Pere Calders: Vida, Obra i Estil Literari

Pere Calders: Vida i Obra

Inicis i Exili (1912-1994)

Pere Calders (1912-1994) va iniciar la seva carrera literària als 30 anys. Es va exiliar a Mèxic entre 1939 i 1962. L'any 1955 va publicar Cròniques de la veritat oculta.

Influències i Estil

Va rebre la influència de Josep Carner, figura clau del Noucentisme. Ambdós compartien una gran valoració per la llengua. Calders escrivia amb una llengua i un estil molt depurats. La seva temàtica era principalment urbana, idealitzada en contrast amb el ruralisme.

Característiques de la seva Obra

• Distanciament intel·lectual: Adopta una mirada irònica, sempre amb un to elegant.
• Humor: Dissecciona el comportament humà i convida el lector a la reflexió.
• Desmitificació del mite: Descontextualitza el mite i el trasllada a l'àmbit de la realitat humana. La dimensió tràgica del mite es descodifica.

L'Humor i la Ironia com a Eina

A través de l'humor i la ironia, Calders ens endinsa en el seu món. L'humor neix del xoc entre el context mític i la vida quotidiana. El mite descontextualitzat es converteix en una paròdia de si mateix.

Context Literari dels Anys 30

Als anys 30, es viu una certa europeïtzació cultural. Les arts i la literatura s'obren a les avantguardes. És una època de recerca ideològica, després que el Noucentisme s'hagués implantat des dels anys 20. Calders s'entusiasma amb aquesta nova recerca i amb la desmitificació de la moral social establerta. També qüestiona el paper de l'intel·lectual, que el Noucentisme havia elevat a un estatus reverencial.

Innovació: La Introducció de l'Absurd

La concepció de l'humor de Calders manté contacte amb l'actitud irònica de Carner. La seva innovació rau en la introducció de l'absurd.

L'Exili i el Premi Víctor Català

Durant l'exili, no va publicar cap llibre, però va col·laborar en publicacions catalanes i va escriure alguns contes. L'any 1954, se li va atorgar el Premi Víctor Català per Cròniques de la veritat oculta, que va publicar l'any següent.

L'Estil de Calders

Calders apostava per formes literàries vertebrades per la ironia, la imaginació i el somni. Denunciava, mitjançant la ironia, les injustícies socials. Volia lluitar contra les formes sentimentals que, segons ell, "gastaven la vida del país".

Calders i la Crítica

Calders no feia cas dels crítics, ja que considerava que no eren objectius i que tenien molts prejudicis tècnics. Escrivia a la seva manera, en oposició als judicis de la "nova crítica", que, segons ell, necessitava més objectivitat històrica i estava massa condicionada per prejudicis teòrics.

La Recerca d'Altres Dimensions

Calders buscava altres dimensions de la realitat humana a través de la fantasia i el somni. Reclamava el reconeixement d'una altra via de creació literària, la seva. El domini lingüístic i la utilització de la fantasia, juntament amb una localització irònica del comportament humà, serveixen de base per reivindicar el seu model.

Els Pilars de la seva Proposta

L'humor reflexiu i la llengua acurada formen els pilars de la seva proposta. Concretament, Cròniques de la veritat oculta es caracteritza per:

• L'humor reflexiu.
• El "jo" recurrent entre elements quotidians i fantàstics.
• El perfil caricaturesc dels personatges.
• El distanciament irònic del narrador respecte al que s'escriu.