Lliga Regionalista: orígens i ascens (1899-1901)

La Candidatura dels Quatre Presidents

L’any 1899, amb el fracàs del primer regeneracionisme a Espanya (el del govern Silvela-Polavieja) i després de la protesta ciutadana del Tancament de Caixes, els dirigents de les entitats i corporacions econòmiques i ciutadanes que representaven la burgesia industrial van optar per crear un nou partit polític, la Unió Regionalista. A la junta directiva del partit hi havia els industrials més actius dels darrers anys de protestes, alguns dirigents del Tancament de Caixes i representants de la burgesia agrària. El seu programa polític incloïa referències regionalistes explícites i demanava l’autonomia política i administrativa per a Catalunya.

Paral·lelament, el grup que publicava el diari La Veu de Catalunya va decidir abandonar la Unió Catalanista i, l’any 1900, va crear el Centre Nacional Català. La confluència d’interessos entre la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català, que disposava d’un programa polític possibilista i amb dirigents experts però sense suports socials clars, va desembocar en un acord, l’abril de 1901 a Barcelona, per tal de presentar una candidatura unitària a les eleccions generals convocades per al mes de maig. Abans de les eleccions, els dos partits van decidir unir-se i el 25 d’abril de 1901 naixia la Lliga Regionalista de Catalunya. Es van preparar meticulosament les eleccions i la candidatura unitària es va conèixer com la "candidatura dels quatre presidents".

Cal afegir que els partits republicans van aconseguir dos diputats i els dinàstics un de sol. Fou la primera vegada en què candidatures no dinàstiques guanyaven a Barcelona.

La Lliga Regionalista de Catalunya

L’èxit electoral obtingut va consolidar la Lliga Regionalista de Catalunya com a partit polític hegemònic dins del camp del catalanisme. El seu primer president fou Bartomeu Robert, i Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó en foren els principals dirigents. El diari La Veu de Catalunya es va convertir en el seu principal òrgan de difusió i es va dotar el partit d’una organització i estructura modernes. El seu programa polític apostava per la concessió a Catalunya d’un veritable autogovern o autonomia i el paper de Catalunya com a avantguarda modernitzadora per a tota Espanya.

A les eleccions municipals del mateix any (1901), la Lliga va obtenir 11 regidors, els republicans 11 més i els dinàstics només 4. Aquestes dues eleccions (generals i municipals) van representar un cop molt dur per al corrupte sistema electoral de la Restauració: a partir d’aquell moment, el joc polític a Catalunya ja no passaria per conservadors i liberals, sinó que l’hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes.