La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): Resum, Fases i Caiguda

El Cop d'Estat de 1923 i la Dictadura Militar

El 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va protagonitzar un cop d'Estat que va donar pas a una dictadura militar que va regir Espanya entre 1923 i 1930. L'acceptació d'aquesta per part de la corona va desprestigiar el règim monàrquic, que no tardà molt a caure.

Causes i Suports del Règim

Primo de Rivera va comptar amb el consentiment d'Alfons XIII, el qual temia una revolució republicana i va veure en el dictador l’única garantia per a la conservació de la monarquia. També gaudia del suport de:

• Les organitzacions empresarials, les quals temien una revolució obrera.
• L’exèrcit, el qual creia que només un govern de tipus militar podria emprendre les reformes necessàries per guanyar la guerra al Marroc.

Es sap que Primo de Rivera fins i tot va comunicar els seus plans als dirigents de la Lliga Regionalista, el PSOE i la UGT. Aquests van adoptar una actitud passiva amb l’esperança que el dictador aturaria les accions dels pistolers que tantes vides obreres estaven costant. El cop militar, que es presentava com a solució provisional, es va justificar amb l'argument que el sistema parlamentari i constitucional espanyol estava desprestigiat i era incapaç de garantir l'ordre social i de frenar la revolució social que s'acostava.

El Directori Militar (1923-1925)

Mesures Repressives i Dissolució Institucional

El nou règim va instituir un directori militar, el qual va prendre les següents mesures:

• Suspensió de la Constitució.
• Dissolució del Parlament i destitució de tots els càrrecs electes (diputats, alcaldes, etc.).
• Prohibició de tots els partits polítics i alguns sindicats (perseguint especialment la CNT i el Partit Comunista).
• Prohibició de les vagues i censura de la premsa.

Per restablir l'ordre, els cossos policials desactivaren tant el pistolerisme empresarial com el terrorisme obrer.

La Guerra del Marroc: Desembarcament d'Alhucemas

Finalment, es va afrontar una reforma i modernització de l’exèrcit per guanyar la guerra al Marroc. Amb el suport de França, el 1925 es va dur a terme el desembarcament d'Alhucemas i el 1927 l'exèrcit espanyol va aconseguir l'ocupació efectiva de tot el protectorat del Marroc.

El Directori Civil i l'Intent de Nou Model Polític

Animat pels seus èxits, a partir del 1925 Primo de Rivera pretén assentar-se al poder i forma el Directori Civil amb polítics d'extrema dreta que intentaran crear un nou model polític inspirat en l'Estat feixista italià de Benito Mussolini.

L'Organització Política: Unió Patriòtica i Assemblea

Es va organitzar un partit únic, la Unión Patriótica, que mai va arribar a ser un partit de masses, sinó un aplec d'un reduït nombre d'ultraconservadors. També es va crear una Assemblea Nacional Consultiva, la qual no era elegida democràticament i havia de crear el marc legislatiu del nou règim, però que va resultar un fracàs perquè va ser ignorada fins i tot per part de la dreta.

Girs Espanyolistes i Repressió a Catalunya

L'any 1925 Primo de Rivera va fer un gir espanyolista i centralista, amb mesures com:

• Suprimir la Mancomunitat de Catalunya.
• Tancar el Camp del Barça.
• Prohibir les sardanes.
• Prohibir l'ús públic o l'ensenyament del català.

Política Econòmica i Crisi de 1929

Èxits Econòmics i Economia Dirigida

Els principals èxits del Directori Civil foren en el camp econòmic, ja que van aprofitar la bona conjuntura dels anys vint i van aconseguir reduir l'atur i el descontentament social aplicant un programa d'economia dirigida basat en:

1. Una política comercial proteccionista amb aranzels molt elevats.
2. La construcció d'obres públiques (ampliació de la xarxa ferroviària i de carreteres, embassaments, escoles, etc.).
3. La creació de monopolis de l'Estat gestionats per empreses públiques, mixtes o concessions a privades (Telefónica, Campsa, Iberia, etc.).
4. L'organització de grans esdeveniments internacionals, com l'Exposició Universal de Barcelona i la Iberoamericana de Sevilla (ambdues el 1929).

L'Impacte de la Crisi Internacional i el Final

Les repercussions de la crisi econòmica internacional del 1929 van posar fi al creixement econòmic. La política de construcció d'obres públiques va sobreendeutar l'Estat, i l'arribada dels efectes del Crack del 29 va provocar la suspensió del programa d'obres públiques, la caiguda del comerç exterior i l'augment de l'atur.

Augment de l'Oposició i Caiguda de la Dictadura

Amb l'arribada de la crisi econòmica i el descontentament social, l'oposició a la dictadura va augmentar els suports i les accions subversives per part de diversos grups:

• Republicans (Alianza Republicana)
• Nacionalistes independentistes (Estat Català)
• Anarquistes (CNT i FAI)
• Socialistes (PSOE)
• Comunistes (PCE)

La dictadura fins i tot va perdre els principals suports dels quals havia gaudit, de manera que tant la patronal empresarial com l'exèrcit van deixar de recolzar-lo. Finalment, el dictador Miguel Primo de Rivera va presentar la dimissió el gener de 1930.