L'Edat Mitjana: Carlemany, Feudalisme i Societat Medieval
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,81 KB
L'Alta i Baixa Edat Mitjana
L'Alta Edat Mitjana abasta del segle V al XII, mentre que la Baixa Edat Mitjana comprèn del segle XII en endavant.
Carlemany i l'Imperi Carolingi
L'any 768, Carlemany va ser coronat rei dels francs. Va establir un gran estat cristià que s'estenia des de l'Ebre fins a l'Elba, convertint-se en l'estat més extens d'Europa Occidental.
L'any 800, Carlemany va ser coronat emperador pel Papa Lleó III. A la seva mort, l'any 814, els seus hereus van dividir el territori en tres parts: el Regne Franc Oriental, el Regne Franc Occidental i el Regne Franc Central.
Les Invasions de l'Alta Edat Mitjana
L'Alta Edat Mitjana va estar marcada per les invasions de diversos pobles, destacant els víkings (també coneguts com a normands) i els musulmans.
Els Víkings (Normands)
Originàris del nord d'Europa, els víkings van dur a terme conquestes entre els segles VIII i X. Van arribar fins a Amèrica l'any 1070. Les seves conquestes inclouen:
- Anglaterra
- Irlanda
- Islàndia
- Normandia
- L'extrem sud d'Itàlia i Sicília
La Vida Rural i l'Agricultura Medieval
Durant l'Alta Edat Mitjana, la major part de la població vivia al camp, sent una societat predominantment rural. La demografia es caracteritzava per una alta natalitat (aproximadament 40 naixements per cada 1000 habitants) i una mortalitat igualment elevada (també 40 morts per cada 1000 habitants).
Les principals causes de mort eren la fam, les epidèmies i les guerres. La mortalitat era especialment alta entre dones (sovint a causa del part) i infants, mentre que els homes presentaven una taxa lleugerament inferior.
L'Agricultura de Subsistència
La pràctica agrícola era fonamental. Els cultius més importants eren els llegums i els cereals. També es conreaven arbres fruiters, hortalisses i lli. La trilogia mediterrània (cereals, olivera i vinya) era essencial en moltes regions. Les ovelles eren criades per obtenir llana per a la roba.
El policultiu permetia als pagesos ser autosuficients, ja que produïen la majoria dels seus aliments i no necessitaven comprar-los. Aquesta era una agricultura de subsistència, on una mala collita podia significar fam.
Una tècnica agrícola comuna era el guaret, que consistia a dividir el camp en dues parts per permetre que una descansés. Al segle XI, es van introduir millores tècniques, com l'ús de l'arada, que van optimitzar la producció.
El Feudalisme: Organització Social i Política
El feudalisme va ser la forma predominant d'organització del poder i la societat durant gran part de l'Edat Mitjana (especialment l'Alta Edat Mitjana) i fins al començament de l'Edat Contemporània. Es basava en un sistema de pactes i relacions de dependència personal.
El Pacte Feudal: Homenatge i Investidura
Els nobles o eclesiàstics retien homenatge al rei, jurant-li fidelitat i comprometent-se a acollir-lo i servir-lo. A canvi, el rei atorgava al noble un feu. Aquesta part del pacte s'anomenava investidura.
Mitjançant aquest pacte, el rei esdevenia senyor del noble, i el noble esdevenia vassall del monarca. La cerimònia on tenia lloc aquest pacte s'anomenava acte d'homenatge, i al final es donava la investidura al nou vassall.
Un exemple de jerarquia feudal podria ser:
- Rei
- Comte Hug
- Guillem, Arnau i Rodolf
El Feu i el Senyor Feudal
El feu o senyoria era el territori governat pel senyor feudal, que hi aplicava les seves pròpies lleis i normes. Un feu típic incloïa:
- El castell
- La reserva senyorial
- El poble i les tinences (terres dels pagesos)
- Instal·lacions comunes com el molí, la ferreria, la taverna i el forn
- Prats i boscos
Un terme relacionat era l'alberga, que significava allotjar el rei i els seus soldats gratuïtament.
Els Serfs
Els serfs eren pagesos adscrits a la terra, sense llibertat per abandonar-la.
La Societat Estamental i la Influència de l'Església
La societat medieval estava dividida en tres grans grups o estaments:
- Eclesiàstic (clergat)
- Nobiliari (noblesa)
- Popular (pagesos, artesans, etc.)
Els estaments eclesiàstic i nobiliari eren els privilegiats, gaudint de drets i exempcions. El poder predominant residia en l'alta noblesa i l'alt clergat. La majoria de la població, però, formava part de l'estament popular.
L'Imaginari Medieval i la Religió
L'imaginari es refereix al conjunt de mentalitats i creences d'una època. En el cristianisme medieval, la creença en el Judici Final, que determinava si una ànima aniria al cel o a l'infern, era central.
L'heretgia era considerada una desviació de la creença ortodoxa. Per perseguir les heretgies, es va formar un tribunal anomenat la Inquisició.
Pràctiques Religioses i Organització Eclesiàstica
Les peregrinacions eren viatges que es feien de poble en poble o a llocs sants per pregar a un sant o santa.
L'Església estava organitzada jeràrquicament, amb un bisbe al capdavant de cada diòcesi. Els eclesiàstics que vivien en comunitat (monestirs, convents) pertanyien a ordes religiosos i vivien sota un conjunt de normes anomenades regla.