Efecte hivernacle i canvi climàtic: causes, impactes i solucions

Efecte hivernacle i canvi climàtic

1) Què és l’efecte hivernacle?

És un efecte natural de retenció de la calor procedent del Sol, fenomen que permet que la temperatura del planeta sigui apta per a la vida.

Ara bé, l’augment de gasos que el provoquen (CO2, metà...), produït per la crema de combustibles fòssils, pel metà i per la deforestació, l’intensifiquen (efecte hivernacle antropogènic).

La temperatura mitjana mundial era de 14º a l’era preindustrial. Ara, de més de 15º.

2) Quins són els gasos d’efecte d’hivernacle principals i com es generen?

• El vapor d'aigua es produeix en processos naturals.

• El diòxid de carboni (CO2) i els òxids de nitrogen (NOX) es generen sobretot en la crema dels combustibles fòssils (automòbils, mitjans de transport, indústries, centrals tèrmiques, calefaccions...).

• El metà s'origina en la descomposició de la matèria orgànica sense presencia d'oxigen, fet que es dóna en algunes explotacions ramaderes que acumulen purins i en activitats agrícoles.

3) Quines són les energies utilitzades que tenen més incidència sobre el canvi climàtic?

El consum de les energies fòssils (carbó, petroli, gas natural, sobretot les dues primeres).

4) Quines activitats humanes contribueixen a incrementar l’efecte d’hivernacle?

• Activitats industrials:

  • crema de combustibles fòssils

  • transport

  • generació d’electricitat

  • generació d’hidrofluorocarburs en alguns processos

• Activitats urbanes:

  • ús de calefaccions i aire condicionat

  • ús generalitzat dels automòbils amb motor de combustió

• Activitats agrícoles i ramaderes:

  • desforestació, incendis intencionats.

  • generació de metà, producte de la descomposició de la matèria orgànica.

5) Quina és la relació entre el model energètic de les societats industrials i l’efecte d’hivernacle?

El model energètic de les societats industrials està basat en el consum creixent de combustibles fòssils: carbó, gas natural i petroli, de manera que la seva combustió allibera a l'atmosfera una gran quantitat de gasos d'efecte hivernacle.

6) Quines són les conseqüències del canvi climàtic per a la Terra?

• canvis en la precipitació (menys dies de pluja moderada, més sequeres i més pluges torrencials)

• desglaç (glaceres de muntanya, casquets polars, permafrost...)

• disminució de l’albedo i intensificació de l’escalfament

• pujada del nivell del mar

• inundació de zones costaneres densament poblades

• augment de les onades de calor i temperatures rècord freqüents

• intensificació dels ciclons, tifons i huracans

• increment del procés de desertificació d’algunes zones

• canvis en la distribució de les espècies

• introducció d’espècies invasores (d’altres latituds)

• afectació dels ecosistemes marins

• desaparició de les barreres de coral

• alliberació de virus prehistòrics que estaven congelats al permafrost

• extinció d’espècies, tant terrestres com marines

7) I per a l’ésser humà?

• pèrdua d'hàbitats

• refugiats ambientals

• proliferació de malalties tropicals

• agreujament de les al·lèrgies

• repercussions en la indústria turística d’algunes regions com la Mediterrània

• impossibilitat de conrear aliments bàsics a algunes zones i pujada de preus

• insomni per l’augment de les temperatures nocturnes

• menys dies amb temperatura de confort

• augment de les morts provocades per onades de calor

8) Quines són els països més contaminants?

Les regions més desenvolupades (Amèrica del Nord, els països de la OCDE, la Unió Europea, Xina), Rússia i el Pròxim Orient aboquen a l’atmosfera la major part d’emissions de CO2, molt per damunt dels continents d’Àfrica, i l’Amèrica Llatina. Catalunya i Espanya presenten també un alt contingut d’emissions en relació a la seva població.

9) A què es deu que hi hagi països que contaminin més que altres?

A l’elevat consum energètic dels països desenvolupats que comporta el seu alt nivell de vida. Els EUA emeten deu vegades més CO2 que per exemple el continent d’Àfrica.

10) Això de l’escalfament global no pot ser degut a un cicle natural en comptes de a l’acció humana?

El vessament de productes contaminants a l’atmosfera porta necessàriament a incrementar l’efecte hivernacle, i en això es mostra d’acord per unaniminat tota la comunitat científica.

Malauradament, per interessos econòmics, motius ideològics o d’ignorància, encara hi ha gent que ho posa en dubte (escèptics) i fins i tot que ho negui (negacionistes), entre els quals es troba l’actual president dels EUA, Donald Trump.

12) Quines accions els responsables públics apliquen o poden aplicar per a disminuir la generació de gasos amb efecte d’hivernacle a les ciutats i quins problemes en poden sorgir?

13) Quins impactes del canvi climàtic hi ha sobre el medi natural de Catalunya? Per què i quines són les zones més afectades?

1) Què és l'empremta ecològica o petjada ecològica?

• És un indicador que mostra, en hectàrees, la superfície consumida

  • per produir els recursos que utilitza cada individu i

  • per assimilar els residus que genera.

• Serveix per avaluar l’impacte sobre el planeta d’un determinat mode de vida.

2) Quins països presenten els valors més alts i més baixos d’empremta ecològica?

• Els països amb una major empremta ecològica són els del Nord, com Estats Units, Austràlia; alguns països del Golf Pèrsic i alguns països de l'Europa Occidental.

• Els països amb menor empremta ecològica són els del Sud, especialment els de l'Àfrica Subsahariana, el sud-est asiàtic i el subcontinent indi.

3) Quines són les causes?

El tipus d’economia: les economies fortament consumistes són intensives en la utilització de recursos no renovables, en contrast amb la pobresa dels països del Sud.

4) L’empremta ecològica no ve a ser el mateix que la capacitat de càrrega?

• No. La capacitat de càrrega és la superfície màxima disponible per a una població, la màxima explotació a la qual pot ser sotmès un terreny sense fer malbé de manera permanent la seva productivitat.

• Es tenen en compte els elements següents:

• cultius: àrea per a produir els vegetals que es consumeixen

• pastos: àrea dedicada al pasturatge del ramat

• boscos: àrea en explotació per produir fusta i paper

• mar: àrea per produir peix i marisc

• terreny construït: àrees urbanitzades o ocupades per infraestructures

• àrea d’absorció de CO2: superfície de bosc necessària per a l’absorció de les emissions degudes al consum de combustibles fòssils.

• La biocapacitat del planeta per cada habitant és d’1,8 ha; en canvi gastem 2,8 ha de mitjana; a Espanya 5,5, gairebé el triple d’allò que seria sostenible. Als EUA 10,5; a Angola 0,9.