Desenvolupament Moral segons Kohlberg: Aplicació a l'Educació

La Teoria del Desenvolupament Moral de Kohlberg

Les consideracions anteriors necessiten una estructura que aporti aplicabilitat i sentit pràctic per dur-se a terme dins l'àmbit educatiu. Segons Nuévalos (2005), el marc teòric més adequat és la Teoria del Desenvolupament Moral de Kohlberg (Kohlberg, 1992), perquè la seva obra relaciona la filosofia moral, la psicologia moral i l'educació moral. Aquesta teoria postula que el desenvolupament moral humà passa per diferents estadis, cadascun dels quals és una superació de l'anterior d'acord amb determinats atributs del judici moral. Kohlberg proposa el concepte de justícia com a eix vertebrador de l'estructura de la moralitat. La justícia és l'estructura essencial que regula tota interacció personal i consisteix bàsicament en assumir rols aliens, és a dir, quan en una situació de conflicte moral cada persona ha d'assumir la postura de cadascuna de les parts que participen en la situació. Una relació bidireccional implica dues operacions de justícia essencials com són la igualtat i la reciprocitat. Les diem operacions perquè són accions interioritzades de distribució i intercanvi paral·leles a les operacions lògiques d'igualtat i reciprocitat en el camp cognitiu no moral. Són operacions lògiques perquè equilibren intel·lectualment valors en conflicte (dilemes morals de Kohlberg).

A mesura que s'avança en els successius estadis del desenvolupament moral, aquestes dues operacions s'empren de forma cada vegada més reversible i universal. El criteri de reversibilitat permet alliberar-se de l'egocentrisme propi de les etapes més immadures de desenvolupament perquè suposa adoptar el punt de vista de l'altre i veure les possibles solucions a un problema moral des de la seva perspectiva; el criteri d'universalitat és la progressiva i cada vegada més ampla perspectiva social que s'utilitza a mesura que s'avança en els diferents estadis per aplicar els criteris de justícia. Tenint en compte aquest progrés, Kohlberg estableix sis estadis de desenvolupament moral agrupats en tres grans nivells:

Nivells de Desenvolupament Moral

1. Nivell I (preconvencional): La perspectiva social d'aquest nivell és fonamentalment egocèntrica. No considera els interessos aliens ni reconeix que siguin diferents dels propis.
2. Nivell II (convencional): La raó per actuar correctament és el desig de mantenir les normes socials i acceptar els criteris de l'autoritat. El valor moral es basa en interpretar rols bons o correctes, mantenir l'ordre establert i les expectatives dels altres.
3. Nivell III (postconvencional): La perspectiva d'aquest nivell és el reconeixement de la naturalesa de la moralitat o el fet que els éssers són intrínsecament valuosos i han de ser tractats com a tals. La moralitat ja no es justifica des de les regles socials per se sinó sobre la base dels principis d'elecció d'aquestes regles, que reclamen consistència i universalitat lògica.

El Setè Estadi Hipotètic

Kohlberg també postula l'existència del denominat hipotètic setè estadi, que podria donar cabuda a preguntes sobre el fonament mateix de la moralitat o del sentit de la vida. Aquestes preguntes són qüestions que desborden la puresa lògica del raonament de justícia i desemboquen en un sentit sintètic de la realitat que només es pot resoldre des d'epistemologies metafísiques i religioses.

Aplicació a la Sostenibilitat i la Natura

Aquesta teoria ens ofereix un cos conceptual que aporta un sentit últim i coherent per acostar-nos al tractament de la naturalesa. Aquest sentit últim suposa poder constatar una progressió cap a formes cada vegada més elaborades de moralitat en els següents sentits:

• Superació de l'egocentrisme: Es pondera el benefici propi en relació amb els interessos de la naturalesa, equiparable a “l'altre” humà de la teoria kohlbergiana.
• Reflexió a llarg termini: Superar la limitació de la visió a curt termini és fonamental per abordar un dels problemes ambientals més urgents: la sostenibilitat.
• Incorporació de valors intangibles: S'ha de superar el discurs basat en béns materials incorporant valors de caràcter intangible com l'ètica o l'estètica. El paradigma actual ha cosificat de forma extrema la naturalesa i només ha calculat el valor econòmic dels seus recursos materials. Trencar aquesta dinàmica és una condició necessària per a una visió qualitativa de la naturalesa.
• Accés a trets humans anàlegs a la nova ecologia: L'hipotètic setè estadi permet accedir a trets humans que són anàlegs a postulats de la nova ecologia, com són la percepció holística (visió ecosistèmica), la sacralitat (considerabilitat moral), l'ètica compassiva (relacions tutelars) o la superació d'escales temporals (principi de sostenibilitat).