L'Economia Espanyola al Segle XIX: Agricultura, Indústria i Revolució

L'Agricultura Espanyola al Segle XIX: Evolució i Reptes

Al segle XIX, l'agricultura continuava sent el sector econòmic més important a Espanya. La major part de la població vivia i treballava al camp, i la propietat de la terra era la principal font de riquesa. Amb la desamortització, es van mantenir els latifundis, explotacions agràries de gran extensió caracteritzades per l'ús ineficaç dels recursos, baixos rendiments, un nivell tecnològic reduït i mà d'obra assalariada poc qualificada i mal pagada.

La noblesa va augmentar les seves propietats, ja que molts senyors van aconseguir que terres de les quals només tenien la jurisdicció passessin a ser propietat privada. Els principals compradors van ser la burgesia de negocis, la burgesia agrària i la noblesa terratinent. Els camperols, en canvi, no van poder comprar terres i molts van veure empitjorar les seves condicions de vida. Amb la desamortització civil de Madoz, molts camperols es van veure abocats a la misèria.

La situació de l'agricultura espanyola del segle XIX es caracteritzava per una productivitat escassa i el predomini dels mètodes tradicionals. Una mala collita podia provocar un increment de la mortalitat en una regió determinada, pel fet que no hi havia un mercat integral i la possibilitat de fer arribar la producció d'altres regions que tenien excedents.

Els productes agraris fonamentals eren el blat, el blat de moro, la vinya i l'olivera. Al llarg del segle XIX va augmentar la producció agrària, però no per la millora dels mètodes de conreu. La pervivència del minifundisme i del latifundisme no afavoria la modernització de l'agricultura. Només en algunes zones, amb l'exportació de taronges, la vinya i la fruita seca, es va observar una certa dinamització.

L'agricultura cerealista, fortament arrelada a Castella, era el sector més important, però també el menys evolucionat. Els propietaris cerealistes van demanar al govern que adoptés el proteccionisme com a política econòmica. L'aplicació d'una política proteccionista, amb l'establiment d'alts aranzels a l'entrada de productes estrangers, va aconseguir mantenir la producció cerealista.

Transformacions Agrícoles a Catalunya al Segle XIX

Durant la primera meitat del segle XIX, Catalunya continuava sent un país agrícola, amb una producció que es basava en el conreu de cereals, la vinya i l'olivera. A les zones del litoral i prelitoral es va anar estenent una agricultura modernitzada i comercialitzada. Aquest creixement es va veure afavorit per l'existència del contracte agrari de la rabassa morta.

El sector de la vinya conegué un període de notable expansió entre 1875 i 1890, quan la crisi de la fil·loxera (La fil·loxera és un paràsit que prové d’Amèrica del Nord i és conegut perquè va suposar una gran amenaça pel conreu de la vinya els segles XIX i XX) a França va fer incrementar les exportacions del vi espanyol. A Catalunya, els pagesos van constituir la Unió de Rabassaires el 1893 i van protagonitzar un dur enfrontament amb els propietaris per tal de millorar els contractes agraris.

La Mineria i Siderúrgia a l'Espanya del XIX

La Mineria: Riquesa del Subsòl Espanyol

El subsòl espanyol és ric en jaciments miners. La seva explotació massiva va començar a partir de la legislació de mines de 1868. Van ser importants els jaciments de plom, coure, mercuri i zinc. La producció minera va quedar en bona part en mans estrangeres i destinada a l’exportació.

Les dues principals activitats mineres, a partir de 1868, eren l’extracció de carbó i de ferro, minerals indispensables per a la industrialització a causa de l’expansió de la siderúrgia. Els jaciments d’hulla més importants eren a Astúries, mentre que les mines de ferro principals es trobaven a Biscaia.

La Siderúrgia: Consolidació i Diversificació

Els primers alts forns es van instal·lar a Andalusia, però la siderúrgia en aquesta regió va sucumbir en no accedir al carbó de coc. Astúries també va allotjar forns, però finalment el País Basc es va consolidar com a centre siderúrgic potent. Aquesta regió exportava ferro a la Gran Bretanya a canvi de la importació de carbó de coc gal·lès, de més poder calorífic i més barat.

A partir del desenvolupament siderúrgic, la indústria basca es va diversificar i van sorgir noves empreses de construcció mecànica i naval. A Catalunya, la mecanització del sector tèxtil va impulsar la creació d’empreses metal·lúrgiques de transformació i de construccions mecàniques.

La Segona Revolució Industrial a Espanya

Noves Energies i Indústries Emergents

Des del final del segle XIX, es van començar a utilitzar l’electricitat i el petroli com a noves fonts d'energia, impulsant la Segona Revolució Industrial:

• L’electricitat va possibilitar una mecanització més àmplia de la producció industrial, així com una disminució dels costos de producció i el descens dels preus. Inicialment es va utilitzar en la il·luminació, i posteriorment el seu ús es va estendre a la indústria.
• La difusió del petroli com a combustible i la invenció del motor d’explosió van obrir pas a la indústria de l’automòbil. El 1904 es va crear la marca automobilística Hispano-Suiza.

També es van desenvolupar altres sectors industrials clau, com el metal·lúrgic (amb construccions mecàniques i indústria naval) i el químic. Les necessitats creixents de maquinària de tota mena van estimular l’expansió de la indústria metal·lúrgica a finals del segle XIX.