació en les Plantes

Les plantes són capaces de detectar estímuls i d'elaborar una resposta. Les respostes poden ser tropismes o nàsties.

Els Tropismes

Els tropismes són canvis en la direcció de creixement de la planta. Es poden dividir en:

• Tropismes positius: La planta creix cap a l'estímul.
• Tropismes negatius: La planta creix allunyant-se de l'estímul.

Classificació dels Tropismes

Els tropismes es classifiquen segons el tipus d'estímul:

• Fototropisme: L'estímul que el provoca és la llum.
• Geotropisme: L'estímul que el provoca és la gravetat.
• Higrotropisme: L'estímul que el provoca és la humitat.
• Haptotropisme: L'estímul que el provoca és el contacte.

Les Nàsties

Les nàsties són petits moviments d'una part de la planta. Un cop l'estímul que ha provocat el moviment desapareix, la planta torna a la posició inicial o recupera la forma. Es classifiquen segons el tipus d'estímul:

• Fotonàstia: Les flors s'obren i es tanquen en resposta als canvis d'intensitat de la llum que hi ha entre el dia i la nit.
• Haptonàstia: Les trampes de moltes plantes insectívores s'accionen quan noten el contacte de la presa.

Detecció dels Estímuls en els Animals

Els animals posseeixen estructures especialitzades a detectar estímuls anomenats receptors.

Receptors d'Estímuls Químics

Els receptors químics són sensibles a les substàncies químiques de diverses maneres:

• Contacte: La substància química es troba directament en contacte amb els receptors de l'estímul. És el sentit del gust.
• A distància: La substància química és transportada pel vent o per l'aigua fins als receptors. És el sentit de l'olfacte.

Receptors d'Estímuls Lluminosos

S'anomenen fotoreceptors i són sensibles a la llum. És el sentit de la vista. Els fotoreceptors més desenvolupats es localitzen, però, en òrgans anomenats ulls, situats al cap, que poden ser de dos tipus:

• Ull en càmera: Dels vertebrats i d'alguns mol·luscs, semblant a una càmera fotogràfica.
• Ull compost: Dels insectes, format per moltes facetes o petits ulls independents.

Receptors d'Estímuls Tèrmics

Detecten les variacions de temperatura i acostumen a estar repartits per tot el cos. Un cas molt especial de receptors tèrmics és l'òrgan en fosseta que posseeixen algunes serps.

Receptors d'Estímuls Mecànics

Són sensibles al tacte i la pressió, i a les vibracions transmeses per l'aire o per l'aigua, amb els casos següents:

• Sentit de l'oïda: En vertebrats, detecta les ones sonores; també en alguns invertebrats com ara els grills.
• La línia lateral: Dels peixos, detecta petites vibracions i corrents d'aigua poc intensos. Està situada sota la pell.

La Comunicació entre Receptors i Efectors

Es duu a terme mitjançant el sistema nerviós i el sistema hormonal.

El Sistema Nerviós

Interpreta els estímuls i ordena la manera com cal respondre. Està constituït pels centres nerviosos i els nervis.

El Sistema Hormonal

Regula i controla l'activitat interna de l'organisme mitjançant unes substàncies químiques anomenades hormones.