La Dictadura de Primo de Rivera i el Desembarcament d'Alhucemas

Anàlisi del Desembarcament d'Alhucemas i la Dictadura de Primo de Rivera

El Desembarcament d'Alhucemas: Anàlisi i Context

Anàlisi del quadre de José Moreno Carbonero

Es tracta d’un quadre de José Moreno Carbonero que representa una escena del desembarcament d’Alhucemas. És una font primària, visual i propagandística. A més, és subjectiva, ja que la pintura, a diferència de la fotografia, deixa un marge per a la interpretació de l’artista. Cal destacar que s’elabora a posteriori, concretament el 1927, quan el desembarcament es va fer el 1925. Ho comprovem en el fet de mostrar els vaixells i els mariners espanyols com a protagonistes i feliços, ja que s’estan saludant. Per refermar el paper de l’exèrcit espanyol, no es fa cap menció del suport francès, ja que no hi apareixen soldats o mariners d’aquesta nacionalitat.

Context històric: La Dictadura de Primo de Rivera

L'any 1927 correspon a la Dictadura de Primo de Rivera i, més concretament, al Directori Civil, que havia començat el 1925. A nivell general, és una època d’auge econòmic a nivell espanyol i mundial, coneguda com els Feliços Anys Vint. Aquest període es caracteritza per una forta urbanització, industrialització i migracions cap a les zones urbanes, com ara Barcelona, on es construïa el metro i es feien els preparatius de l’Exposició Universal del 1929.

Importància del Desembarcament d'Alhucemas

El desembarcament d’Alhucemas va significar la revenja de la derrota espanyola d’Annual davant d’Abd el-Krim el 1921, en la qual van morir 12.000 soldats. A més, un dels motius del cop de Primo de Rivera era la necessitat que els militars controlessin i assignessin més recursos a la campanya d’Àfrica. Aprofitant que Abd el-Krim va atacar el Marroc francès, Primo de Rivera es va posar d’acord amb els francesos per fer aquest atac conjunt. En aquesta operació, Espanya va aportar la marina i els soldats, mentre que França va contribuir amb l’espionatge, l’aviació, els gasos verinosos i la intel·ligència militar. La victòria espanyola li va donar un temps de tranquil·litat i d’estabilitat a Primo de Rivera, tot guanyant cert prestigi i pacificant el Marroc.

La Dictadura de Primo de Rivera: Causes, Actuació i Fi

Causes de la Dictadura

Les principals causes de la Dictadura de Primo de Rivera van ser:

• La crisi social, manifestada pel Trienni Bolxevic i el malestar obrer, amb nombroses vagues.
• El pistolerisme.
• La crisi política, a causa de les disputes internes dins dels partits dinàstics.
• La forta influència dels militars.
• La derrota d’Annual i l’Expedient Picasso.
• L’ascens dels nacionalismes català, basc i gallec.
• La por a una revolució bolxevic per part de les classes dirigents.
• La influència de Mussolini, que ja estava al govern italià des del 1922.

Actuació política i mesures del règim

L'actuació política de la Dictadura es va caracteritzar per:

• L’eliminació del parlament, dels partits polítics i dels drets i llibertats.
• La persecució de la CNT i la tolerància amb la UGT, potenciant els Sindicats Lliures.
• Certes mesures paternalistes en l’àmbit laboral.
• La creació de nombrosa obra pública, aprofitant la bonança dels Anys Vint.
• Una política econòmica basada en l’intervencionisme, el dirigisme, el monopolisme i el proteccionisme, amb certs casos de corrupció.

Fins al 1925, el règim va ser un Directori Militar, i posteriorment, un Directori Civil. Es va crear la Unión Patriótica i es van nomenar vocales asociados, dissolent els ajuntaments. La resolució del conflicte del Marroc li va donar cert prestigi entre l’exèrcit.

Impacte de la Dictadura a Catalunya

A Catalunya, la Dictadura va suposar el tancament de la Mancomunitat de Catalunya el 1925 i la persecució del català i dels símbols propis del país, com ara el tancament del camp del Barça.

Fi del règim de Primo de Rivera

La fi del règim de Primo de Rivera es va deure a diversos factors:

1. La Crisi del 1929 va provocar una forta caiguda de la pesseta i un empitjorament econòmic general.
2. La FUE (Federació Universitària Escolar) va aplegar estudiants i professors, sent molt crítica amb el dictador.
3. La UGT reivindicava democràcia i república, mentre que la CNT va continuar les seves accions violentes, tot i que a un ritme menor.
4. Els nacionalistes hi estaven en contra, amb figures com Francesc Macià i els fets de Molló.

Per tot plegat, el gener del 1930, Primo de Rivera va dimitir, essent substituït pel general Berenguer, en el període conegut com la Dictablanda.