Guia de Correcció Lingüística i Literatura Medieval Catalana

Correcció de Castellanismes: L'ús de "Lo" en Català

L'ús de l'article neutre "lo" és un castellanisme freqüent en català. A continuació, es presenten algunes expressions comunes amb la seva forma correcta:

• Lo millor: el millor
• Lo que: el que
• Lo curiós és que: el fet curiós és que
• Lo vertader i lo fals: la veritat i la falsedat
• Lo important: l'important
• Lo bo del cas: el que té de bo el cas
• Lo meu: les meves coses / el que és meu
• A lo seu: a la seva
• Lo bo del cas: el que té de bo el cas
• Lo més prompte possible: tan prompte com puguis / com més prompte millor / al més prompte possible (estructura al més adv. possible / que puguis, però el més adj. possible / que puguis)
• Lo intel·ligent que és: que intel·ligent que és / que n'és, d'intel·ligent / és d'allò més intel·ligent / si n'és, d'intel·ligent
• A lo millor: potser / segons com / si molt convé
• En lo referent a: pel que fa a / referent a / respecte a
• És lo de menys: això rai
• Lo que són les coses!: Ves per on! / Qui ho havia de dir!
• Lo altre: la resta / el restant
• Per lo general: generalment / en general
• Per lo qual: per la qual cosa / i per això
• Per lo altre: això a banda / això a part
• Per lo menys: almenys / si més no / pel cap baix
• Tot lo més: a tot estirar / pel cap alt
• A lo (Elvis): com (Elvis)
• Fer (alguna cosa) a lo grande: fer (alguna cosa) en gran
• Viure a lo gran: viure regaladament / a cor què vols
• A lo largo y a lo ancho del mundo: de cap a cap del món
• A lo lejos: a la llunyania
• A lo loco: com un boig / a la babalà
• A lo mejor: potser / tal vegada / és possible que
• A lo sumo: com a màxim (i mai com a molt, que és incorrecte)
• Con lo puesto: amb la camisa a l'esquena
• De lo contrario: si no / altrament
• Lo cortés no quita lo valiente: una cosa no exclou l'altra
• Lo mismo da: tant fa / és igual
• Cortar por lo sano: tallar en sec
• Hacer todo lo posible: fer tot el possible

La Misogínia: Orígens i Impacte Social

La misogínia o aversió a les dones és un pensament generalitzat al llarg de la història de la humanitat que té la base en el paper mil·lenari de marginalitat social que ha tingut la dona en moltes cultures, incloent-hi la cultura occidental. La tradició judeocristiana fonamenta aquesta aversió en el capítol de la Gènesi de la Bíblia, el seu llibre sagrat. Segons aquest, Eva, la primera dona, va acceptar la fruita prohibida temptada pel dimoni, i va obligar l'home a menjar-ne. Era l'hereva directa de la temptació demoníaca. Fa ben poques dècades, la dona no era considerada una persona als ulls del Dret, i la seva situació era d'absoluta marginalitat i subordinació a l'autoritat masculina: primer del pare i després del marit.

Isabel de Villena: Una Veu Femenina al Segle XV

Isabel de Villena, nascuda el 1430, filla natural del marquès de Villena, un escriptor castellà, va arribar a ser abadessa del Convent de la Trinitat de València. És autora d'una sola obra coneguda: la Vita Christi. Aquesta obra és una vida de Jesucrist destinada, segurament, a la formació de les monges del seu convent. Isabel de Villena fa una apologia femenina i ens subministra una visió diferent de la vida de Jesús, sovint contradient explícitament els tòpics misògins de l'època.

Jaume Roig i el Llibre de les Dones

Jaume Roig va nàixer a València a principis del segle XV. Va exercir de metge. Fugint d'una epidèmia de pesta, Roig es refugià a Callosa d'en Sarrià cap al 1460 i allí escrigué El Llibre de les Dones, una obra escrita amb la tècnica medieval de les noves rimades, composta de quatre llibres, on el protagonista ens conta la seva vida.

L'Escola Satírica Valenciana: Crítica i Entreteniment

L'Escola Satírica Valenciana va ser un corrent literari el propòsit del qual era l'entreteniment intel·lectual. Es caracteritza per la misogínia, l'anticlericalisme i la crítica de les imperfeccions socials per mitjà d'un registre molt pròxim a la llengua col·loquial del moment.

Bernat Metge: Humanisme i "Lo Somni"

Bernat Metge va nàixer cap al 1340 a Barcelona i morí el 1413. El seu padrastre el va introduir a la Cancelleria Reial, on va ocupar càrrecs importants. Va ser un dels escriptors influenciats per l'humanisme, amb una ideologia propera a la de Vicent Ferrer. El seu llibre més important és Lo Somni, una obra que va escriure mentre estava empresonat. A Lo Somni, el rei mateix se li apareix, li conta que no està a l'infern i l'exculpa de les responsabilitats de la seva mort.

Anselm Turmeda: Crisi Espiritual i Visió Prerenaixentista

Anselm Turmeda (1350-1420) va nàixer a Mallorca i ingressà en l'ordre dels franciscans, però s'interessà per la religió musulmana. És un dels exponents més clars de la crisi espiritual de l'època. Escrigué en català i en àrab. Té una visió prerenaixentista del món, sent un poeta satíric i escèptic.

Sermons de Sant Vicent Ferrer: Característiques

• Es tracten temes quotidians.
• S'usa un lèxic senzill.
• Predominen semblances i exemples per a fer el missatge més senzill i entenedor.
• Es fa ús dels recursos propis del canal oral (crits, onomatopeies, gesticulacions, canvis de veu, etc.) per a captar l'atenció de l'oient.
• Es basen en el criteri d'autoritat (sants, la Bíblia, filòsofs...).

Vicent Ferrer: Predicador i Conseller Reial

Vicent Ferrer fou un gran predicador de València, gràcies a la seva proximitat als centres polítics i religiosos. Va ser un dels pocs homes amb fama de sant en vida. Va nàixer a València i es va fer frare dominicà quan era jove. Va ensenyar teologia a la Catedral de València i fou també conseller i confessor de diversos membres de la família reial i del Papa Luna (de Peníscola).

Francesc Eiximenis: Didactisme i Obres Clau

Francesc Eiximenis va nàixer a Girona cap al 1330, es va fer frare franciscà de jove, i estudià i viatjà molt per moltes ciutats. De les seves obres destaquen:

• Lo Crestià: una obra amb la qual pretenia orientar el comportament del bon cristià.
• Llibre de les Dones: una obra dins de la tradició misògina medieval en què moralitza sobre les virtuts i els defectes de les dones per tal d'adoctrinar la dona cristiana perfecta.

La seva característica principal fou la voluntat de didactisme (una manera senzilla i amb exemples) i l'ús d'elements quotidians (per aproximar-se al destinatari urbà).