Què és el desemparament social en la infància i adolescència?
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,33 KB
Què és el desemparament social?
Segons la Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l'Adolescència (LDOIA) de Catalunya, es considera desemparat l'infant o l'adolescent que es troba en una situació de fet en què li manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a la seva protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar. Això inclou situacions d'abandonament i desprotecció.
Tipus de desemparament
- Desemparament originari: L'infant no té els elements per enfrontar-se i ser capaç de resoldre per si mateix les sensacions que se li presenten, tant des del seu interior com de l'entorn (Abal, 2010). L'infant necessita un adult per cobrir les seves necessitats bàsiques; tot i que és capaç de reclamar-les, necessita una persona que el sostingui i interpreti les seves demandes per ajudar-lo.
- Desemparament social: Fa referència a la manca d'elements bàsics per al desenvolupament integral i la responsabilitat d'un menor, és a dir, la inexistència de la seva assistència. Aquest desemparament és de caràcter extern, ja que afecta l'infant quan no troba resposta a les seves carències per part de la família o de les institucions, en no disposar dels recursos necessaris per mantenir-lo.
Espais de socialització
Existeixen diversos espais de socialització on es creen xarxes de relacions entre els joves que els serveixen per enriquir-se, aportant-los coneixement, educació i cultura:
- Funció educativa: Escoles i instituts. Són espais per assolir coneixements i competències que afavoreixen l'autonomia i el desenvolupament personal i social, a més de ser espais on es relacionen amb altres joves.
- Lleure: Activitats extraescolars, espais joves, associacionisme juvenil i activitats lúdiques, culturals i educatives. L'esplai transmet valors per ajudar a créixer l'infant com a persona. També inclou els espais públics sense supervisió d'un adult, on es produeix una socialització informal.
- Espais no físics: Les noves tecnologies tenen un grau molt alt d'incidència en la vida dels joves i en la configuració de la seva identitat.