L'Edat Mitjana: Literatura, Societat i Cultura

L'Edat Mitjana: Una Visió General

L'Edat Mitjana, segons Jacques Le Goff, és un llarg període que s'estén des del segle V fins al XV (1000 anys). Aquest període ha conservat el nom que se li va donar al Renaixement, el qual tenia, en principi, un sentit pejoratiu. Alguns encara pensen que l'Edat Mitjana va ser una època dolenta, violenta i ignorant. Aquesta visió és falsa, encara que va existir una Edat Mitjana violenta, amb conflictes i guerres entre països, i també per la violència contra els jueus.

L'Edat Mitjana va ser un gran període de creativitat en l'àmbit de l'art i de les institucions, sobretot a les ciutats.

Segons Umberto Eco, l'Edat Mitjana va ser una època de modernització, ja que s'hi van originar les llengües modernes, les ciutats comercials i l'economia capitalista, que van ser invents de la societat medieval. També van néixer els exèrcits moderns, el concepte actual de nació-estat, la lluita entre pobres i rics, i el concepte d'heretgia i desviació ideològica.

• L'Edat Mitjana és l'arrel dels nostres problemes candents contemporanis.
• Consolidació d'aspectes filosòfics.

La Literatura a l'Edat Mitjana

• L'Edat Mitjana és el període que va des de la caiguda de l'Imperi Romà fins al Renaixement (segles V - XVI).
• El llatí va ser la llengua utilitzada durant tot aquest període. D'entrada, les llengües romàniques es transmetien oralment, però després es van començar a escriure. Només sabien escriure els eclesiàstics i pocs més; pocs cavallers i nobles en sabien, però en canvi el parlaven bé.
• Els primers textos en català escrits que tenim del segle XII són: Les Homilies d'Organyà i El Llibre Jutge.
• Els joglars eren persones que es dedicaven a oferir poemes, música i balls als nobles, i portaven l'art de poble en poble.
• Abans s'escrivia en pergamí, que era molt costós, i només s'ho permetien els nobles i el clergat. Els alumnes escrivien en tauletes de cera. Els qui es dedicaven a copiar s'anomenaven copistes.

Àmbits d'Influència de la Cultura Medieval

• Església - Literatura Doctrinal
• Cort - Literatura Cortesana
• Ciutat - Literatura Burgesa

• En aquella època tot girava al voltant de Déu (teocentrisme) i els eclesiàstics tenien el patrimoni cultural.
• Va aparèixer el paper des de finals del segle XII fins a la meitat del XIII. Això va comportar un recurs ampli i còmode que es podia utilitzar amb abundància, permetia escriure obres extenses, canviar l'ordre dels capítols, intercalar episodis llargs o curts i, sobretot, desenvolupava la narrativa moderna, que influeix en l'estil de la novel·la.
• Aparició de la impremta al segle XV, que canvia radicalment el panorama de l'edició i marca la fi del període medieval en el terreny de la literatura.

L'Església

L'Església va tenir molta importància a l'Edat Mitjana, ja que el món girava al voltant de la religió i de Déu (teocentrisme), i els eclesiàstics tenien el patrimoni cultural. Els monjos fan i guarden els llibres al monestir.

Es dedica a la feina d'educar tots els sectors socials, i sobretot els sectors més poderosos, per cristianitzar la classe dominant de l'organització feudal.

Organització de la Societat Feudal

• Oratores - els qui resen (clergat)
• Bellatores - els qui guerren (noblesa) (organització piramidal)
• Laboratores - els qui treballen (camperols, obrers)

Estructura del Poder en la Societat Feudal

El Rei i el Papa, després la noblesa i la cavalleria, juntament amb els clergues i monjos, i per acabar, el poble que treballa. L'esquema ens orienta cap al plantejament de 3 tipus de literatura per cada àmbit social: religiosa (doctrinal), cavalleresca (cortesana) i la popular.

La Cort

El castell feudal és un espai per a la defensa i protecció de la societat d'aquell temps, és un centre productor i difusor de la literatura. Neix un ideal de comportament cortesà, un codi d'honor i un ritual social per a la noblesa i els cavallers (cortesia). La literatura es fa cortesana.

Pere el Cerimoniós crea o reorganitza la cancelleria reial de la Corona d'Aragó, que crea una llengua uniformada, sense trets dialectals, i organitza la morfologia i la grafia.

La Ciutat

• A les ciutats hi ha una gran activitat econòmica i comercial, i s'experimenta un augment demogràfic considerable.
• Aquest nou àmbit dinàmic activa i reforça la vida cultural. Primer es desenvolupa una literatura i la gent es comença a interessar per la literatura (públic burgès).
• Al segle XV es crea la impremta.

Francesco Petrarca

Presenta, en els seus primers escrits en llatí i italià, l'essència del somni humanista. Aquest poeta i intel·lectual del segle XIV fomenta la imatge d'una Edat Mitjana entesa com un període llarg i molest.

• Pensa que cal apostar pel llatí.

El segle XIV és un segle de canvis considerables, en el qual viu Francesco. El món medieval comença a veure's pressionat per les noves tendències que afectaran les formes de vida.

La burgesia té cada vegada un paper més destacat. En aquest sentit, Petrarca pot ser considerat el punt de partida d'una nova sensibilitat cultural: deixarà d'haver-hi un domini teocèntric i tornarà un domini antropocèntric, perquè farà de l'ésser humà el centre fonamental d'atenció. És la base de l'humanisme, i s'estenen les innovacions literàries que sabran incorporar Ausiàs March en la poesia i Joanot Martorell en la novel·la.

Literatura doctrinal: expressa, amb els recursos que calgui, les idees cristianes i les defensa. Primer, para atenció al missatge que es vol fer arribar i, després, posa al seu servei totes les possibilitats formals i retòriques de la literatura.

Ramon Llull

• Segle de canvis
• Decreix l'annexió violenta dels pobres
• Creixement demogràfic a les ciutats
• Universitats
• Veus discrepants del si de l'Església
• Vida eremítica

Ramon Llull reorienta la seva vida gràcies a una conversió que experimenta. Vol convertir els infidels, té la intenció d'escriure llibres per combatre els errors de les altres creences i es planteja fer valer el seu missatge entre les autoritats eclesiàstiques.

Vida i Obra de Ramon Llull (1232 - 1315)

• Vida molt llarga
• Creador del català literari. A partir de Llull, podem dir que s'escriu en català. Abans s'escrivia en provençal. Si faltaven paraules, ell se les inventava.
• Volia ser entès.
• Defensa del credo cristià.
• Se li apareix Jesucrist 5 cops. Abandona la dona i els fills, ven tot i se'n va a la muntanya de Randa, a Mallorca, on es passa anys amb un esclau àrab que li ensenya àrab i preparant-se per poder actuar.
• Domina el català, el provençal, el llatí i l'àrab.
• A partir de llavors, es dedica a escriure i anar d'universitat en universitat.
• Hi ha 327 llibres atribuïts, i 246 se sap del cert que són seus.
• Parla de teologia, filosofia, pedagogia, ciència, etc.
• Va fer assajos (defensa del credo cristià), narrativa i poètica.

Obres Principals de Ramon Llull

Llibre de Blanquerna (5 llibres - 5 ferides de Jesucrist a la creu)

1. Matrimoni
2. Religió (es fa frare)
3. Prelatura (es fa bisbe)
4. Episcopal senyoria (es fa Papa)
5. Vida eremítica (vida perfecta)
6. Apèndix: Llibre d'amic e amat

• Amic = Home
• Amant = Déu
• Ocell = Missatger entre tots dos
• Hi ha 366 pensaments, un per cada dia.
• El Llibre de Blanquerna és el llibre més poètic de Llull.

Fèlix o Llibre de Meravelles

• Viatge a través del coneixement -> Vagabund Fèlix
• Déu, Àngel, Cel, Elements, Terra, Home, Bèsties, Paradís, Diable, Infern
• Fèlix passa per tots aquests estats (en graduació).

Llibre de les Bèsties

• Fa una apologia sobre els animals (dona qualitats humanes als animals) i diu com viuen i conviuen.
• Na Renard, Lleó, Bou
• Hi ha una batalla per veure qui és el rei i guanya la guineu per la seva intel·ligència.

Llibre del gentil e dels tres savis

• Gentil - persona sense religió
• Religions:
  • Musulmana - Mahoma
  • Jueva - esperen Crist
  • Cristiana - Crist ha vingut i ha ressuscitat
• Gentil busca la religió vertadera i els savis li expliquen cada una. Al final, el gentil acaba el llibre i no escull cap religió.

Obra Poètica

• Lo Cant de Ramon
• Lo Concili
• Lo Desconhort

Trobem un clar rerefons autobiogràfic i una justificació dels seus projectes.

L'Art Segons Ramon Llull

Mètode que Llull creia de manera que facilita, organitza i comunica les idees.

En el Llibre d'amic e amat, hi ha un recull de 365 versicles o aforismes que anuncien els lectors amb una manera filosòfica i artística.

La Literatura Segons Llull

Tot el que escriu no té finalitat literària. També valora la gran habilitat que demostra com a escriptor que domina la tradició i les tècniques de la literatura.

Llull hi aporta una capacitat imaginativa i persuasiva destacable.

Vocabulari de la Poesia Trobadoresca

Filosofia de l'Amor Cortès

• Midons = Dona
• Om = Trobador
• Senhal = Senyal metafòric
• Gilós = Gelós (marit)
• Lausengiers = Envejosos

Gèneres

• Cançó - Poema d'amor (+ important)
• Sirventès - (Gènere d'atac) Gènere per insultar l'enemic (Guillem de Berguedà)
• Plany - Gènere de dolor
• Alba - Tristesa de l'arribada d'un nou dia, i que s'ha acabat la nit de passió i amor
• Pastorel·la - La dama passa a ser una pastora
• Dansa, balada - Té una tornada com una cançó
• Viadera - Gènere més vulgar

Estils

• Trobar leu - Estil més col·loquial, més entenedor, suau
• Trobar clus - Llenguatge més elevat amb figures retòriques, tancat
• Trobar ric - Molt difícil comprensió, només ho havia d'entendre la dama

Trobador

• Guillem de Cabestany
• Guillem de Berguedà
• Guerau de Cabrera
• Guillem de Cervera o Cerverí de Girona
• Ramon Vidal de Besalú

Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona o Guillem de Cervera

• Es dedica al sirventès.
• Usa la viadera.
• Ús de l'enginy i de la ironia.
• Usa el paral·lelisme, gran senzillesa.
• Usa una mena d'estribillos.

La Poesia Trobadoresca i Ausiàs March

La poesia trobadoresca va ser fomentada i acollida a les corts feudals. És una poesia en occità o provençal, llengua estesa com a eina expressiva per a la creació poètica.

Koiné: dialecte que no és una parla, sinó una variant lingüística específica per a la poesia, que té un gran ressò i èxit més enllà d'Occitània.

Poesia de l'Amor Cortès

A través de la poesia trobadoresca s'expressa un codi amorós que els poetes desenvolupen en les seves composicions poètiques (fina amor).

Els poetes havien de recitar les seves composicions a la dama. Aquesta dama havia de ser casada (amor idealitzat i adúlter).

Una dama soltera"no casad" no tenia dret a res, tot passava a càrrec del germà.

La concepció de l'amor cortès i la poesia que la il·lustra són un reflex de la societat feudal. Relació de vassallatge entre el senyor i la dama noble.

La dama representava el senyor (midons).

Poesia dels Trobador

El trobador és el poeta de l'amor cortès. El trobador elabora les paraules i la melodia de l'obra poètica. És una poesia de caràcter aristocràtic, i els joglars interpreten les composicions trobadoresques.

Guillem de Berguedà

És un noble desvergonyit, trobador, hereu del vescomtat de Berga. La seva vida és molt agitada, amb episodis violents, que posen en evidència el món de la societat feudal i la poesia.

La vida de Berguedà es veu sotmesa per defugir i amagar-se de l'assassinat que havia comès, on es va amagar i refugiar a Occitània. Allà va unir una cordial amistat amb Bertran de Born.

Després, un altre cop a Catalunya, 5 anys més tard, va militar en les revoltes armades de Castelló i de Corbera contra la Corona i la mitra d'Urgell.

Destaca com a autor de sirventesos. Utilitza un llenguatge agressiu, sense deixar de banda la ironia. Sovint busca el riure i la complicitat del públic.

Cerverí de Girona (Gran Autor de la Literatura Catalana del Segle XIII)

El nom real és Guillem de Cervera. Va ser un trobador relacionat amb la casa reial en els temps de Jaume I. L'obra més extensa i diversa és una poesia amorosa, ja que va ser un trobador dels últims temps de la poesia de l'amor cortès. En les seves obres es troben fets històrics. Va dedicar els seus proverbis als seus fills.

Ausiàs March (1400-1459)

Gran cavaller molt impressionant. Es posa al servei de la Corona d'Aragó. Als 40 anys, es casa amb la germana de Martorell. March escriu en català i deixa la llengua provençal.

En la seva poesia hi trobem un protagonista d'un jo poètic, ple d'energia i persistència en els seus desitjos. També existeix un personatge angoixat entre l'amor físic i l'espiritual.

En definitiva, la poesia d'Ausiàs March té l'objectiu de reflectir la sensibilitat del seu temps (solitud, patiment davant l'amor).

Ausiàs és considerat el gran poeta de la primera meitat del segle XV, ja que té el valor de situar el català en un dels seus punts culminants com a llengua de la poesia. Es casa dues vegades.

Escriu 128 poemes, de temàtica amorosa.

Presenta un trencament lingüístic i conceptual amb l'estil trobadoresc. A nivell lingüístic perquè la llengua emprada ja no és el provençal, sinó el català. I a nivell conceptual perquè trenca amb els cànons de l'amor cortès. March aporta una dimensió personal i intimista. Deixa enrere tota ficció i presenta les virtuts i els defectes, els dubtes i les certeses, no ho tracta d'amagar o disfressar com l'estil trobadoresc. Per això desapareix la figura de la dama feudalitzada i les lloances cortesanes, per donar lloc a una dona real i a un tracte per igual. Presenta certa unió amb els trobadors, perquè utilitza el senyal, però ell mateix se'n distancia. Els trobadors presentaven l'amor com a perfecte, en un món de ficció, però March presenta la seva obra plena de sinceritat.

Tirant lo Blanc

Al segle XV, València relleva Barcelona com a ciutat principal a la Corona d'Aragó com a centre polític, econòmic i cultural. València creix com a ciutat a través de grans edificis gòtics civils.

(Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Roís de Corella i Isabel de Villena)

Novel·la cavalleresca en què la cavalleria ha deixat d'existir, ha canviat radicalment.

Tirant lo Blanc és l'obra més important de Joanot Martorell, cavaller i escriptor de la noblesa mitjana del segle XV. Aquesta novel·la cavalleresca és la més representativa que es pot trobar en català, ja que té una gran varietat de gèneres (cavalleresc, històric, militar, social, eròtic, psicològic...).

Joanot Martorell va viatjar molt, sobretot a la cort anglesa, fet que li va permetre conèixer la vida cortesana i molts cavallers de l'època. També va viatjar per la Mediterrània juntament amb Alfons el Magnànim. En tornar dels viatges, es va retirar a Gandia i va començar a escriure Tirant lo Blanc. Aquesta obra té 487 capítols i més de 800 pàgines. És rica, complexa i insòlita, i el situa entre els millors autors de la literatura universal. Tirant lo Blanc, a diferència de les novel·les de cavalleries, és una novel·la que podríem prendre com a real, és versemblant. No hem de confondre la novel·la amb les novel·les de cavalleries, on s'hi presenten mons irreals, personatges fantàstics i éssers inversemblants. A la novel·la de Joanot Martorell, els personatges són de carn i ossos; tenen sentiments, temors i són més humans, enfront d'herois invencibles.