La Dictadura Franquista Inicial: Neutralitat, Autarquia i Maquis
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,73 KB
Espanya i la Segona Guerra Mundial (1939-1945)
Per què Espanya no va intervenir en la 2a Guerra Mundial?
A l’inici de la Segona Guerra Mundial (1939), Espanya va declarar la seva neutralitat. No obstant això, després de la victòria alemanya sobre França, va declarar la no-bel·ligerància, que implicava suport diplomàtic i econòmic a l'Eix (règims feixistes).
Franco va negociar amb Hitler i Mussolini la possible integració d’Espanya a la guerra. Un grup de voluntaris espanyols, la División Azul, va donar suport a les tropes alemanyes, i l’Estat els va ajudar amb recursos materials.
Quan la guerra va esdevenir desfavorable per al feixisme, els americans i britànics van pressionar Franco perquè es distanciés de l’Eix. El resultat va ser el retorn d’Espanya a l’estat de neutralitat.
L'Entrevista d'Hendaia (1940)
La propaganda franquista va divulgar que, gràcies a l'habilitat de Franco en la trobada amb Hitler a Hendaia, Espanya no va entrar en guerra i el país es va salvar de mals més grans.
Les ambicions territorials de Franco
La documentació alemanya reflecteix que va ser Hitler qui no va acceptar les ambicions territorials de Franco: Gibraltar, el Marroc francès i part d'Algèria (zona d'Orà).
La Consolidació del Franquisme (1939-1951)
La necessitat d'un canvi d'imatge post-1945
Amb la derrota d'Alemanya el 1945, el franquisme va haver d'assumir que, si volia perviure, havia de distanciar-se del feixisme.
El discurs oficial el va presentar com un règim:
- Catòlic i conservador.
- Anticomunista.
- Amb l'objectiu final d’evolucionar cap a una monarquia en el moment adient.
Aquesta nova fase va comportar la marginació del falangisme més radical.
La política econòmica de l'autarquia
Un dels objectius inicials del franquisme va ser aconseguir l'autosuficiència econòmica (autarquia). Aquesta política proposava l’aïllament de l’exterior i la substitució del lliure mercat per la intervenció de l’Estat en l’economia.
La política autàrquica va tenir tres grans àmbits d’actuació:
- Reglamentació del comerç exterior: L'Estat va regular el comerç, reduint les importacions als productes imprescindibles. Això va provocar l'encariment dels productes importats (com el petroli) i una gran escassetat de béns de consum.
- Foment de la indústria estratègica: L'objectiu era assegurar la independència militar i política. L'any 1941 es va fundar l’Instituto Nacional de Industria (INI) per promoure la nova política industrial. L'INI va crear nombroses empreses públiques i va prioritzar sectors vinculats a la defensa militar. A Catalunya, es va crear l'hidroelèctrica Enher, es va nacionalitzar la Hispano-Suiza (convertida en Pegaso) i es va crear la SEAT.
- Regulació estatal de la comercialització i dels preus: Va afectar sobretot el sector agrari. Els preus oficials baixos dels productes de primera necessitat (cereals, llegums, vi, oli i patates) van provocar una davallada de la producció.
El resultat de la política autàrquica va ser un estancament econòmic profund, caracteritzat pel col·lapse del comerç exterior i per una disminució dràstica del nivell de vida.
La Resistència a l'Interior
Del desmantellament a la clandestinitat
En acabar la guerra, els partits i sindicats opositors havien quedat desmantellats. La reconstrucció va ser lenta.
El PSUC i el PCE van ser les forces més rellevants i van aconseguir refer millor la seva estructura per mantenir una activitat clandestina estable.
L'actuació de l'oposició durant el primer franquisme es pot dividir en dues fases:
- 1939-1944: L'actuació de la resistència interior va ser molt limitada. El fet més significatiu va ser la persistència d'una petita activitat guerrillera (els maquis).
L'activitat guerrillera: els maquis
Acabada la Segona Guerra Mundial, molts espanyols es van organitzar en partides de guerrilles amb l'objectiu de desestabilitzar el franquisme i derrocar el règim de Franco.
L'acció més important va ser la invasió de la Vall d'Aran (octubre de 1944), dirigida per guerrilles comunistes.
L'any 1948, anarquistes i comunistes van abandonar la lluita armada.
El ressorgiment de la conflictivitat social
A partir del 1940, va començar a ressorgir un moviment de protesta a causa de la precarietat de les condicions de vida i de treball.