Determinisme: Tipus, Teories i la Relació Causa-Efecte

El Determinisme: Causa, Efecte i la Il·lusió de la Llibertat

El determinisme, segons la cèlebre afirmació de Spinoza, postula que: "Els homes s'equivoquen en creure's lliures, opinió que obeeix al sol fet que són conscients de les seves accions i ignorants de les causes que les determinen."

El determinisme defensa la relació de causa-efecte. És a dir, una Causa (C) provoca un Efecte (E) si i només si sempre es compleix aquesta relació. En la realitat, això es tradueix en què una Causa 1 (C1) genera un Efecte 1 (E1), però E1 es transforma alhora en una Causa 2 (C2) que genera un Efecte 2 (E2), formant així una cadena causal.

Principals Tipus de Determinisme

Hi ha diversos tipus de determinisme:

Determinisme Físic (Laplace)

Laplace va formular el següent: "Tot el que s’esdevé actualment manté amb els precedents una relació basada en el principi evident que una cosa no pot començar a existir sense una causa que la produeixi."

Això és un axioma, anomenat “Principi de la Raó Suficient”, que s’estén fins a les accions més indiferents. Tot el que passa, passa perquè ha de passar per algun motiu. La voluntat més lliure no es pot produir sense un motiu determinat.

Així doncs, hem de considerar l’estat actual de l’univers com l’efecte del seu estat anterior i com la causa del que ha de seguir-lo.

Determinisme Genètic (Richard Dawkins)

Aquesta teoria postula que el conjunt de l’ésser humà no és res més que allò que els gens han volgut que sigui. Segons Richard Dawkins, som cadenes de gens amb tot un revestiment (el nostre cos) per poder sobreviure. Absolutament tota activitat humana està determinada pels nostres gens, per assegurar la seva supervivència.

Aquesta visió sovint genera polèmica. El principal problema que se li atribueix és que ignora la influència externa, ja que la influència de l’ambient és igualment important. Per això, es considera una teoria reduccionista.

Determinisme Ambiental

Aquesta teoria defensa que hi ha factors externs que actuen sobre la nostra conducta. Aquests factors són:

• Socials i culturals
• Econòmics i familiars
• L'aprenentatge i l'educació

Qualsevol acció humana es pot entendre com a resposta a uns determinats estímuls. "Una persona no actua sobre el món, és el món que actua sobre la persona."

Determinisme Econòmic (Karl Marx)

Fundat per Karl Marx, aquest determinisme afirma que la conducta humana està determinada per factors materials. Es pot diferenciar en dues parts principals:

Materialisme Històric

Per a Marx, la matèria és l’economia, la base de tota societat. Defensa que les relacions econòmiques determinen la societat i els seus individus. Es distingeixen dos nivells:

• Infraestructura: Les condicions materials (economia).
• Superestructura: Les produccions culturals, polítiques i ideològiques.

Materialisme Dialèctic

Desenvolupat per Marx i Engels, es basa en la dialèctica (lluita de contraris) de Hegel. Tot el que existeix, pot existir perquè existeix també el seu contrari o oposat.

Aquesta teoria segueix el procés de Tesi, Antítesi i Síntesi. La síntesi esdevindrà una nova tesi que alhora tindrà la seva antítesi, i així successivament, fins que s'arribi a una societat sense classes. Tota realitat és dialèctica, i aquesta lluita de contraris és el motor de canvi.

Determinisme Teològic

En el cristianisme, hi havia dues teories principals per justificar si l'ànima pertany a Déu o al diable:

Justificació per les Obres

Aquesta teoria defensa la llibertat de l'home. L'ànima se salva si s'han realitzat els sagraments, bones obres, etc. Es justifica amb frases del Nou Testament com: "És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que un ric entri al regne de Déu."

Justificació per la Gràcia (Protestantisme)

Representativa del protestantisme, defensa que l'ànima se salvarà només si Déu ho vol. És la gràcia de la salvació; els homes no en saben el criteri. Es justifica amb frases com: "Ningú se salvarà si el meu Pare no vol."

Aquesta visió sorgeix durant el Cisma, quan una part de la cristiandat va trencar amb Roma. En aquest context, Luter va formular el Quietisme, que venia a dir que les persones passarien per la vida sense fer res, ja que la salvació de la seva ànima estava determinada des del primer moment.

Calvinisme i l'Ètica del Treball

El Quietisme era una visió de la vida molt dura, ja que no es podia saber si l'ànima era de les salvades o no. Per això, Calví va proposar que es podia arribar a conèixer l'estat de l'ànima (salvada o no): si tens èxit en la vida, la teva ànima està salvada; si no, no.

Max Weber reflexiona sobre aquesta relació en el seu llibre L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme. La relació és que l'única forma de demostrar que la teva ànima està salvada és tenir èxit. Per tant, l'esforç per aconseguir-lo esdevé una obligació moral. L'aspecte més valorat per a l'èxit en les cultures calvinistes és el treball.

Així, l'esforç per progressar en el treball condueix, en certa manera, al capitalisme.

Curiositat Etimològica

La paraula catalana treball prové del llatí tripallium, un element de tortura per als esclaus. En canvi, en alemany, Arbeit (treball) es diu Beruf, que vol dir crida o vocació.