Desigualtat Global: Anàlisi de Tendències i Solucions

Economía5,12 KB

Pràctica Milanovic

1. Hipòtesi de Kuznets sobre la desigualtat

Planteja que quan un país pobre comença a desenvolupar-se, la desigualtat tendeix a augmentar. Això s'explica bàsicament per dos motius:

  1. Principalment per la relativa igualtat en una societat amb aquestes característiques (pobresa).
  2. El distanciament en els ingressos que es produeix entre el sector agrícola i el sector industrial quan un país comença a desenvolupar-se.

Kuznets planteja que quan la societat s'enriqueix, el creixement i distanciament urbà/rural es redueix i les jubilacions, prestacions d'atur, etc., redueixen una altra vegada la desigualtat. Per això la corba té una forma de "U invertida".

2. Es compleix aquesta hipòtesi als països analitzats?

Segons Milanovic, en els països rics estudiats com EUA i el Regne Unit no s'ha complert, ja que una vegada enriquits la desigualtat ha seguit creixent. Per altra banda, la situació que estan vivint els països emergents en aquests moments, com el cas de la Xina, sí que està complint la predicció. Però segons Milanovic caldrà esperar quines mesures prendran els governs d'aquests països, ja que serà en funció d'aquestes mesures, que es complirà la segona fase de la hipòtesi o no.

3. Quins canvis s'observen en la desigualtat global?

Tot i que la desigualtat ha augmentat dins de cada país, els forts creixements d'ingressos que hi ha hagut a països pobres han fet de contrapès provocant que la desigualtat en termes globals (a tot el món) disminueixi.

4. Dues mesures proposades que redueixin la desigualtat

  • Polítiques fiscals més justes i igualitàries: Impostos progressius a les grans fortunes i lleis més estrictes.
  • Polítiques socials: Aplicació de polítiques que garanteixin els drets bàsics i la igualtat d'oportunitats entre les persones.
  • Augment del salari mínim interprofessional.

Pràctica "Terratrèmol"

Dependència alimentària: És la necessitat d'importar aliments d'altres països perquè no es té la capacitat de cobrir la demanda interna alimentària.

Sobirania alimentària: Capacitat dels governs d'establir les mesures necessàries per protegir la producció alimentària del seu país, la capacitat de decidir i de definir les seves polítiques i estratègies de producció, distribució i consum.

Pràctica "Husson"

a. "Aquest canvi de naturalesa ens porta a abandonar la representació clàssica de l'economia mundial com una simple juxtaposició d'economies nacionals; cal substituir-la per un concepte d'economia global integrada que està estructurada cada cop més de forma dissociada de les cartografies dels estats." (Economia global ≠ Economia internacional)

L'economia mundial ja no és el que era. La globalització productiva, vista com la interacció entre els països on una matèria primera, produïda al país A, s'exporta al país B per després ser venuda al país C, no és el mateix que l'economia internacional on el factor més important és el fort creixement de les IED (inversions exteriors directes) d'on surten els termes de deslocalització i on les multinacionals són les més afavorides en aquests termes.

b. "El dèbil creixement del mercat interior d'un país és suportable per les empreses d'aquest país, en la mesura que disposen de sortides alternatives en el mercat mundial." (Mercat interior i Mercat exterior; Empreses vs. Ciutadans)

Amb el procés de la globalització ens adonem que les empreses que operen a nivell intern obtenen beneficis més petits en comparació amb les empreses que operen a nivell extern, que obtenen alts nivells de rendibilitat gràcies a processos de deslocalització i subcontractació internacional. Això ens genera un problema intern, ja que a causa que amb el procés de la deslocalització les empreses troben avantatges en altres països, el treball nacional s'estanca, ja que no es generen nous llocs de treball.

c. "Aquesta autonomització del capital respecte al seu ancoratge territorial té com a efecte una erosió dels models socials." (Pèrdua poder Estat?/Garantia drets socials)

El creixement econòmic depèn del mercat on el capitalisme s'ha anat arrelant a la societat i l'Estat ja no pot garantir els drets socials que s'haurien de complir (les empreses paguen el mínim als seus treballadors per obtenir els màxims beneficis). L'estat ha perdut poder enfront del capitalisme.

d. "Quan més es nodreix el mercat de productes low cost, més fàcil és frenar la progressió del salari i crear un estrat de llocs de treball de salaris baixos" (Competència capitalista i precarietat)

L'augment dels productes low-cost fa que els salaris d'un país es mantinguin a nivells molt baixos i no variïn. Com a conseqüència, la precarietat dels salaris es fa evident i sorgeix la competència capitalista on la lluita entre els productors privats per obtenir condicions de treball més favorables i, per tant, més beneficis és el més important.

Descargar

PDF Word HTML