Dialectes del català: Orientals i Occidentals

Dialectes orientals

Català central

• Fonètica: Sistema tònic de 7 sons; sistema àton de 3 sons; vocal neutra; o/u àtones; ieisme en algunes zones; emmudiment de les consonants de final de mot; la grafia ix es pronuncia [ʃ].
• Morfosintaxi: Desinència -u en la 1a persona del present d'indicatiu (ex: cantu); possessius meva, teva; pronoms en forma reforçada (em, et...).
• Lèxic: Català estàndard (be, mirall, escombra, noi, gos).

Baleàric

• Fonètica: 8 sons vocàlics en el sistema tònic; vocal neutra tònica; la o àtona es pronuncia [o]; ieisme general; pèrdua de la l (ex: fulla > fua); pronunciació de la v i de les consonants finals.
• Morfosintaxi: Sense desinència en la 1a persona del present d'indicatiu (ex: cant); article salat (es, sa, so); combinacions pronominals diferents (ex: el te donarà); ús de jo en comptes de mi; auxiliar ésser (ex: som anat per he anat).
• Lèxic: Ca (gos), al·lot (noi), ver (veritat), capell (barret), torcar (eixugar), banyar (mullar), arena (sorra), calces (mitges), idò (és clar, i tant).

Rossellonès

• Fonètica: 5 sons vocàlics en el sistema tònic; vocalisme àton de 3 sons; tancament de la o tònica en u (ex: musca).
• Morfosintaxi: Desinència -i en la 1a persona del present d'indicatiu (ex: canti); plural sense n; possessiu llur i quelcom; ús de la partícula pas com a negació.
• Lèxic: Ca (gos), cercar (buscar), estela (estrella), peirer (paleta), belleu (potser), llapí (conill) i altres gal·licismes.

Dialectes occidentals

Nord-occidental

• Fonètica: Vocalisme tònic de 7 sons; vocalisme àton de 6 sons; ús de la e tancada; pronunciació de ix; tancament de la e en i (ex: sinyor).
• Morfosintaxi: Desinència -a en el present de subjuntiu (ex: vinga); pervivència de lo/los; desinència -o en la 1a persona del present d'indicatiu (ex: canto); plurals en -ns (ex: hòmens); pronom personal forma plena (me, te...); ús de meua, teua, seua; desaparició de la u en el pretèrit imperfet (ex: anàvem).
• Lèxic: Corder (be), estalzi (sutge), parèixer (semblar), granera (escombra), padrí (avi), bes (petó), moixó (ocell), xiquet (noi).

Valencià

• Fonètica: Vocalisme tònic de 7 sons; caiguda de la d intervocàlica (ex: vesprada > vesprà); pronunciació de la r final; eu es pronuncia [o]; v en u (ex: hui, uit); pronunciació de grups consonàntics finals (ex: camp); pronunciació de la v.
• Morfosintaxi: Desinència -e en la 1a persona del present d'indicatiu (ex: cante); demostratius meua, teua; ús de la forma plena dels pronoms; combinació de pronoms febles (li la, li'l, li el, li les); ús de passat simple (ex: anàrem); ús de 3 possessius (eixe, aquest, aquell).
• Lèxic: Eixir (sortir), llevar (treure), agarrar (agafar), aplegar (arribar), un poc (una mica), xic (noi), prompte (aviat), llauraor (pagès), espill (mirall).