Diners, Sistema Financer i Economia Internacional: Guia Completa

Enviado por Laura y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,44 KB

Diners:

  • Concepte: És un mitjà de pagament generalment acceptat.
  • Funcions: Els diners compleixen 4 funcions:
    1. Mitjà de canvi: Tothom l’accepta com a mitjà de pagament o cobrament.
    2. Unitat de compte: Serveix per fixar un valor a totes les coses.
    3. Dipòsit de valor: Per ell mateix serveix per acumular riquesa.
    4. Patró de pagament diferit: Serveix per valorar valors futurs de quantitats presents.
  • Tipus:
    • Diner legal: És aquell que és emès per un banc central. Ex: bitllets i monedes.
    • Diner bancari: És aquell que figura anotat en diversos tipus de suport que d’alguna forma només existeix virtualment perquè és el banc.
  • Característiques dels diners legals:
    1. Manejables: Poc pes i volum
    2. Difícils de falsificar
    3. Resistents
    4. Indivisibles

Sistema Financer

  • Definició: És l’estructura composta per un conjunt d’intermediaris que, regulats per organismes públics, canalitzen l’estalvi de recursos cap al finançament del consum privat, la inversió empresarial i la despesa pública. Estalvi de recursos → Intermediari → Finançament.

El sistema financer funciona com un mercat on el bé intercanviat són els diners i, com a tot mercat, hi ha una oferta, una demanda, uns preus i uns intermediaris.

  • Oferta de diners: L’oferta són aquelles persones o empreses que presenten un excés de recursos, és a dir, que no utilitzen tots els diners que tenen. Aquest excés de diners normalment es materialitza en els anomenats dipòsits bancaris. Oferta de diners → Excés de recursos → Dipòsits bancaris.
  • Demanda de diners: Està formada per les persones o empreses que necessiten diners i aquestes necessitats es poden deure a tres motius:
    1. Transacció: Compra béns i serveis.
    2. Seguretat: Per fer front a imprevistos.
    3. Especulació: Per aprofitar oportunitats d’inversió.
  • Intermediaris: Els intermediaris són entitats que fan de mitjancers entre els oferents i els demandants.
    1. Bancaris: Ofereixen productes financers que són acceptats com a mitjà de pagament.
      • Banc central. Ex: Banc d’Espanya
      • Bancs comercials. Ex: BBVA, Santander.
      • Caixes d’estalvi. Ex: Sa Nostra, La Caixa
      • Cooperatives de crèdit.
    2. No bancaris:
      • La Borsa
      • Companyies d’assegurances
      • Fons de pensions
      • Entitats de LEASING
      • Institut de crèdits oficial (ICO)
  • Preu: El preu dels diners s’anomena interès i té relació directa amb l’oferta de diners i relació inversa amb la demanda de diners.

Els Bancs i el Procés de Creació de Diners Bancaris

  • Bancs: Són institucions financeres que tenen autoritat per acceptar dipòsits i concedir préstecs amb part dels dipòsits que tenen guardats.
  • Serveis:
    • Custòdia dipòsits bancaris
    • Concedir préstecs
    • Realitzar transferències
    • Canvi de moneda
    • Altres: operacions amb borsa, lloguer de caixes de seguretat.
  • Procés de creació del diner bancari: El sistema financer modern es basa en el fet que els bancs guarden en les seves caixes només una part del fons que tenen dipositat i la resta el deixen en forma de préstecs. La quantitat que guarden s’anomena reserves i sempre és un percentatge dels dipòsits anomenats coeficients de reserves o coeficients de caixes. Aquest coeficient el fixa el banc central i està motivat perquè els bancs puguin fer front a la retirada de diners que requereixen els seus clients. El procés de creació del diner bancari apareix quan els bancs concedeixen préstecs, ja que fan que hi hagi en circulació més diners dels bitllets que realment existeixen. Aquest procés s’anomena de “creació” perquè els diners sembla que surten de no res, el procés es pot expandir perquè les persones que han obtingut un préstec poden ingressar aquests diners a un altre banc, i aquest banc deixar-los a una altra persona, creant nou diner bancari. Si aquest procés es repeteix successivament el màxim del diner bancari que es pot crear serà: Diner bancari nou = Dipòsit nou / Coeficient de reserves.

La borsa és un mercat on es venen i compren actius financers materialitzats en forma de valor com ara accions, obligacions, i derivats. També podem dir que aquestes compres i vendes es realitzen sota la llei de l'oferta i la demanda.

El Banc Central

  • Concepte: El Banc Central és un intermediari financer que no treballa amb particulars ni amb empreses sinó que treballa amb els bancs comercials i el sector públic.
  • Funcions:
    1. Emetre i posar en circulació bitllets i monedes.
    2. És el banc dels bancs:
      • Custòdia les reserves.
      • Concedeix préstecs als bancs comercials.
      • Vigila i controla el funcionament dels bancs comercials.
    3. Actua com a banquer de l’Estat:
      • S’encarrega dels pagaments i cobraments que ha de realitzar l’Estat (és on l’Estat té els seus comptes corrents).
      • Deixa diners a l’Estat i gestiona el deute públic (lletres del tresor i bons de l’Estat).
    4. Gestiona les reserves exteriors.
      • Custòdia l’or i les divises (monedes estrangeres [no €]).
      • Controla i facilita els cobraments i pagaments amb altres països.
    5. És l’encarregat d’executar la política monetària i mantenir l’estabilitat de l’economia mitjançant el control del nivell de preus (inflació), del tipus d’interès i del tipus de canvi.

La Política Monetària

Són el conjunt de decisions que l’autoritat monetària (Banc Central) pren per modificar la base monetària o l’oferta monetària, és a dir, pot modificar els diners que hi ha en circulació.

  • Base monetària: Efectiu en mans del públic + les reserves = Bitllets reals.
  • Oferta monetària: Efectiu en mans del públic + dipòsits = Diners en circulació.

La Base monetària i l’Oferta monetària estan relacionades i cada cop que es modifica la Base, l’Oferta monetària canvia en el mateix sentit.

OM = ([1+e]/[e+r]) · BM e=coeficient d’efectiu. r= coeficient de reserves

  • Instruments de política monetària:
    1. Variació del coeficient de reserves.
    2. Concessió o reducció de crèdits als bancs comercials (per part del Banc Central).
    3. Operacions de mercat obert: és la compra i la venda de deute públic. Si el Banc Central decideix comprar deute públic posa diners en circulació i si ven deute públic treu diners de la circulació.
  • Política monetària (2 tipus):
    1. Expansiva: ↑OM. Persegueix augmentar l’oferta Monetària i per fer-ho pot utilitzar 3 instruments.
      • Disminueix coeficient de reserves
      • Aconseguir més préstecs als bancs comercials.
      • Comprar deute públic.
    2. Contractiva: ↓OM. L’objectiu és davallar l’oferta monetària:
      • Augmenta coeficient de reserves.
      • Reduir préstecs als Bancs comercials.
      • Vendre deute públic.

Economia Internacional

Relacions que s'estableixen entre les economies dels diferents països:

  • Comercials: estableixen intercanvi de béns i serveis entre 2 països (Economia real).
  • Financeres: Intercanvi monetari entre... (Economia financera).
  • Polítiques comercial: RRI preus exporta/Preus importa. Conjunt de mesures imposades pel govern d'un país per aconseguir determinats objectius en les relacions comercials internacionals.
  • Barreres a la importació: Mesures per frenar el nivell d'importacions que té un país en un moment determinat.
    • Aranzels: impostos que encareixen el preu del producte estranger en el mercat interior. Protegir l'economia del país, funció recaptatòria es grava la mercaderia importada amb impost directe.
    • No aranzelàries: Contingent: Restriccions quantitatives que limiten directament el volum físic de les importacions. Càrtel: acord entre països restringint o eliminant la competència.
  • Foment d'exportació:
    • Fiscals: devolució parcial de l'impost pagat a l'administració per els béns exportats.
    • Financeres: concedir crèdit per finançar el procés de producció.
    • Aranzelària: importar tipus de mercaderia sense taxa si s'utilitza com a matèria primera.
  • Globalització: mercat de béns i financers.
    • Avantatges: creixement econòmic, varietat de mercaderia i servei, ingressos més alts països exportadors.
    • Desavantatges: augmenta la mida dels mercats i obertura d'aquests, competència entre empreses i països, augment de la bretxa entre països pobres i rics.
  • Integració econòmica: Unió de mercats objectiu formar espais econòmics més enllà de les nacions, ser més competitius i eficients que els nacionals.
    • Comerç internacional: acords entre alguns països per reduir costos d'exportació entre ells.
    • Àrea de lliure comerç: desapareixen aranzels.
    • Unió duanera: Aranzel comú.
    • Configuració d'un mercat comú: Estableix la lliure circulació de factors productius.
    • Unió econòmica i monetària: 2 o més, mercat comú i política econòmica i monetària comú.
    • Integració econòmica total: País 1 autoritat única pren decisions.
  • GATT (Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç): creada per la cooperació econòmica, reduir de forma gradual les restriccions duaneres i aranzelàries que existeixen en un país, i limiten el comerç internacional.
    • Principi de no discriminació: reducció de traves comercials, recursos es reparteixen més i dona benestar. Si mitjans aranzelaris no altres.
    • Principi de consulta: importants negociacions sobre reducció d'aranzels, lliure comerç.