Demografia a Espanya i Catalunya al segle XX: Evolució

Característiques de la demografia espanyola i catalana (1900-1931)

Durant el primer terç del segle XX, el conjunt de l’Estat espanyol va iniciar de forma tardana el procés de transició demogràfica, que Catalunya ja havia iniciat durant la segona meitat del segle XIX. A més, aquest període es va caracteritzar pel creixement dels moviments migratoris interns i per la intensificació de la urbanització.

Evolució demogràfica

L’inici de la transició demogràfica a Espanya va caracteritzar-se per la davallada de la mortalitat, que entre 1877 i 1930 va baixar del 30,5‰ al 21,3‰, com a conseqüència de la millora de l’alimentació i de les infraestructures urbanes higièniques i sanitàries. Així, la reducció de la mortalitat va ser deguda a la menor incidència de les malalties infeccioses gràcies a:

• La millora dels serveis de neteja.
• La instal·lació del clavegueram.
• El control de la potabilitat de l’aigua.
• La millor higiene dels aliments.

Igualment, la mortalitat infantil també va patir un retrocés considerable en aquest període.

El descens de la natalitat, en canvi, va produir-se de forma més pausada des de la dècada dels anys vint del segle XX, gràcies a l’increment de la urbanització del país i a una creixent racionalització de la vida familiar. En qualsevol cas, aquest descens va ser irregular i, en molts territoris, encara trigaria a fer-se efectiu.

Com a conseqüència de l’evolució de la mortalitat i la natalitat, la població espanyola va créixer considerablement en el primer terç del segle XX. Tanmateix, la modernització demogràfica arribava a l’Estat espanyol amb un retràs considerable en comparació amb d’altres estats europeus i no s’acabaria de fer efectiva fins a la segona meitat del segle XX.

Els moviments migratoris

Entre 1900 i 1931, Espanya va viure un gran creixement de les migracions interiors, produint una significativa redistribució territorial de la població. Les ciutats de Barcelona, Madrid, Bilbao i Sevilla van ser els principals punts d’atracció dels emigrants que arribaven des de zones rurals com Castella, Múrcia, Aragó i Andalusia.