Història d'Espanya: De la Crisi de l'Antic Règim al Sexenni Democràtic
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,79 KB
Crisi de l'Antic Règim i la Invasió Napoleònica
Entre els segles XVIII i XIX, a Espanya regnava Carles IV. Aquest període es va veure particularment trasbalsat pels esdeveniments revolucionaris. El conflicte entre Espanya i França es va localitzar en el territori català i es va conèixer amb el nom de la Gran Guerra.
La Pau de Basilea va posar fi a la guerra. Posteriorment, el Tractat de Fontainebleau tenia per objectiu repartir Portugal, però Napoleó tenia la idea de conquerir la península sencera.
La Guerra del Francès (1808-1814)
Napoleó va proclamar Josep I com a rei legítim d'Espanya. La Guerra del Francès es va iniciar i va durar fins al 1814, en la qual també va intervenir la Gran Bretanya.
Les diferents juntes locals van crear una Junta Suprema Central que va ocupar el lloc de Ferran VII fins que tornés.
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
En el bàndol dels resistents, es dividien entre:
- Liberals: Volien un règim polític basat en la Revolució Francesa.
- Absolutistes: Volien el retorn de Ferran VII per mantenir els seus privilegis (o donaven suport a Josep I, coneguts com a afrancesats).
El 1810 es van convocar les Corts Generals a Cadis. Els diputats que hi van assistir tenien ideologies diverses, però hi predominaven les que defensaven les posicions liberals. El març de 1812 es va proclamar la Constitució, la qual incloïa drets humans, reconeixement de les llibertats polítiques, el dret de vot dels homes de més de 25 anys i la divisió de poders. Aquesta constitució va representar el primer pas de la revolució liberal a Espanya.
El Trienni Liberal (1820-1823)
Entre 1814 i 1819 van succeir una sèrie d’aixecaments armats per partidaris de la Constitució de 1812. Ferran VII es va veure obligat a acceptar-la i així es va iniciar el període conegut com a Trienni Liberal (1820-1823). Els tres anys que va durar van representar un primer assaig de govern constitucional. El final del Trienni Liberal va ser fruit d’una acció combinada entre els agents de Ferran VII i els sectors absolutistes del país.
Guerres Carlines i Divisions Liberals
Els liberals es dividien en moderats i progressistes.
Les Guerres Carlines van ser un seguit de conflictes dinàstics:
- Primera Guerra Carlina (1833-1840): Els carlins es van fer forts al nord de la península, però foren derrotats.
- Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846-1849): Va succeir a Catalunya, on Carles VI es va autoproclamar rei.
- Tercera Guerra Carlina (1872-1876): Van conquerir algunes poblacions importants, però van perdre en les tres guerres.
El Bienni Progressista (1854-1856)
El Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844.
El Sexenni Democràtic (1868-1875)
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que va suposar la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya, i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la Primavera dels Pobles que van viure les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península.