Treball social comunitari: dimensions, tasques i metodologia

Ciencias socialesActualizado el 8,39 KB

Resumen

Aquest document resumeix les dimensions, tasques i metodologia del treball social comunitari segons diversos autors. Hi trobaràs les dimensions de conscienciació, organització i mobilització, les fases d'intervenció amb el grup motor, els ítems per construir un model d'intervenció i la diferència entre diagnòstic participatiu i diagnòstic d'experts. També inclou un cas pràctic sobre els nivells de l'ambient ecològic.

Puntos clave

  • Segons Tomàs F. i Carmen A., les dimensions del treball social comunitari són la conscienciació, l'organització i la mobilització.
  • Barbero i Cortés identifiquen quatre dimensions: cultural simbòlica, relacional, educativa i política.
  • El diagnòstic participatiu converteix els usuaris en protagonistes, siguent alhora objectes i subjectes de la investigació.
  • La investigació participativa té un equip mixt format per persones expertes i no expertes.
  • El treballador comunitari ha d'assistir a les reunions del grup motor, mantenir la claredat en els seus propòsits, reclutar membres i anticipar dificultats.
  • El diagnòstic serveix per descriure la situació, definir els problemes, explicar-los, precisar la possibilitat d'acció i fixar objectius i prioritats.

Ponte a prueba

Tasques i dimensions del Treball Social Comunitari

1. Tasques i dimensions segons Tomàs F. i Carmen A.

Dimensió de conscienciació

Conscienciació: Educa la població que no té capacitat per a interpretar la seva pròpia realitat.

Dimensió d’organització

Organització: Proporciona recursos per a la millora de l'estat de benestar. Es parteix de la base que ja existeix una xarxa mínima.

Dimensió de mobilització

Mobilització: És l'acció que vindrà després de la conscienciació i de l'organització.

Tasques

Tasques:

  • Construir i mantenir grups.
  • Elaboració i aplicació de projectes.
  • Desenvolupament social.

2. Dimensions segons Barbero i Cortés i beneficis

Dimensió cultural simbòlica

Dimensió cultural simbòlica: Ajuda a prendre consciència; fomenta la formació de grups amb interessos comuns i problemàtiques semblants.

Dimensió relacional

Dimensió relacional: Contribueix a trencar l'aïllament social i col·lectiu, recreant diàlegs i creant un espai de relacions satisfactòries.

Dimensió educativa

Dimensió educativa: Ajuda a adquirir habilitats d'expressió, responsabilitat, intercanvi d'informació, planificació i tractament de problemes.

Dimensió política

Dimensió política: Facilita la relació entre subjectes, la interlocució, la negociació i la participació en projectes.

3. Elements a tenir en compte en la fase preliminar

Durant la fase preliminar cal considerar diversos elements:

  • Capacitat de col·laboració en la identificació de problemes i interessos de la comunitat: Participació en l'autodiagnòstic per tal que la població prengui consciència com a subjectes dels seus propis problemes.
  • Consens de les metes i prioritats en la intervenció.
  • Col·laboració efectiva en les accions socials que ho requereixen.

4. Diferències entre diagnòstic participatiu i diagnòstic d'experts

A diferència del diagnòstic realitzat per experts, que inclou la població només com a objecte d'estudi, el diagnòstic participatiu converteix els usuaris en els veritables protagonistes. Són objectes i subjectes de la investigació al mateix temps; també participen i actuen en el canvi.

5. Dotze ítems per construir un model d'intervenció (explicació dels 1, 3, 5, 9, 12)

  1. Objectiu de la intervenció:

    Orientats al programa (afavoreixen la intervenció ràpida i eficaç de l'acció social) i orientats al procés (conscienciació individual i col·lectiva). Tracta d'adquirir competències perquè la població pugui participar de la vida social i organitzar-se col·lectivament per a resoldre els problemes.

  2. Concepció del concepte de comunitat.
  3. Estratègies de canvi:

    Per mobilització (davant accions opressives o per aconseguir alguna cosa); per organització (planificar estratègies i anàlisi); per participació (disposició per fer alguna cosa).

  4. Tècniques i tàctiques de canvi.
  5. Rols i funcions del professional:

    Agent de mediació de relacions socials i agent de canvi.

  6. Orientació a les estructures de poder.
  7. Definició del sistema de beneficiaris.
  8. L'entorn de canvi, nucli o punt de partida de la intervenció.
  9. Consideració en relació als interessos de la comunitat i subsistemes:

    Administracions, associacions, organitzacions, grups, particulars i agents socials: tots tenen els seus interessos; se'n tindran en compte els de tots?

  10. Concepció que es té dels beneficiaris.
  11. Funcions dels clients i beneficiaris.
  12. Habilitació i empoderament:

    Cercle virtuós de l'empoderament que requereix: informació, participació, responsabilitat i capacitat d'organització.

6. Cas inventat: nivells de l'ambient ecològic segons Silvia Navarro

Micro-sistema

Micro-sistema: Les relacions que deriven de la casa ocupada on viu amb 5 persones més; les relacions amb persones habituals en els menjadors socials; relacions amb companys amb qui consumeix substàncies; les relacions que encara té amb els seus pares quan els va a visitar.

Meso-sistema

Meso-sistema: Poca relació amb els pares i la resta de familiars, que estan molt preocupats; relació tòxica i de dependència amb la seva parella, que també consumeix; relació amb amics que consumeixen habitualment.

Exo-sistema

Exo-sistema: El grup d'amics dels companys de la casa ocupada; el grup d'amics dels seus pares que busquen maneres d'ajudar; els educadors i professionals del menjador social i de les narcosales.

Macro-sistema

Macro-sistema: El món de la droga i el narcotràfic; dependències judicials i centres penitenciaris; barris marginals.

7. Característiques d'una investigació participativa segons Barbero, Cortés i Freire

  1. Repte d'articular les successives operacions de la investigació perquè puguin ser realitzades per persones no expertes.
  2. Pretén convertir la construcció de la investigació en una oportunitat d'acció dels membres i explica la coresponsabilitat d'experts i no experts en l'organització.
  3. Equip d'investigació mixt, compost per persones expertes i no expertes.
  4. Membres de la investigació com a objectes i subjectes al mateix temps.
  5. Flexibilitat i construcció constant durant tot el procés, tenint en compte les característiques i el caràcter voluntari.
  6. Remarcar tant problemes com potencialitats inherents a la situació perquè el diagnòstic doni pas a l'acció.
  7. Tenir en compte les dades objectives que es disposen de la realitat.

8. Cinc elements clau per desenvolupar la voluntat d'actuar i construir un grup motor

  1. El treball comunitari no és possible en solitari.
  2. Esforç per aconseguir millores concretes als problemes.
  3. Identificar processos que permetin l'inici de la constitució del grup motor d'acció comunitària.
  4. Procés d'immersió i coneixement de l'espai social.
  5. Esperar sol·licituds explícites de la població pot ser un error.

9. 2a i 3a fase: com ha d'ajudar el treballador comunitari al grup motor

2a fase: construcció del grup motor

2a fase: Construcció del grup motor —

  1. Establir acció col·lectiva i organització que la sostingui.
  2. Immersió en l'espai social d'intervenció.
  3. Contactar amb la gent del carrer.

3a fase: funció del treballador comunitari en el grup motor

3a fase: Funció del treballador comunitari (TC) en el grup motor —

  1. Assistir a les reunions.
  2. Mantenir la claredat en els seus propòsits.
  3. Reclutar membres per al grup.
  4. Anticipar dificultats.
  5. Ajudar el grup a presentar-se a l'exterior.

10. Per a què serveix el diagnòstic segons Barbero i Cortés (explicació 1 i 5)

  1. Descriure la situació general i precisar la naturalesa dels problemes:

    El diagnòstic permet tenir una visió global de la situació i identificar quina és la natura dels problemes —si són socials, econòmics, culturals o psicosocials— per orientar l'acció més adequada.

  2. Definició, delimitació i mesura dels problemes detectats.
  3. Intentar una explicació.
  4. Precisar la possibilitat d'emprendre una acció.
  5. Fixar objectius i prioritats de la intervenció:

    A partir del diagnòstic s'estableixen objectius concrets i s'ordenen prioritats per tal d'optimitzar recursos i organitzar les actuacions. Això assegura que les intervencions siguin coherents amb les necessitats detectades.

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Quines són les tres dimensions segons Tomàs F. i Carmen A.?

Són la dimensió de conscienciació, la d'organització i la de mobilització. La conscienciació educa la població, l'organització proporciona recursos i la mobilització és l'acció que ve després de les dues anteriors.

Què diferencia el diagnòstic participatiu del diagnòstic d'experts?

El diagnòstic d'experts inclou la població només com a objecte d'estudi, mentre que el participatiu fa que els usuaris siguin protagonistes, objectes i subjectes de la investigació, i també participin en el canvi.

Quines són les funcions del treballador comunitari en el grup motor?

Assistir a les reunions, mantenir la claredat en els propòsits, reclutar membres per al grup, anticipar dificultats i ajudar el grup a presentar-se a l'exterior.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quina de les següents NO és una dimensió segons Tomàs F. i Carmen A.?
2. Quina dimensió de Barbero i Cortés ajuda a adquirir habilitats d'expressió i planificació?
3. Què caracteritza el diagnòstic participatiu?
4. Quin és l'equip d'investigació en la investigació participativa?
5. Quin és el primer objectiu del diagnòstic segons Barbero i Cortés?
6. Quina és la funció del treballador comunitari en el grup motor?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.