Conjugació verb deure

Llengua i comunicació

L’expressió d’actituds emocionals (II)

El llenguatge serveix per expressar actituds emocionals:

•
L’interès sol expressar-se amb el verb interessar o, en contextos més formals, amb un

verb que introdueix les paraules que hi fan referència.

•
El desinterès sol expressar-se amb l’adverbi de negació no i el verb interessar o, en

contextos més formals, amb fórmules més llargues.

•
La intenció es pot dir amb el verb voler, un temps futur o una perífrasi verbal.

Gramàtica

Els verbs

La conjugació verbal

La conjugació verbal és el conjunt de totes les formes d’un verb, ordenades segons la

persona, el temps i el mode. Conté formes no personals, que no concorden amb cap pronom

personal, i formes personals, que sí que concorden amb un pronom personal.

Verb, nucli del sintagma verbal

La funció sintàctica del verb és fer de nucli d’un sintagma verbal, que alhora fa de predicat

de l’oració. El nucli del sintagma verbal pot estar format per més d’un mot, en el cas de:

•
Temps compostos. Per exemple: Els trens de rodalies han incrementat els serveis durant

l’estiu.

•
Temps perifràstics. Per exemple: Va trucar al mòbil de la seva germana.

•
Veu passiva. Per exemple: Aquestes vinyes seran veremades a finals d’Agost.

•
Perífrasis verbals. Per exemple: Els motoristes han de portar sempre el casc.

Classes de perífrasis verbals

Una perífrasi verbal és una expressió complexa amb un significat verbal únic. El sentit

unitari i la classificació d’aquestes expressions té a veure amb una noció que no es pot

expressar amb precisió amb cap dels temps verbals existents. Hi ha perífrasis de:

1. Obligació: haver + de + infinitiu; caldre + infinitiu

2. Probabilitat: deure + infinitiu

3. Imminència: Anar + a + infinitiu; estar + a punt de + infinitiu

4. Inici: començar + a + infinitiu; posar-se + a + infinitiu

5. Anterioritat: acabar + de + infinitiu

6. Duració: estar + gerundi; anar + gerundi; continuar + gerundi

Ortografia

L’accentuació de les formes verbals

Les formes verbals agudes s’accentuen si acaben en alguna de les 12 terminacions

conegudes, que en el cas dels verbs es redueixen a 8: -a,
-as, -e,
-es,
-en, -i,
-is,
-os (dirà,

entén, sortí, difós...), però no s’accentuen en la resta de casos (farem, seran, aneu...).

Lèxic

La derivació (I)

La derivació és la formació d’una paraula nova a partir d’un lexema bàsic al qual s’adjunta

un afix. L’afix és l’element que s’afegeix al lexema i que en canvia o matisa el significat. Els

afixos poden anar davant del lexema (prefixos, per exemple:
desfer), darrere del lexema

(sufixos, per exemple: foscor
) i entre el lexema i el sufix (infixos, per exemple: fredolic).

Els sufixos són els afixos més utilitzats.

Dimensió estètica i literària

Narracions èpiques i històriques

La poesia èpica

La poesia èpica és un gènere literari narratiu en vers. Les cançons de gesta explicaven les

proeses dels cavallers cristians en la seva lluita contra els sarraïns, amb un tractament

sovint exagerat o fantàstic.

Les cròniques

Les cròniques són narracions extenses en prosa i amb pretensió d’autenticitat històrica.

Narren fets contemporanis, o gairebé, amb un monarca idealitzat com a protagonista. Les

seves gestes estan marcades pel favor de Déu i són plenes de patrotisme.