Donatello i el David de bronze: anàlisi i context històric

David

Donatello (Florència, 1386-1466)

Donatello va ser l'escultor més famós del segle XV europeu. El seu aprenentatge es va produir sota les ordres de Ghiberti a Florència, però el seu estil va ser molt diferent de l'estil del mestre. Va fer obres importants per la catedral de Florència juntament amb Brunelleschi i després va marxar cap a Roma. Donatello va viure a Pàdua, on va anar per fer treballs importants, i l'any 1454 va tornar a Florència.

Cronologia i característiques

• Cronologia: 1444-1446
• Localització: Museu Nazionale del Bargello (Florència)
• Dimensions: 158 cm d'altura

Anàlisi formal

• Tècnica: Cera perduda, que consistia a preparar un motlle on es vessa el metall i queda l'obra a la vista.
• Material: Bronze
• Forma: Exempta, ja que no està adossada i es pot mirar des de tots els angles.
• Tipologia: Estàtua
• Cromatisme: Monocrom, ja que només s'aprecia un únic color.

Anàlisi formal i descriptiva

Donatello representa un jove nu, dret, amb els cabells llargs, amb barret i calçat amb unes botes fins al genoll. Amb la seva mà dreta aguanta una espasa i amb l'esquerra una pedra amb la qual ha deixat inconscient el seu enemic. La cama dreta suporta fermament tot el pes del cos, mentre que l'esquerra descansa sobre el cap del seu adversari. Per la seva nuesa es pot apreciar amb més claredat el modelatge suau del cos i el joc de corbes compositives que dibuixen la seva anatomia perfecta. Donatello va saber establir una compensació hàbil de volums a partir d'un contrapposto que recrea la famosa corba praxiteliana. Així, el tors es manté erguit mentre marca l'elevació del maluc dret i flexiona la cama contrària. La sinuositat dels seus contorns delicats es veu reforçada per la perfecció anatòmica de la musculatura, que alhora dóna ambigüitat a la sexualitat del personatge. Aquesta actitud de repòs expressa un aire de serenitat producte de les proporcions estudiades de les faccions.

• Precedent: Grècia Clàssica
• Conseqüent: Renaixement

Interpretació

Segons la Bíblia, quan el rei David era jove i cuidava un ramat d'ovelles, es va oferir al llavors rei d'Israel, Saül, per acceptar el desafiament que havia fet el gegant Goliat. Aquest gegant volia determinar en una única lluita el vencedor de la guerra que mantenien aquests dos pobles. Armat només amb una fona, David va aconseguir matar el seu adversari tirant-li una pedra i després tallant-li el cap. Per altra banda, també cal assenyalar que alguns crítics dubten de la lectura icònica bíblica i argumenten que no es tracta de la victòria del rei David, sinó de la representació del déu pagà Mercuri amb el cap del gegant Argos.

Conclusió

Donatello va agafar com a referència els models de l'estatuària grega clàssica. La influència d'aquests models s'aprecia no només en l'atreviment de mostrar un cos nu, sinó també en la composició imitant la corba de Praxíteles amb un lleuger contrapposto, en la suavitat i la delicadesa dels contorns i les faccions del personatge. Aquesta escultura està considerada el primer nu en bronze després de l'antiguitat clàssica. L'escultura va trencar els estereotips tradicionals gòtics i va alliberar l'escultura de les limitacions del marc arquitectònic. A més, es considera que l'artista florentí fou el primer a inaugurar els nous cànons de bellesa renaixentistes i recuperar l'estudi de la perfecció del cos humà.