El Bienni d'Esquerres (1931-1933): Reformes de la República
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,55 KB
El Bienni d'Esquerres (1931-1933)
El Bienni d'Esquerres es va produir entre el 1931 i el 1933, període en què el govern de la coalició de Manuel Azaña va impulsar un ambiciós programa de reformes per modernitzar el país. Es van dur a terme diverses transformacions estructurals:
La reforma de l'exèrcit
La primera reforma es va centrar en l'exèrcit, que es considerava excessivament monàrquic, amb un armament antiquat, una estructura buròcrata i una proporció desmesurada d'un oficial per cada tres soldats. El 1931 es va crear la Llei de retir de l'oficialitat, que establia que els oficials havien de prometre fidelitat a la República. Altres mesures clau van ser:
- La supressió de càrrecs innecessaris.
- La creació d'un nou cos d'elit: la Guàrdia d'Assalt.
La reforma religiosa i la secularització
La segona reforma va ser la religiosa. Els partits governants, amb un marcat caràcter anticlerical, buscaven la separació entre l'Església i l'Estat per secularitzar la societat i declarar, a través de la Constitució, un país aconfessional amb llibertat de culte. Entre les mesures destaquen:
- La Llei de congregacions (1933): prohibia a l'Església practicar el comerç, limitava les seves possessions de béns i permetia la possibilitat de dissoldre els ordes religiosos.
- La supressió del manteniment econòmic de l'Església durant dos anys.
- L'expulsió dels Jesuïtes per no reconèixer l'autoritat de l'Estat.
- L'expulsió del cardenal de Toledo.
Com a resposta per defensar els interessos de l'Església, va néixer el partit Acció Popular.
La reforma agrària a Espanya
La tercera reforma va ser l'agrària, en un context on l'1% dels propietaris posseïa el 50% de les terres (latifundis). L'objectiu era redistribuir la terra per augmentar la producció, tot i que el ritme va ser lent per l'oposició de la dreta. Es va dividir en dos passos:
1. Decrets de protecció als pagesos
Incloïen l'obligació de contractar jornalers del municipi, la prohibició de rescindir els contractes d'arrendament, una jornada de 8 hores amb un salari mínim i un decret de treball forçós.
2. Llei de Reforma Agrària (setembre de 1932)
Tenia com a objectiu modernitzar l'agricultura i millorar la vida del pagès. El procés consistia en l'expropiació de terres sense indemnització per als implicats en l'intent de cop d'estat del general Sanjurjo i per a les terres mal conreades. Per gestionar-ho, es va crear l'IRA (Institut de Reforma Agrària). Tot i que es pretenia adjudicar terres a unes 60.000-75.000 famílies en un any, el procés va ser tan lent que va provocar el desencís dels pagesos en lloc de crear una base sòlida de suport a la República.
La reforma agrària a Catalunya
A Catalunya, el problema sorgia entre propietaris i arrendataris. Des del 1922 existia una forta tensió entre el sindicat de la Unió de Rabassaires i l'associació de propietaris de terres, que volien contractes més curts. El 1934, ERC va aprovar al Parlament de Catalunya la Llei de Contractes de Conreu, que incloïa:
- La limitació de l'import de l'arrendament.
- La possibilitat que l'arrendatari accedís a la compra de la terra en 15 terminis.
- Contractes amb una durada mínima de 6 anys.