La Guerra del Francès i la construcció de l'Estat liberal

La Guerra del Francès

A començament del segle XIX, Espanya es trobava en ple Antic Règim, amb un sistema polític absolutista i una societat dividida en estaments. L’economia era bàsicament agrícola i la propietat de la terra estava en mans de la noblesa i l'Església.

Entre 1793 i 1796, Espanya va col·laborar amb els estats europeus que lluitaven contra la França revolucionària. L’any 1807, els governants espanyols van signar un acord amb Napoleó per ocupar Portugal. L’any següent, l'exèrcit francès, en compte de dirigir-se a Portugal, va anar a ocupar les principals ciutats espanyoles.

Durant la guerra a Espanya hi va haver dos poders:

• La monarquia de Josep I, amb el suport d’alguns espanyols.
• La Junta Suprema Central, que va assumir la sobirania en nom de Ferran VII.

La Constitució de Cadis

L’any 1810, al transcurs de la guerra, es van reunir les Corts a Cadis. Els partidaris del liberalisme van fer aprovar la Constitució de 1812.

La Constitució incloïa una declaració de drets individuals i establia els principis de la sobirania nacional, llibertat, propietat i igualtat davant la llei de tots els ciutadans, sense distinció d’estaments. També instituïa una monarquia constitucional amb separació de poders i una cambra legislativa elegida per sufragi universal masculí.

El regnat de Ferran VII (1814-1833)

El país es trobava empobrit per la guerra, una situació agreujada a partir de 1816 pels moviments d’independència de les colònies espanyoles a Amèrica. L’any 1824, les colònies espanyoles es limitaven a Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

Al 1814, Ferran VII va anul·lar la Constitució de Cadis i va restablir l’absolutisme. Els grups liberals van protagonitzar alguns pronunciaments per obligar el rei a restablir la Constitució. El coronel Riego va pronunciar-se a Cadis amb èxit, iniciant una curta etapa de constitucionalisme: el Trienni Liberal (1820-1823). Entre 1823-1833 va tenir lloc la dècada absolutista que va reprimir els liberals, i molts d’ells van haver de fugir d’Espanya per evitar ser empresonats o executats. Quan va morir Ferran VII, es va crear un conflicte successori entre els partidaris de la seva filla Isabel i els del seu germà.

La Primera Guerra Carlina (1833-1840)

La Primera Guerra Carlina va ser un conflicte entre l’Antic Règim i els partidaris d’un estat liberal.

Els bàndols en conflicte

• Els liberals: Van donar suport a la reina Maria Cristina i la futura Isabel II (nascuda el 1830). Es van imposar a la major part del territori i controlaven l’exèrcit, amb el suport d’una part important de la jerarquia eclesiàstica, la noblesa, la burgesia i els sectors populars de la majoria del país.
• Els carlins: Van proclamar rei Carles Maria Isidre. El clergat rural i els camperols del País Basc, Navarra, l'interior de Catalunya, el País Valencià i una part d’Aragó defensaven l’absolutisme, el predomini de l’Església catòlica i les lleis pròpies (furs), amenaçades pel centralisme liberal.

La guerra es va caracteritzar per un enfrontament de petites guerrilles. Els carlins no van aconseguir generar un conflicte a tot el territori ni ocupar grans ciutats. L’any 1839 es va acabar la guerra al País Basc. A Catalunya, les tropes carlines comandades per Ramon Cabrera van ser definitivament derrotades l’any 1840.

L’establiment de l’Estat liberal (1833-1843)

• L’any 1836 es va decretar la desamortització dels béns eclesiàstics. L’Estat es va apropiar de les terres de l’Església i les va vendre en subhasta pública.
• El règim senyorial va ser abolit. Els senyors van perdre el dret d’administrar justícia a les seves terres.
• Es va promulgar una nova Constitució de 1837 que establia la sobirania nacional, proclamava els drets individuals i consagrava la divisió de poders. A diferència de la de 1812, el poder legislatiu estava format per dues cambres i era elegit per sufragi censatari masculí.

El triomf del conservadorisme (1843-1868)

Durant el regnat d’Isabel II, el govern va estar repartit entre moderats (que volien que el rei tingués molt de poder) i progressistes (1854-1856, partidaris d’un liberalisme més ampli i més drets). Es va produir la segona guerra carlina (1846-1849) i es va promulgar la Constitució de 1845.